Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
valenciana
Música
Dansa de parelles cantada, pròpia de diverses comarques del País Valencià, que pertany al grup de la jota, tot i que té moltes similituds amb el fandango.
De fet, les valencianes són com l’u i el dos , però més reposades de moviment i melòdicament enriquides amb abundants ornamentacions en algunes localitats, però, es tracta exactament de la mateixa dansa Encara ben vigents a l’actualitat, s’interpreten no solament com a peces de ball en contextos festius sinó també com a cants de ronda Mentre que l’acompanyament -constituït pel conjunt instrumental propi de la jota o el cant d’estil País Valencià - és sempre tonal i a compàs, el cant pot ser també de tipus modal i amensurat
Lluís de les Daunes
Literatura catalana
Matemàtiques
Matemàtic i poeta.
Sacerdot, tingué diversos càrrecs a l’església parroquial de Sant Tomàs Apòstol i fou arxiver del Collegi del Corpus Christi Entre el 1645 i el 1667 fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Participà en diverses reunions acadèmiques que tingueren lloc a València amb poemes festius en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini, que han romàs manuscrites Llegí una poesia a l’Acadèmia dels Sols 1658 i una altra a la Justa a la Verge dels Desemparats 1667, que fou guardonada amb el segon premi
,
oracional
Pàgina de l' oracional visigòtic de Tarragona (700), avui conservat a Verona
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté les oracions utilitzades en la celebració de l’ofici diví.
En el ritu hispànic existeixen oracionals festius, que contenen tots els texts necessaris per a les celebracions del propi de l’any litúrgic i del santoral, i oracionals salmogràfics, formats només amb les collectes de l’ofici ferial L’oracional festiu hispànic més antic conservat és el manuscrit de Verona, de contingut toledà, però copiat per a ús de la seu de Tarragona vers el 700, i probablement endut a Itàlia per l’arquebisbe Pròsper i la seva clerecia en fugir de la invasió sarraïna L’oracional català de ritu romanofranc més antic és el manuscrit de Vic, de mitjan s XII
Aplec del Caragol

Cartell de l’Aplec del Caragol 2017
Folklore
Aplec gastronòmic i festiu que se celebra a Lleida (Segrià).
Iniciat el 1980, té lloc durant un cap de setmana de maig a la ribera del Segre i als Camps Elisis Centrat en la cuina del caragol, també hi tenen lloc actes festius, com ara cercaviles, i concursos i demostracions, tant de gastronomia com d’altres activitats Hi tenen una gran importància les colles, formades a partir d’afinitats diverses veïnatge, amistat, professió, aficions, etc Ha esdevingut un dels esdeveniments ludicofestius més concorreguts de Catalunya L’any 2019 tingué més de 200000 visitants, hi participaren 107 colles que reunien uns 14000 membres, “penyistes” i s’hi…
Centre d’Interpretació del Cava

Sala d'audiovisuals del Centre d’Interpretació del Cava de Sant Sadurní d’Anoia
© CIC Fassina. Centre d'Interpretació del Cava
Espai museístic dedicat al món del cava situat a Sant Sadurní d’Anoia.
Promogut per l’Ajuntament, fou inaugurat el 2011 a l’antiga fassina de Can Guineu, un edifici històric del centre de la vila dedicat a la producció d’aiguardents i a celler de vi que fou rehabilitat en la seva integritat, si bé l’espai museístic només ocupa una part de l’edifici A més de fer un recorregut per la història del cava i sobre la seva elaboració i característiques, dedica un ampli espai a la Festa de la Filloxera i altres elements festius de la vila L’equipament s’ha de completar en el futur amb una segona intervenció al celler gran de la Fassina
Joan Ramon i Soler
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1873 Fou un dels fundadors de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i redactor de la seva revista Collaborà en la direcció d’ El Vendrellense , dels seus cosins Jaume i Ramon Ramon Amic i confident d’Àngel Guimerà, amb qui es cartejà, fou corresponsal de La Renaixença al Vendrell Li foren premiats alguns poemes als certàmens “festius i humorístics” de la Societat L’Aranya i en publicà diversos llibres, entre d’altres, A una nina 1880, Morta d’amor i Quadros del natural Poesies festives , i estrenà 1884, 1886 algunes…
,
The Bee Gees
Música
Grup britànic de pop i música disco format a Austràlia el 1968 a l’entorn dels germans Barry, Robin i Maurice Gibb.
Sentimentals i festius, s’iniciaren en la música com a banda de rock progressiu La fama indiscutible els arribà a la meitat dels anys setanta de la mà de la música disco , gràcies a la banda sonora de la pellícula Saturday Night Fever , amb la qual popularitzaren les seves característiques polifonies amb falset The Bee Gee's first 1966, Odessa 1969 i Staying alive 1983 són els seus treballs més destacats L’any 1997 el grup entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame i es mantingué en actiu fins a la mort de Maurice Gibb 2003 Robin i Barry Gibb decidiren no actuar més amb…
Jànio Martí
Música
Nom amb el qual fou conegut el pianista i director d’orquestra Joan Antoni Martí i Soler.
S'inicià al piano com a autodidacte, i posteriorment cursà estudis musicals al Conservatori del Liceu Professional des del 1957, aquest any creà la primera orquestra, Harlem Grup, que dirigí, i posteriorment, Janio Martí y su conjunto, una orquestra de ball al front de la qual recorregué tot l’Estat espanyol Amb la Janio Martí Orquestra, fundada als anys vuitanta, obtingué reconeixement arreu d’Europa Adaptà amb una gran professionalitat el repertori de cada època als requeriments d’actes festius i de lleure L’any 2005 es retirà i l’Ajuntament de Sitges, on residia, li dedicà un…
pont
Dia o dies entre setmana que hom sol considerar festius pel fet d’escaure’s entre dues festes.
profanació
Religió
Acció per la qual hom anul·la el caràcter sagrat d’una cosa o persona.
La possibilitat es funda en el fet que, per a les religions, el sagrat i el profà s’exclouen i la penetració de l’un en l’esfera de l’altre en comporta un capgirament de les lleis Una església profanada, per exemple, per un homicidi, cal que torni a ésser consagrada En aquesta llei es basa la prohibició de treballs profans en dies festius sàbat La sacralitat i, doncs, la profanabilitat revesteixen graus diversos el cas de penetració en espais reservats al sacerdot dins els temples és típic Un cas específic és la dessacralització o profanació ritual, amb la qual hom retorna a l’ús…