Resultats de la cerca

Format al Devon College, escriví diverses peces teatrals i treballà com a guionista, una trajectòria que quedà interrompuda per la Segona Guerra Mundial S'estrenà com a director amb un guió seu, Murder without a Crime 1951 A la dècada del 1960 dirigí els seus dos films més cèlebres, The Guns of Navarone 1961, un film bèllic pel qual fou nominat per a l’Oscar al millor director, i Cape Fear 1962, una pellícula que fou revalorada els anys noranta arran del remake que en féu Martin Scorsese Posteriorment la seva carrera estigué molt vinculada a Charles Bronson, a qui dirigí en nou…

Influït per la psiquedèlia i el blues , es caracteritza per la simplicitat dels temes, els sons a gran volum, el ritme obsessiu marcat pel baix i la bateria i els solos de guitarra s’originà als anys setanta del segle XX al Regne Unit i als Estats Units, i els grups britànics Deep Purple i Led Zeppelin en són considerats els pioners Acompanyat d’una estètica truculenta i amb pretensions de grandiositat, el seu públic és format principalment per adolescents Entre els grups principals cal destacar AC/DC, Iron Maiden, Judas Priest, Guns N’Roses i Metallica A mitjan dècada de 1990, i…

Estudià piano i violí a Anglaterra i el 1922 es traslladà a Alemanya uns quants mesos per estudiar piano amb V Benham Ja a Anglaterra una altra vegada, combinà les actuacions en locals nocturns com a violinista de jazz amb els estudis de composició a la Guildhall School A partir dels anys trenta treballà com a director d’orquestra en diversos teatres de varietats de Londres i el 1934 compongué la seva primera banda sonora, un gènere al qual dedicà molta atenció al llarg de la seva vida En compongué més de cent, entre les quals destaquen les de The importance of being Earnest A Asquith 1952,…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, inicià amb èxit la carrera d'actor cinematogràfic amb In Which We Serve 1942, de David Lean i Noel Coward, pellícula a la qual seguiren, entre d'altres, London Belongs to Me 1948, de Sidney Gilliat Brighton Rock 1947, Private's Progress 1956 i I'm All Right Jack 1959, de John Boulting Morning Departure 1950, de Roy Ward Baker Guns at Batasi 1964, premi BAFTA al millor actor, de John Guillermin The Sand Pebbles 1966, de Robert Wise Doctor Dolittle 1967, de Richard Fleischer a més de la producció teatral The Mousetrap 1952, basada en la…

Actiu en la resistència antisoviètica i, posteriorment, antinazi, juntament amb el seu germà Adolfas Mekas Semeniškiai, 30 de setembre de 1925 - Poughkeepsie, Nova York, 31 de maig de 2011 fou internat en un camp de concentració nazi, del qual s’escaparen Després de viure un temps amagats, acabada la Segona Guerra Mundial Jonas estudià filosofia a Magúncia El 1949 emigrà amb el seu germà als Estats Units i s’installaren a Nova York, on intentaren introduir-se en la indústria cinematogràfica Tot i no aconseguir-ho, es dedicaren intensament al cinema, filmant escenes de la vida quotidiana amb…

El heavy-metal 'metall pesant’ en anglès aparegué al final dels anys seixanta, influït també per la psiquedèlia, i grups com Cream i Jimi Hendrix Experience Del blues , en deixà de banda la tradició i el swing , i conservà la importància de la guitarra, els solos, els ritmes rígids i senzills i els riffs interminables A això hi afegí potents amplificadors per a la guitarra i per a un baix tan contundent com la bateria En el heavy-metal , la melodia o l’estructura de la cançó no és tan important com el virtuosisme en la guitarra, la tècnica, la destresa i la rapidesa, que només s’alenteix per…

Acabats els estudis de periodisme i art dramàtic a la Fordham University de Nova York, aconseguí una gran popularitat amb la sèrie televisiva St Elsewhere Debutà amb el llargmetratge Carbon Copy 1981, de Michael Schulz, seguit, entre d’altres, d’ A Soldier’s Story 1984, de Norman Jewison  Cry Freedom 1987, de Richard Attenborough  Glory 1989 Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari 1990, d’Edward Zwick, i Malcolm X 1992, Os d’Or del Festival de Berlín 1993, de Spike Lee Entre els films posteriors destaquen Philadelphia 1992, de Jonathan Demme  The Pelican Brief 1993, d’Alan J Pakula…

El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director En el seu fons hi ha els registres següents el Registra Collationum 1348-1835, que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits els Concessos matrimonials 1420-1937, que consten de 267…

Música clàssica Claudio Abbado va presentar la Novena Simfonia amb l’Orquestra del Festival de Lucerna per commemorar l’Any Mahler © Lucerne Festival / Peter Fischli La commemoració del 150è aniversari del naixement de Gustav Mahler ha coqocat el genial compositor bohemi —gairebé desconegut pel gran públic fa tan sols 3 dècades— en el tron de la vida concertística internacional, honor que es disputa amb el mateix Ludwig van Beethoven Incomprès a la seva època, el temps de Mahler ja ha arribat la seva presència en les agendes de totes les orquestres del món i un autèntic allau de reedicions…

Música clàssica El compositor i director d’orquestra francès Pierre Boulez va morir després d’una llarga carrera que l’havia dut a dirigir, entre d’altres, l’Orquestra Simfònica de Xicago o la Cleveland Orquestra en la foto, i els festivals de Lucerna i Bayreuth © Roger Mastroianni / Cleveland Orchestra La desaparició del compositor i director d’orquestra francès Pierre Boulez Montbrison, 26 de març de 1925 – Baden-Baden, 5 de gener de 2016 va marcar el final d’una etapa crucial per a l’evolució de la música d’avantguarda a Europa liderada per la brillant generació de Darmstadt, nom de la…