Resultats de la cerca

Apartada de les cases, en un indret més elevat, s’alça l’església parroquial de Sant Pere, romànica segle XII, d’una nau i porta amb arquivoltes, columnes i quatre capitells A l’interior es conserva un sarcòfag medieval de pedra Dominant la població, hi ha els vestigis d’una torre medieval de base circular, possiblement de la fi del segle XI o inicis del XII Aquesta torre és al centre d’una estructura semicircular considerada el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a…

Fill de Publi Corneli Escipió Mentre el seu pare dirigia l’exèrcit romà a Hispània, lluità contra Anníbal i intervingué a les batalles de Tessino i Cannas Després de la derrota i la mort del seu pare i del seu oncle a Turdetània, nomenat procònsol, fou el cap de l’exèrcit d’Hispània El 210 desembarcà a Tàrraco, que fou durant tota la guerra la seva base, i prengué ràpidament Cartago Nova 210 Seguí una política d’atreure's els caps indígenes, per exemple els ilergets Indíbil i Mandoni, que resultà molt eficaç Portà l’ofensiva a la vall del Guadalquivir, on vencé els cartaginesos…

Llurs veïns per llevant eren els ilergets ilerget, pel S els celtibers celtiber i per ponent els berons beró i un altre poble basc, els vàrduls vàrdul Originats en els pobles pirinencs de la cultura megalítica, l’estat de vida primitiu, amb costums arcaics, fou producte de l’aïllament geogràfic Llur llengua era semblant a la basca actual, potser al dialecte altnavarrès Per llur territori passaren diversos pobles indoeuropeus, que deixaren llur testimoniatge en la toponímia a més, sofrí infiltracions dels celtibers, que donaren lloc a la formació d’una cultura material de tipus…

Llur cultura, de bell antuvi cèltica hallstàttica , es desenvolupà durant la segona edat del ferro sense noves aportacions europees i es creà una personalitat que per contacte amb la cultura dels pobles ibèrics donà lloc al món celtibèric, plenament format al segle III aC La suposada barreja ètnica de celtes i ibers és avui descartada Amb una economia bàsicament ramadera, el furt del bestiar oposava uns pobles celtibers als altres, la qual cosa creà l’esperit guerrer que ha estat tòpic per a caracteritzar-los La població s’agrupava al voltant de les places fortes, i l’organització social era…

Poblat fortificat dels Vilars, Arbeca, ~700-350 aC UdL El poblat fortificat dels Vilars Arbeca, Garrigues va ser habitat ininterrompudament durant uns quatre-cents anys, des del 750 aC fins al 350 aC, i les seves impressionants muralles són un mut testimoni del desenvolupament dels camps d'urnes recents i de la cultura del ferro, dels temps de canvis marcats per les relacions amb el món colonial i el procés d'iberització i del desenvolupament antic i ple de la societat ilergeta Els conjunts de materials arqueològics han permès establir les cinc fases següents del jaciment, fases confirmades…

Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…

Ciutadà honrat de Barcelona Després d’estudiar a Lleida, ocupà el càrrec d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Calígraf notable, el 1632 copià i illuminà unes Genealogies dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó abans i després de la Unió , treball realitzat per mossèn Jaume Ramon VilaEl 1636 fou un dels representants del Consell de Cent per a tractar prop del virrei, duc de Cardona, la qüestió de l’import dels quints Des del 1641 fou arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per manament de Lluís XIII El 1650 acabà la seva Historia de los Condes de Urgel que, després de ser…

Fragment del bronze d'Àscul, 89 aC MCR El 1908 es localitzà a Roma un document epigràfic sobre una planxa de bronze —entre els romans era el material característic per a plasmar els textos jurídics—, que aviat la investigació del moment va batejar com a bronze d'Àscul o turma salluitana i apareix indistintament amb un nom i l'altre en la bibliografia especialitzada des d'aquell moment El primer nom se li va donar perquè feia referència a un esdeveniment que tingué lloc a l'antiga ciutat italiana d'Ausculum, avui Àscul Ascoli Piceno, l'any 89 aC data del document, i el segon perquè són les…