Resultats de la cerca

De família pagesa, treballà com a manyà El seu primer llibre data del 1953 Do buduščej vesny ‘Fins a la pròxima primavera’ Del 1959 al 1961 seguí cursos de literatura a la Universitat de Moscou Excellí en el conte, on reflecteix la vida de la gent senzilla i on sovint inclou records de la infantesa i de la guerra Starodub,  1960  Kraza,  ‘El furt’, 1966 Altres obres més autobiogràfiques són Kon s rosovoj grivoj ‘El cavall de l’orina rosada’, 1961 i Poslednij poklon ‘L’última reverència’, 1968-75, i altres contes Pastukh i pastuska ‘El pastor i la pastora’, 1971 i Povesti o mojom…

La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma 1527 Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Ramon Padró 1787-1810 En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567 El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó

Estudià música i cant a Hagen, Düsseldorf i Munic i el 1919 debutà a Coburg Membre de l’Òpera de Stuttgart en 1919-24, hi interpretà una quarantena de papers, entre secundaris i principals El 1925 tornà a Munic, on fou contractat a l’òpera de la ciutat i romangué fins el 1943 Destacà en diversos papers d’òperes de WA Mozart Papageno, Don Giovanni, G Verdi Macbeth, Rigoletto o R Wagner Amfortas, Telramund, sota la direcció de mestres com R Strauss i W Furt wängler, entre d’altres Parallelament, interpretà personatges operístics d’autors contemporanis com Pfitzner, de qui el 1931…

Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de…

Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra entre ells La…

Nas cut en el si d’una família de músics, estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de K Gerock orgue i de JN David composició En 1952-55 es formà com a director de cor a la Musikhochschule de Stuttgart al costat de H Grischkat, i amplià els seus coneixements a Roma i Siena El 1954 fundà un cor d’estudiants, el Gächinger Kantorei, posteriorment professionalitzat i amb el qual ha realitzat diverses gires internacionals Del 1963 al 1966 treballà a Berlín com a director de cor de l’Spandauer Kantorei i com a professor a l’Spandau Kirchenmusikschule El 1965 es feu càrrec de la direcció del…

Llur cultura, de bell antuvi cèltica hallstàttica , es desenvolupà durant la segona edat del ferro sense noves aportacions europees i es creà una personalitat que per contacte amb la cultura dels pobles ibèrics donà lloc al món celtibèric, plenament format al segle III aC La suposada barreja ètnica de celtes i ibers és avui descartada Amb una economia bàsicament ramadera, el furt del bestiar oposava uns pobles celtibers als altres, la qual cosa creà l’esperit guerrer que ha estat tòpic per a caracteritzar-los La població s’agrupava al voltant de les places fortes, i l’…

Quarta muller del rei Pere III de Catalunya-Aragó, filla de Berenguer de Fortià i de Francesca de Vilamarí, de la petita noblesa empordanesa El 1371 es casà amb Artal de Foces, un noble aragonès, i amb ell s’incorporà a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós Morta aquesta el 1375 i mort també Artal de Foces, Sibilla esdevingué, a la darreria d’aquest any, l’amistançada del rei, de qui tingué una filla, Isabel, el 1376 Aquest lligam, que evitava un nou matrimoni de llur pare, no desplagué als infants Joan i Martí, però llur actitud canvià quan Sibilla aconseguí…

El 2010 va ser un altre any convuls per a la política italiana, entre altres coses pel manifest fracàs de la política migratòria de Silvio Berlusconi i la constant inestabilitat del Govern italià La legislació més severa d’Europa contra els immigrants i la major desprotecció de l’Estat envers els estrangers, van ser l’origen dels altercats racistes entre autòctons i jornalers africans que es van produir a la localitat calabresa de Rosarno al principi d’any Malgrat els disturbis, la principal preocupació del primer ministre va ser evitar els processos penals que es dirigien contra ell Així, el…