Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
ofidis
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
mara
Sociologia
Dret penal
Banda de delinqüents formada originàriament per immigrants de l’Amèrica Central als Estats Units.
Aquestes bandes sorgiren la dècada de 1980 a la ciutat nord-americana de Los Angeles Integrades per joves immigrants del Salvador, Hondures i Guatemala que fugien de l’estat de guerra civil crònic d’aquests països, alguns d’ells formaren una banda d’autoprotecció Mara Salvatrucha o MS-13 que derivà vers la delinqüència i la criminalitat El 1996 es deportaren més de 200000 d’aquests immigrants als llocs d’origen, on els membres d’aquesta i altres bandes reproduïren l’organització i la forma de vida adoptada als Estats Units, aprofitant-ne la feblesa institucional Les maras capten nous membres…
orient
Geografia
Història
Regions o territoris orientals.
El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per aquestes mateixes esglésies Esglésies Orientals Les…
ikastola
Educació
Escola que imparteix l’ensenyament en basc.
Resurrección Maria de Azkue fundà el 1897 el Colegio Ikastechea 1897, on per primer cop s’ensenyava el basc tot i no ser llengua vehicular Aquesta iniciativa correspongué a Miguel de Muñoa en crear la Koru'ko Andre Maria'ren Ikastetxea a Bilbao el 1914 En 1918-36, guiades per l’Eusko Ikaskuntza Societat d’Estudis Bascos conegueren un fort impuls el seu nombre era d’una quinzena el 1936 Confinades a la clandestinitat amb el franquisme, Elvira Zipirita en fou la principal impulsora a partir de 1943 en condicions molt precàries Tolerades a partir dels anys seixanta, conegueren en les dues…
Dinamarca 2009
Estat
Amb l'anunci que el PIB havia crescut l'1,1% durant el 2008, el Govern aconseguia mantenir-se al marge de les pitjors conseqüències de la crisi Malgrat l'increment, els analistes preveien un 2009 força més crític, al mateix temps que la caiguda del preu de l'habitatge i de la confiança dels consumidors --el 2008 el consum privat havia baixat el 0,1%, i la demanda domèstica total, el 0,5%-- feien palesa la progressiva feblesa de l'economia del país Després de molts rumors, el 4 d'abril el primer ministre, Anders Fogh Rasmussen va ser nomenat secretari general de l'OTAN, cosa que va provocar la…
Els pristiformes: peixos serra
L’ordre dels pristiformes és constituït per batoïdeus de disc petit i cos allargat, característics per la prolongació del musell en forma de serra i proveït de denticles dèrmics molt desenvolupats Les aletes dorsals són grans i tenen una situació més anterior que en els altres batoïdeus com a tret excepcional, la primera se situa per davant de les aletes pelvianes, i, en canvi, les aletes pectorals són relativament curtes Solament la posició ventral de les fenedures branquials revela externament un clar parentiu amb els batoïdeus D’altra banda, l’apèndix rostral en forma de serra no és…
Els gaviformes: calàbries
Les calàbries tenen una gran facilitat per a cabussar-se i, malgrat les dimensions del seu cos, són nedadores hàbils, de moviments ràpids En aquesta fotografia de la calàbria grossa Gavia immer pot observar-se l’aspecte robust i punxegut del bec, i les potes, que sobresurten per darrere de la cua Xavier Bartrolí Les calàbries constitueixen l’ordre dels gaviformes Gaviformes Aquest ordre es redueix a quatre espècies, força similars, de grans ocells nedadors i cabussadors, recoberts amb un dens plomatge lluent que esdevé molt bell a la primavera Les calàbries es consideren els ocells més…
tecodont
Anatomia animal
Dit de cadascuna de les dents implantades en alvèols dels ossos destinats a allotjar-les, pròpies dels crocodilians i dels mamífers.
crocodilians
Herpetologia
Ordre de rèptils diàpsids de cap gros, deprimit i allargat en un musell, amb un cos semblant al d’un llangardaix, però amb plaques còrnies pel damunt en lloc d’escates.
Té la cua llarga —molt sovint representa més de la meitat de la longitud total— i molt poderosa, que li serveix com a òrgan propulsor per a la natació o de defensa Les potes són curtes les anteriors tenen cinc dits lliures o units per una membrana, i les posteriors només en tenen quatre i sempre són de caràcter membranós El crani és més sòlid que el de qualsevol altre rèptil actual, i les dents d’ambdues mandíbules són ja implantades en alvèols, cosa que també els diferencia dels altres rèptils Semblantment, als mamífers, presenten paladar secundari Són animals molt ben adaptats…
himeni
Botànica
Capa de cèl·lules esporògenes (ascs o basidis) i de cèl·lules o hifes estèrils, implantades en general perpendicularment a la superfície d’un estroma.
L’himeni dels ascomicets i dels ascolíquens comprèn ascs i paràfisis filiformes de llargada equivalent, i el seu color depèn del de l’àpex de les paràfisis i dels ascs epiteci L’himeni dels basidiomicets comprèn, a més dels basidis, paràfisis curtes unicellulars en realitat, basidíols i sovint cèllules allargades, de mida molt superior, els cistidis