Resultats de la cerca

Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert Però a l’octubre del 1921 se'n féu càrrec JJuan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista Hi collaboraren especialment Galo Díez, Fortunat Barthe, Hermós Plaja, Federico Urales, Gaston Leval, Caro Crespo, Mauro Bajatierra, etc Reaparegué el 1930 abril-setembre dirigit per EMira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit

Mestre de primer ensenyament, de molt jove es dedicà a la literatura El 1922 publicà la narració Os probes de Deus i inicià la seva obra poètica, aplegada a Proel 1927 i O Galo 1928 Basant-se en les fórmules de la poesia popular, però afegint-hi la imatgeria avantguardista en versos preferentment breus i de rima assonant, aconseguí una síntesi neopopularista acostada a la de García Lorca La influència d’Amado Carballo fou decisiva en la lírica gallega contemporània i influí en grau divers damunt tots els poetes de la preguerra

Equival a 1,1365 l a la Gran Bretanya i a 0,9463 l als EUA

Es trobava a la part occidental de la ciutat, a l’Indret de l’antic priorat benedictí de Sant Martí conegut des de l’any 1195, que els mercedaris convertiren en el seu convent l’any 1228 quan s’installaren a Perpinyà Els esmentats religiosos tingueren casa a Perpinyà fins al segle XVIII L’església i el convent han desaparegut totalment APF Aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que avui es conserva a la casa pairal del Castellet de Perpinyà núm 61-1-62 de l’Inventari La Mare, que fa 60 cm d’alçada i 20 cm d’amplada, seu sobre un banc cofre motllurat amb respatller, el dors del…

Situació Aquesta església és la parroquial del petit poble de Ger, arredossat a la muntanya, a 1 135 m d’altitud Mapa 36-10 217 Situació 31TDG049963 Per a accedir-hi des de Puigcerdà, cal prendre la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell Al cap d’uns 9 km trobarem, a mà dreta, el poble de Ger RMAE Història El primer esment de la parròquia de Ger s’ha de cercar en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 document segurament redactat al final del segle X L’any 1026, l’ardiaca Ponç feu un llegat a Santa Coloma de Ger d’un mas que havia comprat a Baró juntament…

Situació Vista general del campanar de l’església Manté estrets parallels estilístics amb el campanar de Santa Eulàlia d’Encamp ECSA-Rambol Sant Julià de Lòria és una vila que es troba en una petita vall plena de sol, situada a mà esquerra de la Valira, arrecerada a la falda de les muntanyes del pic de la Rabassa, que la flanquegen pels costats de llevant i de xaloc, i de la muntanya de Rocafort És a 939 m d’altitud L’església parroquial, dedicada a sant Julià i sant Germà, es troba al centre de la població, a l’avinguda de Canòlic i tocant a la carretera que passa per l’interior Situació x 1…

Situació Vista de la capçalera de llevant de l’església, actualment adossada a la masia de Can Trias D Ferran L’església de Santa Maria és adossada a la masia de Can Trias Malgrat la seva proximitat al terme municipal de Terrassa, església i masia són a l’extrem nord-est del terme de Viladecavalls, al voltant de 300 m d’altitud Des del pla on és situada podem veure can Mitjans de la Guardiola Mapa 392M781 Situació 31TDG152019 Poc després 1 km d’agafar l’autovia de la Bauma, que va de Terrassa a Manresa, un trencall a la dreta ens hi porta, passant per entremig de la zona residencial i el…

El museu El Museu Romàntic de Sitges fou format a partir del llegat de Manuel Llopis de Casades 1885-1935, acceptat per la Diputació de Barcelona el 1943 i inaugurat el 1949 Formant part de la seva collecció es conserven sis imatges de la Mare de Déu amb el Nen a la falda que en morir el Sr Llopis es trobaven a Lisboa, d’on foren recollides el 1949 pel Dr J Ainaud de Lasarte, el qual les dugué a Sitges Dues d’aquestes són de procedència castellana, datables als segles XIII i XIV Dues més, de procedència desconeguda, encaixen formalment i estilísticament dins el període gòtic Pel que fa a les…

Estudià dret a la Universitat de València i es doctorà el 1917 amb un estudi titulat Bosquejo histórico de los derechos de la mujer en la legislación de Indias 1920, dirigit per Rafael Altamira Alguns anys més tard d’aquesta publicació, obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de Barcelona, que permutà, immediatament, per Oviedo Després, treballà a París i Berlín, i l’any 1924 es traslladà a Sevilla El fet d’estar a prop de l’arxiu de les Índies confirmà la seva constant dedicació a temes del dret indià Aquest mateix any collaborà en la fundació de l’ Anuario de historia del…