Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Tuerlinckx
Música
Família de fabricants d’instruments originària dels Països Baixos.
Jean Arnold Antoine Tuerlinckx Aarschot, Brabant 1753 - Mechelen, Brabant 1827 en fou el primer membre Fill d’un rellotger que era clavicembalista aficionat, començà a fabricar instruments a divuit anys El 1782 s’establí a Mechelen com a fabricant d’instruments de vent de fusta Amb el temps guanyà fama, amplià el negoci i arribà a tenir dos tallers, un per a instruments de metall i l’altre per a instruments de fusta També feu incursions en el món de l’edició musical A partir del 1820, però, l’aparició d’instruments més barats el perjudicà, i la seva empresa començà a declinar El seu fill gran…
Francesc España
Música
Constructor català d’instruments de corda.
Pertanyent a una família de guitarrers de la qual s’ha trobat documentació que acredita que l’any 1784 tenien un taller de construcció d’instruments a Sant Joan les Fonts Entrà com a aprenent a Barcelona al taller de Josep Messeguer, mestre ebenista i constructor d’instruments, i uns quants anys després s’establí al carrer d’Escudellers juntament amb el lutier francès Thérèse, que li ensenyà de fer violins, i al voltant del 1820 iniciaren un treball en associació Els instruments etiquetats per España són d’un marcat estil francès, molt apreciats per l’excellent manufactura i sonoritat, amb un…
rabec

Rabec
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec D’origen popular, i utilitzat pels joglars a l’època medieval, se’n fabricaren de diverses mides -per bé que sempre més aviat reduïdes- i formes Actualment es conserva viu en algunes àrees rurals de Castella i Cantàbria Es construeix amb un tros de fusta d’una peça, en què es buida la part de la caixa de ressonància, sobre la qual es clava una pell o, algunes vegades, una xapa metàllica Generalment consta de dues cordes, encara que també en pot tenir tres o, fins i tot, quatre Té algunes petites…
mandola
Música
Instrument de corda pinçada amb mànec i de caixa arrodonida.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Els instruments de majors dimensions es desenvoluparen a Itàlia, Alemanya i Espanya des del final del segle XVII, i es donaren a conèixer també amb el nom de mandora , pandora, bandúrria i, els més petits, mandolina Constaven d’una caixa de ressonància bombada, mànec amb quatre cordes dobles ordres i diapasó dividit en nou trasts Les primeres mandoles es tallaven d’un sol bloc de fusta, però a partir del segle XVII es construïren mitjançant la unió de diferents peces, i el nombre d’ordres s’incrementà fins a cinc A…
Rieju

Copa Rieju infantil de supermotard
RIEJU
Motociclisme
Empresa de motocicletes amb seu a Figueres.
Fou creada el 1934 per Lluís Riera Carré i Jaume Juanola Farrés, que donaren nom a la marca amb les primeres lletres dels seus primers cognoms Començà fabricant bicicletes i accessoris per a motocicletes L’any 1945 fabricà el primer model de motocicleta El 1953 aparegué la primera Rieju 175 cc, de la qual es fabricaren prop de 5000 unitats fins el 1961 L’any 1978 entrà al món de les competicions amb el model d’enduro TT 406, que al llarg dels anys assolí dotze Campionats d’Espanya Els anys 1979 i 1980 aparegué el model Marathon, de cilindrada diferent per a enduro i motocròs, que…
baixó
Música
Instrument de vent-fusta emprat a Europa als segles XVI i XVII i a Espanya fins al final del XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic És format per dos tubs parallels de secció cònica foradats en un mateix bloc de fusta, que, comunicats per la part inferior de l’instrument, en constitueixen des del punt de vista acústic un de sol d’uns 95 cm de llargària Acabat en un petit pavelló i proveït de vuit forats i dues claus obertes, l’extrem superior del tub allotja un tudell metàllic en forma de S on se subjecta la llengüeta Aparegut cap al segle XVI, el seu tub "plegat" en dos, sinònim de comoditat, el convertí ràpidament en l’instrument…
metralladora

Metralladora
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils.
L’ànima del canó pot ésser del calibre dels fusells militars convencionals o bé arribar fins al de 20 mm, i a partir d’aquest calibre són considerades dins la categoria de canons automàtics Habitualment requereix un equip de dos o tres homes per al maneig l’un transporta l’arma i la dispara i l’altre transporta el trípode i la munició i ajuda a fornir la cinta de projectils o els carregadors La primera metralladora eficaç fou la Gatling, sorgida de les necessitats de la guerra de Secessió nord-americana Tenia de sis a deu canons, disposats de manera que voltessin parallelament entorn d’un eix…
fotogrametria

fotogrametria Fotografia aèria del port d’Arenys de Mar. Inclou l’altímetre de l’avió, el nivell i el rellotge, dades importants a l’hora de la restitució
Cartografia
Conjunt de tècniques que permeten, mitjançant la càmera fotogràfica, de deduir, d’una projecció cònica de l’objecte, les seves dimensions i la seva situació.
Restitució fotogramètrica ja cartografiada del port d’Arenys de Mar El fonament geomètric de la fotogrametria fou establert per Lambert el 1759, però fou Laussedat qui aconseguí 1851 plans exactes partint de fotografies El 1903 Carl Pulfrich aplicà el principi del mesurament estereoscòpic al mètode fotogramètric, procediment perfeccionat el 1909 per Eduard von Orel Els aparells inventats d’acord amb aquest nou sistema eren, però, d’una aplicació exclusiva als aixecaments topogràfics efectuats per mitjà de fotografies preses des de terra fotogrametria terrestre A partir de la Primera Guerra…
farga
Farga
© Fototeca.cat
Tecnologia
Establiment on, per reducció del mineral, es produïa el ferro pel procediment conegut arreu d’Europa com a procediment català o de la farga catalana.
Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones, xifra que…
Els trefiladors i els productes fabricats amb filferro
El trefilatge i les aplicacions del filferro El trefilatge és l’operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metallúrgic, fent-lo passar per tracció per forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials A nivell industrial els metalls utilitzats eren el ferro i el llautó, un aliatge de coure i zinc, anomenat també coure groc al segle XIX En joieria el trefilatge era aplicat a metalls preciosos com l’or o la plata La primera matèria del filferro era la barra rodona de ferro, obtinguda en una siderúrgia després d’un procés de laminació Consta que el…