Resultats de la cerca
Es mostren 315 resultats
vi d’Alella
Enologia
Vi de qualitat amb denominació d’origen, produït al terme municipal d’Alella (Maresme) i als pobles que hi limiten.
La producció és molt limitada uns 15000 hl/any, a causa de l’extensió cada dia més reduïda de vinyes d’una superfície global d’unes 9000 ha, només 380 son dedicades al conreu de la vinya És elaborat principalment per la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya fundat el 1906, la qual elabora i comercialitza el 90% de la producció global i aplega aproximadament 200 associats El 80% dels vins alellencs són blancs, secs o dolços, suaus i de cos arrodonit, elaborats amb most de primera premsada, procedent de les varietats de raïm pansa blanca, pansa roja,…
Sargantana siciliana
L’anomenada sargantana siciliana Podarcis sicula és una espècie introduïda en algunes localitats balears És una sargantana de paret originària de la península Itàlica, força robusta i variable, amb un dibuix reticular o amb el dors uniformement verd, com en el cas de l’exemplar de la fotografia Javier Andrada Aquesta sargantana és indígena d’Itàlia i de països veïns, però ha format colònies estables a diverses localitats costaneres de la Mediterrània i d’altres mars Es troba a diversos punts de Menorca Mesura fins a 9 cm de cap i tronc, el seu cap és alt i llarg i el seu tronc és robust El…
Vidriol
Morfologia Malgrat que és àpode, el vidriol Anguis fragilis és un saure, com posen de manifest les seves parpelles mòbils i les nombroses fileres d’escates ventrals El seu dors pot ser clar, com en l’exemplar de la fotografia, o bru més fosc, i en els joves pren un to daurat Els flancs i el ventre sempre són molt foscos Sovint té la cua autotomitzada Ramon Torres El vidriol, també anomenat serp de vidre per la fragilitat de la seva cua, noia de serp, perquè se’l considera com una cria de serp, lliseta, pel seu aspecte, i, encara, d’altres maneres, és un llangardaix completament…
Deposicions, orina i canvi de bolquers del nadó
El nadó no controla en absolut les pròpies deposicions ni l’excreció de l’orina per això s’embruta constantment i cal canviar-lo sovint Durant les primeres setmanes el nounat sol fer moltes deposicions Si se’l cria amb el pit, és freqüent que en faci una coincidint amb la mamada i com a mínim una altra en l’interval entre mamades En total, és normal que faci unes deu deposicions o més diàries Al principi, solen ésser de consistència molt clara, de color verdós o groguenc, i poden contenir mucositats Freqüentment fa deposicions sobtades, i els excrements surten propulsats, si es troba nu Més…
Uveïtis posterior
Patologia humana
La uveïtis posterior o coroïditis és la inflamació de la part posterior de la capa mitjana vascular de l’ull o coroide De vegades s’associa a la inflamació de la capa retinal adjacent, i aleshores rep el nom de còrio-retinitis L’origen d’aquesta alteració, en general, és desconeguda De vegades es relaciona amb malalties parasitàries com ara la toxoplasmosi Com que la inflamació afecta la retina, les manifestacions consisteixen en alteracions de la visió com ara visió borrosa, metamorfòpsia o distorsió de la grandària i la forma dels objectes, com també fotofòbia o rebuig de la llum, i…
L’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques d’Osona
Complex cultural de la ciutat de Vic.
És situat a l’est de la ciutat a prop de la riba esquerra del Méder, passades les antigues adoberies del Pont de Queralt, entre els barris dels Caputxins i de l’Horta Vermella, zona de nova urbanització i rehabilitació Té l’origen en el tancament de l’antic teatre de l’Atlàntida del carrer sant Fidel 2002, al qual substitueix en un edifici amb molta més capacitat i possibilitats El projecte, impulsat per l’ajuntament, fou encarregat a l’estudi de Josep Llinàs Des del punt de vista arquitectònic, destaquen la planta en espiral, la dimensió eminentment en horitzontal, el joc de volums i les…
Els procel·lariformes: baldrigues
Tipic de les baldrigues és aquest vol inclinat sobre un costat, amb les ales immòbils i rígides, tocant gairebé la superfície de l’aigua, que mostra aquest bell exemplar de baldriga cendrosa Calonectris diomedea Les baldrigues són ocells típicament marins, que només venen a terra a reproduir-se Esteve Grau L’ordre dels procellariformes Procellariformes comprèn 4 famílies, amb 104 espècies d’ocells eminentment marins, i àdhuc oceànics, ja que els seus representants més coneguts, els grans albatros australs, passen mesos vivint a l’alta mar, tot sobrevolant immenses distàncies El tret que…
Marededéu d’una col·lecció particular
Talla Vista de la imatge que cal datar no pas abans dels primers decennis del segle XIII F Tur En una important collecció particular de Mieres es conserva una interessant imatge romànica de la Mare de Déu amb el Fill És un exemplar de fusta i molt malmesa pel pas dels segles li han estat amputades ambdues mans i el Nen ha desaparegut És una talla policromada de la qual encara resten indicis a la cara i als vestits La imatge fa 61 cm d’alt És coronada amb una toca que li penja per l’esquena, emmarcant uns foscos cabells lleugerament ondulats Porta una túnica d’escot rodó i de…
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…
Sargantana pirinenca
Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb…