Resultats de la cerca

Normalment és nulla, però quan apareix indica generalment una diabetis mellitus , causada per la impossibilitat dels túbuls proximals del ronyó de reabsorbir l’excés de glucosa que es filtra pels glomèruls, a causa de la hiperglucèmia pròpia de la malaltia Més rarament la glucosúria pot veure's en absència de diabetis i d’hiperglucèmia com a resultat de defectes primaris dels túbuls renals que dificulten la reabsorció de la glucosa filtrada glucosúria renal

Normalment la sang en conté una xifra constant, que segons el mètode amb què és feta la determinació mètodes químics o enzimàtics oscilla entre 60 i 120 mg/100 ml de sang total Per damunt d’aquesta xifra hom parla d' hiperglucèmia , i per sota, d' hipoglucèmia La hiperglucèmia s’esdevé sobretot per manca d’insulina diabetis mellitus o per excés d’altres hormones com els corticoesteroides, el glucagó, l’hormona de creixement, l’aldosterona, etc La hipoglucèmia és deguda sobretot a un excés d’insulina i a deficiències dels antagònics de la insulina Per a la diagnosi de la diabetis no és…

Obtingut de certs tipus de llevat, és emprat com a reactiu de la glucosa

La seva hidròlisi inversió, catalitzada per la invertasa, dóna una mescla dels seus components sucre invertit de rotació òptica de signe oposat levo al sucre original dextro És biosintetitzat a partir de glucosa i fructosa mitjançant l’aportació d’energia de l’ATP i de l’UTP Diversos èsters de la sacarosa laurats i estearats són emprats com a additius alimentaris emulsionants humectants i tensioactius en el rentatge de vegetals, com a antiesquitxants i antiespumants i per a evitar la deterioració del pa

És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, soluble en l’aigua i l’acetona i poc soluble en els altres solvents orgànics Pot existir en dues formes enantiòmeres, la natural de les quals és el D --sorbitol amb a 2 5 G = -1,98° en aigua Hom l’obté industrialment per hidrogenació catalítica de la D -glucosa, i és emprat com a producte de partida en l’obtenció de l’àcid ascòrbic per fermentació, en medicina com a colagog, i com a edulcorant i additiu alimentari

L’hidrogen arrencat redueix el NADP, que passa a NADPH 2 La ribulosa-5-fosfat dóna, per isomerització, xilulosa-5-fosfat i ribosa-5-fosfat, que s’interaccionen en una sèrie d’equilibris fins a regenerar glucosa-6-fosfat, amb la qual torna a començar el cicle L’oxidació d’una molècula de glucosa exigeix sis voltes del cicle, i forma 12 molècules de NADH 2 que, si continua oxidant-se fins a donar aigua i NADP cadena dels citocroms , condueix a la síntesi de 36 molècules d’ATP, rendiment gairebé tan eficient com el del cicle de Krebs Bé que aquest darrer és més…

L’activitat òptica o el poder rotatori de la glucosa en solució aquosa és de α D 2 0 = +109,1° i decreix lentament fins a α D 2 0 =+52,5°, més de pressa en calent i gairebé instantàniament en presència d’àlcalis Això és degut a l’existència de dues formes de la d+glucosa la α-glucosa i la β-glucosa i a la transformació de la α-glucosa original en una mescla de les dues formes α i β

Entre els més freqüents hi ha la glucosa-1-fosfat èster de Cori, que intervé en la degradació de la glucosa glucòlisi, la glucosa-6-fosfat èster de Robinson, que es produeix per isomerització de la glucosa-1-fosfat, i la fructosa-1-fosfat èster de Neuberg i la fructosa-1,6-difosfat èster de Harden-Young, que constitueix etapes prèvies en la fotosíntesi

El monosacàrid més important per al metabolisme és la glucosa, ja que, d’una banda, és el que ingressa en majors proporcions a l’organisme després de la digestió dels aliments i, d’altra banda, gairebé la totalitat de fructosa i de galactosa absorbides a la circulació sanguínia és ràpidament convertida en glucosa a l’interior de les cèllules hepàtiques, abans de sofrir posteriors transformacions La glucosa absorbida després de la digestió dels aliments pot ésser aprofitada directament per les cèllules dels diferents teixits per tal d’obtenir-ne energia,…