Resultats de la cerca

El comprador pretendent proposa als accionistes la compra d’una part de les accions de la societat —o bé de totes— a un preu fix, superior a la cotització borsària És anomenada ‘hostil’ quan és duta a terme sense l’acord dels administradors, d’'exclusió’ si pretén de treure la societat de la cotització al mercat i ‘especulativa’ quan l’objectiu és treure'n una plus-vàlua a curt termini, amb la posterior venda

Fruit de la unió de diversos grups nacionalistes palestins, abraçà el marxisme Hostil a Israel, als països proisraelians i als estats àrabs conservadors, ha fet atemptats a Israel i a Europa i ha tingut diverses escissions Aliat amb Al-Fatah , 1973, des de la meitat dels anys setanta perdé protagonisme Mantingué una posició ambigua en la crisi interna de l’OAP del 1982, i és contrari als acords entre Israel i l’OAP del 1993

Concepte fonamental en el marxisme —bé que no exclusiu d’ell—, la lluita de classes explica, segons Marx i Engels, la mateixa història de les societats que han existit fins ara, i s’ha donat d’una manera oberta o més o menys encoberta entre ciutadans lliures i esclaus, entre patricis i la plebs, entre senyors feudals i serfs de la gleva, entre mestres de corporacions i oficials, entre el capital i el proletariat Aquesta lluita, tanmateix, és prevista com a superada en el cas que arribi la realització històrica del comunisme societat sense classes, sense que això comporti la desaparició del…

Fill de Jordi III d’Anglaterra i de Hannover, fou duc de Cumberland i es distingí en les guerres contra la França revolucionària A la mort del seu germà Guillem IV d’Anglaterra i de Hannover, rebé aquest darrer regne Hostil a les idees liberals, abolí la constitució del 1833 i en promulgà una altra 1840, que no satisfeu els hannoverians Davant l’onada revolucionària del 1848 consentí algunes de les reformes reclamades, però les anullà poc després

Fill tercer de Gustau Vasa, combaté el seu nebot Segimon, rei de Polònia i hereu del tron suec a la mort de Joan III 1592, amb l’ajut del poble suec, hostil a un rei catòlic El vencé a Stångelro 1598, però no fou coronat fins el 1607, per l’oposició de la noblesa Sostingué guerres poc afortunades amb Polònia 1605, amb Rússia i amb Dinamarca 1611 Desenvolupà la indústria metallúrgica i fou un acèrrim defensor del protestantisme

Ambaixador a Turquia 1754-68 i a Suècia 1771-74, on sostingué el triomf antinobiliari de Gustau III, contribuí a millorar la situació de França després de la guerra dels Set Anys Ministre d’afers estrangers 1774-87 i hostil a Anglaterra, afavorí la independència dels EUA i féu caure Turgot, que s’hi oposava 1776 Fou un dels artífexs dels tractats de Versalles del 1783 i s’alià amb Espanya i els EUA contra Anglaterra

França es retira d’unes maniobres navals de l’OTAN operació Sea Guardian perquè acusa Turquia de violar l’embargament d’armes a Líbia El mes de juny França ja va acusar Turquia de no haver inspeccionat un vaixell al Mediterrani que suposadament transportava armes i que vaixells de guerra turcs van mostrar un comportament hostil en creuar-se amb una corbeta de l'armada francesa França i Turquia donen suport a bàndols oposats en la guerra civil de Líbia

Fill primogènit d’Andrònic II, fou associat al tron el 1295 Combaté sense èxit al capdavant de l’exèrcit bizantí contra els otomans, que s’havien establert ja definitivament a l’Àsia Menor Es mostrà sempre hostil a la companyia catalana dels almogàvers que, cridats pel seu pare, havien acudit a Constantinoble Fou el principal culpable de l’assassinat del capitost català Roger de Flor a Andrianòpolis 1306 i de les cruels circumstàncies que per als grecs provocà aquesta traïdoria

Estudià teologia a Qom Seguidor de Ruḥollāh Khomeynî , de qui fou un dels més propers collaboradors, estigué empresonat del 1964 al 1978, any que s’exilià Instaurada la República Islàmica, fou secretari general del Partit Republicà Islàmic 1980-87 i president de l’Iran 1981-89 El 1989 succeí Khomeynî com a cap religiós suprem de l’Iran Des d’aquest càrrec encapçala el sector polític iranià més hostil a les reformes El 1980 fou objecte d’un atemptat frustrat