Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
gramàtica explícita
Gramàtica
Gramàtica les regles de la qual, descrites d’una manera precisa i rigorosa, poden ésser formalitzades.
És, doncs, una gramàtica tradicional, que és nocional gramàtica generativa
període
Música
Model formal compost per dues parts complementàries.
Habitualment les dues parts, anomenades antecedent i consegüent antecedent/consegüent , presenten un equilibri harmònic ja que la primera queda oberta sobre el V mentre que la segona conclou sobre el I, una simetria mètrica totes dues acostumen a tenir les mateixes dimensions i un parallelisme temàtic totes dues utilitzen el mateix material temàtic Quan es donen aquestes característiques es parla de període ’parallel’ o ’regular’ vegeu l’exemple 2 de frase Aquest model fou freqüent en les frases clàssiques de vuit compassos vegeu l’exemple anterior, tot i que també es pot…
formalisme
Matemàtiques
Doctrina segons la qual la matemàtica consisteix simplement en un joc formal amb símbols i regles.
La construcció d’un sistema formal resulta, aleshores, d’obtenir, a partir d’uns axiomes inicials, dels quals pot no existir cap realització concreta i dels quals hom no en qüestiona l’existència “real”, un conjunt consistent de teoremes El formalisme, anomenat a voltes axiomatisme o axiomàtica formal , fou introduït pel matemàtic alemany David Hilbert, i, com a intent de fonamentació de la matemàtica, s’oposa al logicisme de Russell i Whitehead i a l'intuïcionisme de Brouwer
juxtaposició
Música
Connexió formal que es produeix quan dues unitats formals (frases, seccions, moviments, etc.) es juxtaposen.
Aquesta connexió formal, que s’oposa a les connexions formals denominades encadenament i encavalcament , s’esdevé quan el compositor vol accentuar l’articulació formal entre dues parts, per exemple, entre les dues parts d’una forma binària vegeu l’ex 2 de forma binària , entre la primera i la segona part d’una forma ternària vegeu l’ex 1 de forma ternària o entre l’exposició i el desenvolupament d’una forma sonata Així mateix, la juxtaposició és un fenomen freqüent entre les parts que componen les formes enumeratives, com ara la cançó estròfica, les variacions o en…
motiu
Música
La unitat formal amb sentit musical més elemental i, per tant, no descomponible en unitats més petites que mantinguin sentit musical.
Un motiu pot tenir diverses dimensions, però acostuma a estar compost per dues o més notes, a presentar una figura rítmica pròpia, que inclou una unitat de temps mètricament accentuada, i a ser fàcilment identificable ex 1 Tot i el seu valor nuclear, s’accepta que alguns motius es puguin descompondre en elements sense valor formal, coneguts com a cèllules ex 2 Exemple 1 - L van Beethoven Sonata op 2 , núm 2, Scherzo © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra banda, el motiu és un element formal amb sentit però no autosuficient i, per tant, queda comprès en una unitat formal completa com ara la frase…
encadenament
Música
Connexió formal que es produeix quan dues unitats formals (frases, seccions, moviments, etc.) queden enllaçades per motius ritmicomètrics o per motius temàtics.
L’encadenament dona dinamisme al discurs musical i n’assegura la continuïtat, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encadenament ritmicomètric més habitual té lloc quan el final d’una unitat formal coincideix amb el començament de la següent ex 1 Aquest fenomen rep també el nom de doble funció per ellipsi, ja que es considera que la segona unitat formal s’avança una unitat mètrica compàs, semicompàs, temps, grup de compassos coincidint amb el final de la primera, de manera que hi ha una unitat mètrica que té la doble funció de final i principi…
sentence
Música
Terme introduït per A. Schönberg en el seu Fundamentals of Musical Composition (1967) per a descriure un model formal, característic del període clàssic.
La sentence és composta per dues parts de dimensions equivalents que actualment es denominen presentació i continuació, si bé aquests termes no són del mateix Schönberg La presentació comprèn una idea bàsica i la seva repetició transposada, mentre que la continuació mostra característiques de desenvolupament com ara la fragmentació temàtica o la progressió harmònica vegeu exemple 3 de frase La sentence , paraula amb què Schönberg tradueix una de les accepcions del terme alemany Satz , és un model formal característic dels temes clàssics vegeu exemples 3 i 4 de frase , essent l’…
fraseig
Música
Posada en relleu, per part de l’intèrpret, de l’organització formal d’una obra, sobretot pel que fa als elements o unitats formals de petita i mitjana magnitud (motiu, proposició, semifrase, frase, etc.).
El fraseig musical, que pot afectar tant l’agrupació de les notes pertanyents a un element formal com la demarcació dels elements formals entre ells, depèn de l' articulació , és a dir, de la manera de connectar les notes consecutives d’una línia melòdica Es considera que el fraseig, de manera anàloga a l’estil declamatiu d’un actor, és una de les tasques més genuïnes i un dels trets més distintius d’un intèrpret, i que resulta determinant a l’hora de transmetre una versió intelligible d’una obra, la qual, d’altra banda, pot admetre, en general, més d’una possibilitat de fraseig…
frase
Música
Element formal (forma) que comprèn elements més petits com la semifrase i la proposició i que presenta un sentit musical acabat gràcies a un cert grau de completesa melòdica, rítmica i harmònica (marcada per una cadència).
El mot ’frase’ s’hauria de distingir de conceptes com ’període’ o sentence traduït sovint per la mateixa paraula ’frase’, que fan referència a models formals concrets En aquest sentit, una frase unitat formal que habitualment té vuit compassos pot organitzar-se com un període o com una sentence , sense que això impedeixi d’aplicar aquests mateixos models formals a la semifrase unitat formal que habitualment té quatre compassos i al grup de frases habitualment de setze compassos D’altra banda, s’ha de tenir present que la paraula anglesa phrase designa generalment una…
anacrusi
Música
Nota o grup de notes que precedeix el primer accent mètric (ictus inicial, temps fort, caiguda, etc.) d’una unitat formal qualsevol (frase, motiu, període, etc.).
Hom pot anomenar també crusi la nota que coincideix amb l’accent mètric inicial, i metacrusi la nota o grup de notes que la segueixen Atès, d’una banda, que una anacrusi ho és amb relació a un determinat accent mètric -que cal entendre com el més important de la unitat formal considerada- i, de l’altra, que els accents mètrics formen un sistema jeràrquic uns són més importants que uns altres, els quals, al seu torn, encara ho són més que uns altres, etc hom pot concloure que l’aparició d’anacrusis és possible a tots nivells Dit d’una altra manera les anacrusis són sempre…