Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Bearn

Vescomtes de Bearn
© FOTOTECA
País del sud-oest de Gascunya, Occitània, que ocupa la meitat oriental de l’actual departament francès dels Pirineus Atlàntics.
S’estén entre la zona axial pirinenca i el riu Ador, i és bastant basculat cap a l’oest, als voltants de Salies Reuneix dues àrees geogràfiques, marcades per un vigorós front pirinenc, interromput a l’eixida dels Gaves, les valls superiors dels quals van de nord a sud El pic d’Aussau només pot ésser travessat amb dificultat pels colls de Somport i del Portalet A la regió prepirinenca s’alternen valls i pujolars, i entre les valls dels Gaves d’Oloron i de Pau, al nord d’aquestes, hi ha extenses landes sense conrear A l’alta muntanya el clima és dur, amb freqüents precipitacions de neu, i a la…
revòlver
Esquema del revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda al s XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom
caracal

Caracal
© Fototeca. cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels fèlids semblant al linx, d’uns 75 cm de llargada i 45 cm d’alçada a la creu.
El crani és petit, i les orelles, grosses, rectes i punxegudes, acaben en un floc típic El pelatge és curt i de color castany rogenc S'alimenten d’ocells i mamífers petits antílops, rosegadors, etc Viuen en terrenys oberts a l’Àfrica, a Aràbia i a l’Índia, lloc on són domesticats per a la caça de petits mamífers
senyoria de Montpeller

Els senyors de Montpeller
© Fototeca
Història
Territori feudal occità centrat en la ciutat de Montpeller.
Segons una tradició, potser llegendària, té el seu origen en la donació feta a mitjan segle X, a l’església de Magalona i en la persona del seu bisbe Ricuí, per part de dues germanes de Fulcrand, bisbe de Lodeva, de Montpeller i Montpelleret, respectivament, que havien heretat de llur mare, filla del comte de Melgor Ricuí donà Montpeller en feu a un senyor del país anomenat Guillem alguns el coneixen per Guiu I de Montpeller vers el 975 Onze anys després aquest rebé en feu de Bernat II de Melgor un domini considerable al voltant de Montpeller Un successor seu, Guillem V de Montpeller mort el…
camp magnètic
Esquema del camp magnètic
© Fototeca
Física
Regió de l’espai en què una agulla imantada experimenta un parell que tendeix a orientar-la en una determinada direcció.
Un camp magnètic és caracteritzat pel vector intensitat de camp magnètic H , o pel vector d' inducció magnètica B , anomenat també densitat de flux magnètic En absència de corrents elèctrics, el camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents immòbils és anomenat camp magnetoestàtic Un camp magnètic també pot ésser originat per una distribució de corrents elèctrics o per un camp elèctric canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp magnètic és només una de les components del camp electromagnètic, concepte físic més real per tal com les dinàmiques del camp…
camp elèctric
Esquema del camp elèctric
© Fototeca
Física
Regió de l’espai en què una partícula immòbil carregada elèctricament rep una força proporcional a la quantitat de càrrega que conté.
La seva intensitat, o intensitat de camp elèctric E , és una funció vectorial, el valor de la qual en un punt de l’espai és la força experimentada per una partícula puntual immòbil que contingui una unitat de càrrega elèctrica i sigui situada al punt en qüestió El camp elèctric engendrat per una distribució de càrregues immòbils és anomenat camp electroestàtic Un camp elèctric també pot ésser originat per un camp magnètic canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp elèctric és només una de les components del camp electromagnètic, que és un concepte físic més real, i també més…
Joan Oliva i Milà

Joan Oliva i Mila
© Fototeca
Arxivística i biblioteconomia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i bibliotecari.
Treballà a París i a Londres i des del 1882 fou bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova És autor d’un Breu compendi d’Història de Catalunya 1901 El 1899 establí a Vilanova una impremta que esdevingué famosa amb el nom d' Oliva de Vilanova publicà un famós Anuari Oliva el 1907, i, entre moltes altres, les obres Les filigranes del paper i Les rajoles catalanes i valencianes i que fou continuada pels seus fills Demetri Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1886 — Barcelona 1966 i Víctor Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1884 — Sant Feliu de Codines, Vallès Occidental 1948, que la…
teoria clàssica de camps
Esquema de la teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són conseqüència de les…
comtat de Prades

Els Prades, línia del casal de Barcelona
© Fototeca
Història
Títol i jurisdicció senyorial, erigits el 1324 amb el nom de comtat de les Muntanyes de Prades (que se simplificà més tard per l’ús) pel rei Jaume II a favor del seu fill, l’infant Ramon Berenguer, que després esdevingué comte Ramon Berenguer I d’Empúries.
Comprenia totes les torres, viles i castells d’Altafalla, Falset i Móra d’Ebre, els llocs de Marçà i de Pratdip i la resta de la senyoria de la denominada baronia d’Entença L’any 1341 Ramon Berenguer el permutà pel comtat d’Empúries amb el seu germà, l’infant Pere, comte de Ribagorça Pere I d’Empúries El castell principal del comtat —almenys per a la residència i administració— fou el de Falset Per entroncaments familiars, el títol passà als Cardona, comtes i després ducs de Cardona, als Aragó, als ducs de Sogorb i als comtes d’Empúries, als Fernández de Córdoba, marquesos de Camares, als…
central tèrmica

Esquema de funcionament d’una central tèrmica de carbó
© Fototeca
Tecnologia energètica
Central elèctrica que transforma l’energia tèrmica d’un combustible en energia elèctrica.
Segons el sistema de transformació poden ésser centrals de vapor, de gas o dièsel Les més importants i nombroses són les centrals de vapor , que utilitzen el vapor obtingut en una caldera per a fer girar una turbina La velocitat de rotació de la turbina és transmesa, directament o a través d’un reductor de rodes dentades, a un alternador que genera l’energia elèctrica Els elements principals d’una central termoelèctrica d’aquest tipus són els parcs o dipòsits d’emmagatzemament del combustible, que pot ésser sòlid carbó, lignit, turbes, i, en algunes ciutats, escombraries o líquid naftes, olis…