Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb l’obra  Brindis a la joventut , estrenada al teatre de La Faràndula, Sabadell, el 1963 Ha escrit altres obres com Princeses, deesses foteses estrenada el 1972 i editada el 1980, premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil 1972, Any de neu, any de Déu 1977 i MarcoPolo, el veneciano 1984, i l’adaptació teatral del conte El país de les cent paraules , de Marta Mata estrenada el 1970 i editada el 1981 També ha fet traduccions de narracions infantils d’autors francesos i castellans, ha estat professora de català i és autora de llibres de text per…

Estudià cant a Barcelona, i després d’haver guanyat el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas anà a Itàlia per ampliar la seva formació Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1964-65 interpretant el paper d’Escamillo Carmen El 1967 guanyà el Concurs per a Veus Verdianes de Busseto, i l’any següent fou contractat per a cantar a la Scala de Milà sota les ordres de Claudio Abbado, al costat de Jaume Aragall Actuà a l’Òpera de Viena, al Covent Garden de Londres on debutà el 1976, al Metropolitan de Nova York i en diversos teatres d’Itàlia, el Japó, el Canadà, els Estats Units Nova…

Estudià cant al Conservatori de Música del Liceu amb E Kemeny El 1959 debutà a Sabadell amb La bohème i dos anys després fou la Micaela de Carmen a Barcelona Més tard es presentà a Madrid i es traslladà a Alemanya, on cantà en diversos teatres, especialment a Dortmund, que acollí unes reeixides representacions d’ Il Trovatore El 1975 estrenà al Gran Teatre del Liceu Rondalla d’esparvers , de J Ventura i Tort, òpera basada en l’obra homònima de Josep Maria de Sagarra Actuà sovint a San Francisco, on cantà Carmen amb P Domingo, i també al Teatro de Bellas Artes de México, on el 1981…

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

Procedent del món teatral i periodístic, fou un dels dirigents i collaboradors destacats del setmanari barceloní La Verdad  1930-31, òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, on signà a voltes amb el pseudònim de Belisario , que també emprà en el món del cinema En aquest camp s’inicià fent el mossèn Juan d’ El cura de la aldea 1935, Francisco Camacho i l’adaptació prohibida de la peça d’Alejandro Casona, Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo Posteriorment, i mentre exercia de periodista i dirigia Película Revista quincenal técnico-artística cinematográfica , feu de guionista de les comèdies…

Els testimonis d’aquesta vila es remunten als segles XI-XII Les primeres notícies sobre la seva activitat musical daten del 1604 i fan referència a una escolania a l’església de Sant Feliu Durant segles fou a Sant Feliu on es formaren la major part dels músics sabadellencs El 1796 dos d’aquests escolans, J Muixí i F Bosch, fundaren una de les primeres orquestres estables de les quals es té notícia a Europa, la cobla Muixins El 1852 F Bosch i Llonch, àlies "el Fatxenda", i F Bosch i Comadran se’n separaren i formaren l’orquestra Els Fidels, que el 1892 passà a dir-se Els Fatxendes i fou…

Vida Germà del també director i guionista Jaume Salvador , fou redactor en cap de la revista Película  1936 Exercí d’ajudant de direcció a Abajo los hombres 1935, La linda Beatriz 1939 i El camino del amor 1943, tots tres de Josep Maria Castellví, i a La Farándula 1935-38, Antoni Momplet, i de cap de producció a Barrios bajos 1937, Pedro Puche i a 48 horas 1942, J M Castellví El 1944 fou contractat per Emisora Films com a ajudant de direcció i, en alguns casos, de guionista no acreditat en produccions d…

Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la Ciutat Comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía ,  L’Hereu Riera, Mate al diablo,   La Gloriosa  1934,  El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…

Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Magna Films-Studios Barcelona ARGUMENT I REFERENT LITERARI La novella homònima de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Joan Garcia blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ JGBarranco INTERPRETACIÓ Pilarcita Gil Justina, Josep Fortet Tomàs, Armand GLucas Lluís Delacorça, Carme i Maria Abril, Caballero Tusquets ESTRENA Barcelona, 17061926 Sinopsi L’escriptor Lluís Delacorça arriba a un poble i coneix Justina Els joves s’enamoren i es volen casar, però el pare de la noia, Tomàs, no sap si acceptar Com confessa a la seva esposa, fa anys que un amic…