Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
conjunció
Lògica
Connectiva binària i, que en la lògica simbòlica pot ésser representada per un punt (.) o bé pels signes ∧ i &.
La proposició resultant de la conjunció de dues proposicions p ∧ q serà falsa si p , q o bé ambdúes són falses
força
Dret
Vigor natural de l’home emprat sobre les coses, l’ús del qual fa que es qualifiqui de robatori l’apoderament d’una cosa moble amb ànim de lucre.
S'entén per força l’escalament, el trencament de parets, sostres, portes i finestres, la fractura d’armaris i tota classe de mobles tancats, i l’ús de claus falses, rossinyols, etc
bicondicional
Lògica
Dit de la proposició en què s’estableix l’equivalència entre dues proposicions en la forma “p si, i solament si, q” o “p és una condició necessària i suficient per a q”.
Aquesta proposició és certa si p i q són totes dues certes o totes dues falses És equivalent a “ p implica q i q implica p ”En lògica simbòlica, és representada pel signe ≡
Friedrich Löffler
Biologia
Bacteriòleg alemany.
Aconseguí d’aïllar i de cultivar el bacil productor de la diftèria , després d’haver-lo descobert Klebs a les falses membranes de la faringe 1884 Més tard 1898 descobrí el virus causant de la glossopeda
drepànids
Entomologia
Família de macrolepidòpters que aplega dues subfamílies clarament diferenciades: els drepanins, d’aspecte de geomètrid, i els tiatirins, d’aspecte de noctúid.
En sentit estricte els drepànids són papallones petites, d’aparença fràgil, habitualment nocturnes Tenen l’àpex en forma de falç Les erugues es caracteritzen per un últim parell de potes falses i tenir, per tant, un extrem caudal punxegut i enlairat Als Països Catalans viuen vuit espècies de drepanins i nou de tiatirins
oposició
Lògica
Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc, l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre.
Així, hom ha distingit tradicionalment entre l' oposició per contradicció la d’ésser i no-ésser, l' oposició per privació la de visió i ceguesa, l' oposició per contrarietat la de virtut i vici i l' oposició relativa la de pare i fill En la lògica aristotèlica l’oposició per contradicció en què no poden ésser veritables o falses alhora ambdues proposicions es dóna entre proposicions del tipus A universal afirmativa i O particular negativa, i entre les de tipus E universal negativa i I particular afirmativa, mentre que l’oposició per contrarietat en què ambdues proposicions no…
tiento
Música
Peça contrapuntística vinculada amb el preludi i el ricercare, destinada a instruments de tecla, viola de mà o arpa, que tingué una gran difusió a la península Ibèrica del segle XVI al XVIII.
Aquest mot fou emprat per primera vegada per Lluís del Milà amb el nom de tento Sovint constitueixen una sèrie de fugues breus sobre diferents temes N'hi ha diferents modalitats de batalla, de falses, plens, de mà dreta, etc Els principals autors que l’han conreat són Ade Cabezón, PAVila, LVenegas de Henestrosa i JBCabanilles
telecomandament
Tecnologia
Comandament a distància d’un aparell, d’un sistema, d’una màquina, etc.
La transmissió de les ordres pot ésser mecànica, pneumàtica, hidràulica o elèctrica En aquest darrer cas, l’enllaç pot ésser fet per cable o per emissió radioelèctrica o infraroja, i generalment hom transmet senyals convenientment codificats, els quals han d’ésser descodificats al receptor Cal establir unes condicions que evitin falses maniobres És anomenat també telemaniobra i teleaccionament
alteració de preus
Dret penal
Delicte consistent en qualsevol maquinació realitzada per modificar els preus de mercaderies, de valors i de tots els altres béns que hom determina per la lliure competència.
Així hom castiga l' acaparament de mercaderies, el fet de demanar o oferir diners o altres béns per no prendre part en una subhasta, de divulgar falses notícies o rumors per aconseguir de modificar els preus, etc L’alteració de preus de queviures o d’altres béns de primera necessitat comporta les penes en llur grau màxim
micropterígids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, tinguda antigament com a un ordre a part (zeuglòpters), considerada sovint com la família més antiga de les papallones.
Llur morfologia és en alguns trets distinta de la dels lepidòpters típics, ja que les erugues tenen potes falses en els vuit primers segments abdominals La crisàlide és lliure, i l’adult, en comptes d’espiritrompa, presenta mandíbules funcionals amb què mastega pollen Són microlepidòpters diürns, i del centenar d’espècies existents, n'habiten als Països Catalans menys d’una dotzena