Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
peridotita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia bàsica, de color fosc.
El seu contingut en sílice oscilla al voltant del 40% conté molt poc quars o no en té, i no conté feldespats La densitat d’aquest tipus de roca oscilla entre 3 i 3,5 Els minerals predominants són l’olivina i els piroxens Des d’un punt de vista econòmic, les peridotites tenen importància perquè molt sovint contenen espècies minerals particulars, com ara el crom, el níquel i el platí natiu
microclina
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic i potàssic, KAlSi3O8.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Pertany al grup dels feldespats feldespat i és polimorf de l’ortosa i de la sanidina És d’un color blanc, gris o rosa, i s’assembla molt a l’ortosa, amb la qual comparteix la mateixa llei de macla Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,56-2,63 La microclina és un component característic de moltes roques de tipus granític i gnèissic
gres
gres
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica consolidada per una sorra cimentada per materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos o d’altres.
Les dimensions dels grans són com les de la sorra, i són units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l’erosió La majoria dels grans són de quars, però també hi ha feldespats i mica, com també d’altres minerals Tenint en compte la natura del ciment, hom pot distingir gresos silicis, calcaris, ferruginosos, glauconítics, guixencs i bituminosos Els gresos tenen aplicació per a paviments i per a la construcció en general
granit

granit
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca plutònica cristal·lina amb textura equigranular; composta per quars, feldespat alcalí i en menor importància mica, plagiòclasi i hornblenda.
El cim d’El Capità, del Yosemite National Park Exemple de relleu granític © Fototecacat-Corel El quars és de color gris i es presenta en grans irregulars, els feldespats alcalins posseeixen colors variables blanc, rosa o vermellós, i els cristalls són més regulars La biotita es presenta en làmines hexagonals, fàcilment exfoliables La gènesi del granit constitueix, encara avui, un dels problemes fonamentals de la geologia granitització Afloren com a masses intrusives amb diferents formes Les masses més grans formen els batòlits Universalment estès, és molt emprat en construcció,…
pegmatita
pegmatita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca eruptiva filoniana d’origen hidrotermal.
Les pegmatites es presentes associades quasi sempre amb el granit, puix que són el resultat de la cristallització fraccionada del magma Les pegmatites granítiques són formades per quars i feldespats alcalins, quasi sempre amb moscovita i de vegades també amb biotita, per la qual cosa la seva composició és gairebé idèntica a la del granit La diferència essencial amb aquest està en la seva textura, puix que les pegmatites són químicament i mineralògicament simples, però també n'hi ha de complexes, que contenen elements rars i minerals poc corrents en aquest cas, poden tenir una…
sanidina

Sanidina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de potassi, KAlSi3O8.
Mineral del grup dels feldespats, que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls prismàtics i curts La seva duresa és 6, i la densitat, 2,56 L’esclat és de vidre i a vegades de perla És incolor Hom el pot confondre fàcilment amb la microclina Hom el troba amb facilitat a les roques volcàniques que tenen potassi, com les traquites i riolites És corrent a la península Ibèrica n'hi ha als basalts de Canàries i a les roques efusives àcides de Cartagena i del cap de Gata A Catalunya n'hi ha al Montseny, a Camprodon i al cap de Creus
platina de F’odorov
Mineralogia i petrografia
Platina especial, adaptable a la platina dels microscopis grans polaritzadors.
Els diferents moviments de les dues platines combinades poden ésser efectuats al voltant de cinc eixos això permet d’orientar en posicions especials una secció del mineral tallada en una direcció qualsevol, i per combinació dels moviments de gir és possible de determinar, en aquesta secció, la seva orientació òptica, la natura de l’ellipsoide que correspon al mineral de tres eixos o de rotació i la classe del cristall biaxial, uniaxial o isòtrop Hom pot mesurar també l’angle 2V dels eixos òptics d’un critall biaxial La platina de F'odorov és emprada sobretot per a classificar els diferents…
danburita
Mineralogia i petrografia
Silicat de bor i calci, CaSi2B2O8.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, amb cristalls d’hàbit prismàtic semblants als del topazi i molt sovint coronats per bipiràmides Pertany al grup de les plagiòclasis i les unitats estructurals són formades per grups de Si 2 O 7 i tetràedres de RO 4 R=B, Si collocats en forma d’anells quaternaris el conjunt s’assembla al dels feldespats Pot ésser incolor, blanc groguenc, groc vermellós o marró és un mineral poc freqüent Té una duresa de 7-7,5 i una densitat de 2,9-3 Hom el localitzà per primera vegada a les dolomies de Danbury Connecticut, EUA També n'hi ha al Japó, a…
ortosa
ortosa
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic i potàssic, KAlSi3O8.
Mineral del grup dels feldespats que cristallitza en el sistema monoclínic de classe prismàtica Forma cristalls maclats segons la llei de Karlsbad, de Baveno o de Manebach És anomenada també ortòclasi o feldespat ortosa A les roques, hom el troba en forma de masses granulars microcristallines o de grànuls irregulars L’esclat és de vidre té una duresa 6-6,5 i una densitat 2,55-2,63 Pot ésser incolora, blanca, grisa i fins i tot roja per alteració dóna caolí o bé sericita És molt abundant a les roques eruptives àcides i als esquists cristallins N'hi ha també a les roques…