El nadó no controla en absolut les pròpies deposicions ni l’excreció de l’orina; per això s’embruta constantment i cal canviar-lo sovint.
Durant les primeres setmanes el nounat sol fer moltes deposicions. Si se’l cria amb el pit, és freqüent que en faci una coincidint amb la mamada i com a mínim una altra en l’interval entre mamades. En total, és normal que faci unes deu deposicions o més diàries. Al principi, solen ésser de consistència molt clara, de color verdós o groguenc, i poden contenir mucositats. Freqüentment fa deposicions sobtades, i els excrements surten propulsats, si es troba nu. Més endavant, a mesura que el seu sistema digestiu va madurant, les deposicions són menys freqüents i els excrements es fan una mica més consistents i foscos.
Si es continua amb la lactància artificial, les deposicions solen ésser menys nombroses, ja de bon començament, i els excrements un xic més consistents i foscos.
L’orina també s’elimina tot sovint, en alguns casos fins a trenta vegades diàries. La quantitat que se n’elimina cada vegada pot ésser minsa, i sovint no s’adverteix fins que no es xopen els bolquers.
Quan l’orina queda sobre la pell i en contacte amb l’aire, algunes substàncies que conté reaccionen entre si i formen amoníac i altres substàncies, que confereixen una forta olor a l’orina. Aquestes substàncies, i altres contingudes en els excrements, poden irritar la delicada pell de l’infant, i fins i tot produir-li una dermatitis dels bolquers, que és una forma de dermatitis de contacte irritativa, localitzada en la zona coberta pels bolquers. La millor manera de prevenir la dermatitis és canviar-li sovint els bolquers, com a mínim cada vegada que faci una deposició o el bolquer estigui humit d’orina.
Per a canviar l’infant amb comoditat i seguretat, convé disposar d’una taula ampla, d’una alçada que permeti fer-ho sense haver-se d’ajupir, i que tingui proteccions laterals per a evitar les caigudes.
Un cop que s’ha enretirat el bolquer brut, cal netejar bé la zona del cos que hagi estat en contacte amb els excrements o l’orina. S’hi pot emprar un cotó o una esponja natural humitejats amb aigua tèbia. Per a millorar la neteja, pot emprar-se un sabó neutre. Com a alternativa, també es poden emprar tova-lloletes humides d’un sol ús, que es venen en paquets.
En rentar l’infant, cal dirigir l’esponja de davant cap enrere, perquè en cas contrari la brutícia de l’anus pot arrossegar-se cap als genitals i afavorir-ne una infecció. Tot seguit, s’ha d’esbandir bé el sabó, perquè no en quedin restes que li puguin irritar la pell. Se l’ha d’eixugar molt bé, perquè la humitat també afavoreix la dermatitis.
No és convenient l’aplicació continuada de pomades ni de locions, que poden augmentar el grau d’humitat de la pell. Tampoc no és útil aplicar-hi grans quantitats de pólvores de talc, que amb l’orina podrien formar grumolls irritants.
Si fins i tot amb aquestes precaucions es produeix una dermatitis dels bolquers, cal deixar de posar-n’hi fins que el trastorn no es guareixi. Mentrestant, s’ha de deixar l’infant descobert i col·locar damunt del seu llit alguna peça de material ben absorbent, que caldrà canviar cada vegada que s’humitegi. Perquè les lesions de la pell guareixin bé i no s’infectin, pot resultar útil l’aplicació d’un antisèptic, com ara mercurocrom. Si hi hagués inflamació, pot caldre l’aplicació d’una pomada amb un medicament antiinflamatori.