Resultats de la cerca

Músic de formació fonamentalment autodidàctica, estudià guitarra i llaüt S’interessà fonamentalment per la música medieval El 1974 fundà l’Ensemble Guillaume de Machaut amb Jean Belliars És l’autor de la música del film d’Eric Rohmer Perceval le gallois 1978, amb motiu de la qual fundà l’Ensemble Perceval, que també dirigí Aquesta formació té cinc membres permanents, als quals se n’afegeixen d’altres en determinades ocasions Durant molts anys el conjunt combinà la interpretació musical amb intervencions en el teatre, però a partir del 1984 es dedica exclusivament a la música Amb l’Ensemble…

Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969 La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic 1971, Praga 1974 i Ginebra 1975 El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió i també fou professor al Conservatori regional de París i impartí classes magistrals a la Juilliard School de Nova York, al Royal Northern College of Music de Manchester i a l'Schola Cantorum de Basilea Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les actuacions com a membre de l’…

Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i…

Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció,…

Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat de música litúrgica En el…

Estudiós de la liquenologia del Marroc i, en general, de la regió mediterrània, els darrers anys de la seva vida es dedicà a l’estudi dels líquens del sud-est de la península Ibèrica, en collaboració amb Xavier Llimona, i en morir donà el seu herbari, que conté nombrosos tipus, a l’Institut Botànic de Barcelona

Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1992 i doctorat per la Universitat de Harvard el 1996 Després d’uns quants anys a la Universitat de Berkeley, l’any 1999 passà a l’Space Telescope Science Institute de la Johns Hopkins University Forma part del High-Z SN Search Program liderat per Brian Schmidt i per ell, el qual el 1998 publicà l’estudi que constatava una acceleració en l’expansió de l’univers Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel de física l’any 2011, que compartí amb Schmidt i Saul Perlmutter , el qual, al front del Supernova Cosmology Project, féu el mateix…

Estudià la regió volcànica de Sicília, Calàbria i els Alps 1790, on descobrí la dolomia , que prengué el seu nom

Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…