Joan Martínez Alier: economia, ecologia i política

L’economista català Joan Martínez Alier és una de les veus més autoritzades de l’economia ecològica, tant pel que fa als seus precursors com al seu present. Les conclusions del fragment presentat rebutgen tot tecnocratisme, sigui econòmic o ecològic, en la presa de decisions sobre l’ús social dels recursos, les polítiques ambientals i les finalitats alternatives al servei de les quals haurien de posar-se aquests recursos. Fa notar que la presa de decisions pertany a l’àmbit polític i assenyala explícitament que, en el present, se n’exclouen no sols les generacions venidores sinó fins i tot una gran part de la humanitat contemporània: els més desposseïts.

“L’expressió externalitat descriu la transferència de costos socials incerts, o potser beneficis, a altres grups socials, tant si són ‘estrangers’ com si no, o a les generacions futures. A causa de les grans, diacròniques i imponderables externalitats que es produeixen, s’ha arribat a concloure que la commensurabilitat econòmica no es pot concebre al marge de la valoració moral que faci la societat dels drets d’altres grups socials. Aquests grups inclouen les generacions futures, de manera que hi entren en joc els punts de vista respecte a futurs canvis tècnics.

[...]

Una racionalitat econòmica que es fonamenti en el mercat o en una planificació centralitzada, i que tingui en compte les incerteses i els efectes secundaris ecològics, és inviable. I és igualment inviable decidir els assumptes de la humanitat únicament en funció d’una planificació ecològica. Això condueix a afavorir la politització de l’economia. En altres paraules, arribo a la conclusió que tant l’economia com l’ecologia dels humans estan impregnades de política. Això, d’altra banda, suscita la pregunta de quines han de ser les unitats territorials i els procediments, en la presa de decisions. Recentment, moltes conferències han intentat definir ‘agendes’ ambientals, que constituirien el requisit previ a la presa de decisions en aquest camp. Aquestes conferències tenen una representació desequilibrada. Evidentment, no hi ha representació de les generacions futures. Però el més probable és que tampoc no aconsegueixin reflectir els interessos dels tres o quatre mil milions d’humans més pobres.”

Ecological economics” (‘Economia ecològica’). Blackwell, Londres & Cambridge, Mss (1990). Reproduït amb el permís de Blackwell Publishers

Traducció: Xavier Pàmies