Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
teoria de gran unificació
Física
Dit de cadascuna de les teories que intenten descriure mitjançant el formalisme d’un únic camp de galga totes les interaccions experimentades per les partícules (teories de galga, interacció, partícula).
Les GUT sorgiren seguint el camí iniciat per la unificació electrofeble , ideada per S Weinberg i A Salam durant els anys seixanta, i que consistia a descriure mitjançant un únic camp les interaccions electromagnètica i feble Una GUT és una teoria que intenta ampliar aquesta unificació electrofeble per tal que també descrigui la interacció forta Les posteriors ampliacions, que haurien d’incloure la descripció de la interacció gravitacional, presenten força dificultats, especialment en la quantificació del camp gravitacional, i hom les emprèn en el marc de teories com…
desplaçament cap al vermell
Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament…
potencial
Física
En un camp de forces conservatiu, funció escalar de les coordenades espacials el gradient de la qual, canviat de signe, dóna el dit camp de forces: -∇V = F
.
En són exemples el potencial de gravitacional el potencial elèctric o escalar camp 13
camp de forces
Física
Regió de l’espai en què una partícula d’unes determinades característiques, marcades pel tipus de camp de què es tracta, rep una força, que generalment és proporcional a algun tipus de càrrega
genèrica, la qual expressa la resposta de la partícula a la influència del camp.
El camp elèctric i el camp gravitacional en són exemples, essent la càrrega elèctrica i la massa gravitatòria les respectives càrregues genèriques
gravitó
Física
Bosó que transmet la interacció gravitacional.
Encara que no ha estat descobert es pot deduir que la seva massa ha d’ésser nulla, ja que la gravitació és una força de llarg abast La seva càrrega elèctrica ha d’ésser també nulla i el seu spin, enter
punts de Lagrange
Astronomia
En el moviment de tres cossos entorn d’un centre comú de gravetat i un dels cossos essent molt més petit que els altres, conjunt de cinc posicions tals, que, si el cos més petit n’ocupa alguna, les òrbites són pràcticament el·líptiques.
El grup Troià és disposat sobre els punts de Lagrange del camp gravitacional Sol + Júpiter Els punts de Lagrange foren suggerits per JLLagrange el 1772
curvatura de l’espai
Astronomia
Física
En el marc de la relativitat general, propietat geomètrica de l’espaitemps per la qual aquest es corba a causa de la presència de matèria.
El moviment de les masses és entès com un moviment lliure al llarg de les geodèsiques de l’espaitemps, en lloc d’ésser-ho en termes de la interacció gravitacional El tensor de curvatura explicita matemàticament aquesta propietat
Janus
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert el 1966 per Audouin Dollfus.
Té unes dimensions semidiàmetres de 110 × 100 × 80, un semieix gran de 151 500 km, i un període orbital de 0,695 dies Descriu, pràcticament, la mateixa òrbita que un altre satèllit de Saturn, Epimeteu, amb el qual intercanvia periòdicament les posicions a causa de la interacció gravitacional mútua
rotacional
Física
Matemàtiques
Operador diferencial definit sobre un camp vectorial A
per la fórmula:
on ∇ és l’operador gradient
.
El teorema de Stokes permet d’interpretar intuïtivament l’operador rotacional quan rot A = 0 en una zona de l’espai, la circulació del camp vectorial A al llarg d’una línia tancada situada en aquella zona sol ésser diferent de 0 En particular, per al camp gravitacional g resulta rot g = 0, i per als camps elèctric i magnètic és rot E = -∂ B /∂ t i rot B = μ o j + μ o ε o
interacció
Interacció fonamental
© Fototeca.cat
Física
Acció recíproca que s’exerceixen dos sistemes físics.
Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es transmeten…