Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Edward Johnson
Música
Compositor anglès.
Des del 1572 fins una mica després del 1575 estigué al servei de la família Kitson de Suffolk En aquesta data participà en les festes que el baró de Leicester oferí a la reina Elisabet a la seva casa rural en aquell comtat Rebé també encàrrecs d’altres famílies i el 1591 participà en una festa del baró de Hertford en honor de la reina El 1592 contribuí amb dues peces al psaltiri d’East, i el 1601 Morley el convidà a participar en el volum collectiu The Triumphes of Oriana El 1594 obtingué el grau de batxiller a Cambridge La seva música conservada és molt escassa W Byrd adaptà una pavana…
nachtanz
Música
Terme genèric que designa la segona de dues danses emparellades, usualment més ràpida i en compàs ternari, contrastant amb la precedent (vortanz), el material melòdic i harmònic de la qual reelabora.
Moltes formes de dansa del Renaixement i el primer Barroc desenvoluparen aquesta funció contrastant amb la basse danse , com ara el saltarello , la rota , el tourdion , la gallarda , etc Usualment es caracteritzaven per la vigorositat de la coreografia, incloent-hi salts i cops de peu a terra L’exemple més antic de nachtanz es troba en un manuscrit italià del segle XIV La nachtanz consistia habitualment en un arranjament polifònic al voltant del tenor de la dansa precedent, tocat el doble de ràpid En algunes de les parelles de danses dels segles XVI i XVII la relació entre totes…
passamezzo
Música
Dansa italiana, de metre binari i tempo moderadament ràpid, molt popular al segle XVI i la primera meitat del XVII.
La major part dels passamezzi del segle XVI responen a dos models harmònics el passamezzo antico -I-VII-I-V-III-VII-I-V-I-, i el passamezzo moderno , també comune o nuovo -I-IV-I-V-I-IV-I-V-I- T Arbeau en la seva Orchésographie 1588 l’assimilà a la pavana , però amb un tempo més lleuger Com aquesta, el passamezzo solia formar parella amb altres danses contrastants com ara el saltarello o la gallarda, compartint ambdues el mateix esquema harmònic o melòdic Els primers exemples publicats apareixen a Nuremberg, en els llibres per a llaüt de Hans Newsidler, del 1536 i el 1540,…
Antoni Bori i Fontestà
Literatura catalana
Poeta.
Estudià la carrera de magisteri Collaborà, entre altres revistes, a “Lo Gai Saber”, La Renaixença , La Veu del Montserrat i “Joventut” Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, hi obtingué nombrosos premis i en fou mantenidor els anys 1903 i 1904 La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat Cal destacar Poesies 1887, aplec de poemes premiats en diferents certàmens Simfonies poemàtiques 1898 i La nit a Montgrony 1905 la miscellània Lo trobador català 1892, un llibre de lectura destinat a les escoles de Catalunya, reeditat amb continuïtat i que incorporà prosa a…
pavana
Música
Dansa cortesana del segle XVI i començament del XVII, d’origen italià, de tempo moderat o lent i caràcter solemne, habitualment en compàs binari.
Presumptament el seu nom prové de l’expressió alla pavana , que podria haver indicat l’estil paduà de la peça Com alguna dansa anterior, per exemple, la bassadanza , usualment precedia una altra dansa amb la qual -ja fos pel caràcter, el tempo , etc- constrastava saltarello , piva , gallarda Sovint, ambdues danses es basaven en el mateix material melòdic o harmònic Molt similar al passamezzo , possiblement se’n diferenciava més per l’estructura coreogràfica que per la musical Al principi del segle XVI adquirí una gran popularitat i es difongué per Europa al final d’aquest mateix…
partita
Música
Nom donat a diverses menes de peces instrumentals, tant per a instrument sol com per a conjunt gairebé sempre reduït.
Cronològicament, i segons les diverses tradicions musicals, el terme partita mostra una evolució i un abast en certa manera canviants Així, al final del segle XVI i durant tot el XVII, designava una variació o conjunt de variacions basades en una melodia tradicional de dansa romanesca , passamezzo , gallarda, etc Se’n troben exemples en l’obra de G Frescobaldi, G Strozzi i A Scarlatti, entre d’altres Al final del segle XVII aquesta mateixa accepció del terme continuà essent aplicable a les partites o variacions corals de D Buxtehude, J Pachelbel, G Böhm o JS Bach En acabar…
,
saltarello
Música
A partir del segle XIV, terme genèric que designà una dansa -d’origen italià- de metre ternari i tempo moderadament ràpid.
El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre el tempo de…
dansa
Música
Composició musical destinada a ésser ballada.
En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques, i durant l’Edat Mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies, i algunes estaven reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàstiques es troben en el Llibre Vermell de Montserrat , on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del segle XIV Com a herència del ritu…
Alonso de Mudarra
Música
Compositor i violista de mà d’origen castellà actiu a Andalusia.
Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla, 1546, un…
Jaume Padrós i Montoriol
Música
Compositor i pianista.
És germà del pianista David Padrós Feu estudis a Igualada amb Joan Just i a l’Escolania de Montserrat amb David Pujol, i posteriorment estudià piano amb Alícia de Larrocha i Frank Marshall i composició amb Cristòfor Taltabull i Josep Barberà Gràcies a Taltabull, entrà en contacte amb els corrents musicals més innovadors, fet que fou decisiu en la seva carrera compositiva i pianística Fou pioner en la interpretació, com a pianista, d’obres dels autors de l’anomenada Segona Escola de Viena —A Schönberg, A Webern i A Berg— als Països Catalans i a l’Estat espanyol Fou professor de l’Acadèmia…
,