Resultats de la cerca

En la primera època, fins 1957-58, oferí un món ingenu, poblat d’éssers senzills, innocents, en actituds hieràtiques, a través d’una pintura plana, frontal i barroca, amb regust medievalitzant i un tast naïf Evolucionà vers una visió turmentada i tenebrista i, més tard, vers una gamma suau, d’una certa serenitat, en la qual subsisteix, però, el drama El 1961 rebé el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria

Fou un dels còmics més populars del cinema mut Creà un personatge mig ingenu mig optimista, caracteritzat físicament per les ulleres rodones i el barret de palla, i tingué un gran èxit entre el 1922, i la fi del cinema mut Actuà a Safety Last 1923, Hot Water 1924, The Kid Brother 1927, Welcome Danger 1929, Movie Crazy 1932, etc Harold Lloyd’s World of Comedy 1961 fou un muntatge antològic de seqüències de les seves pellícules

Actor de varietats teatrals, creà el personatge de Cantinflas , representació del peladito mexicà, tipus astut, optimista, amb unes necessitats vitals mínimes, satisfetes amb el producte de l’exercici dels oficis més variats, de vegades ingenu, connectat amb alguns personatges de la Commedia dell’Arte i de la picaresca castellana En cinema esdevingué famós amb Ahí está el detalle 1940 Actuà en Los tres mosqueteros 1942, El circo 1942, El bolero de Raquel 1956, Around the World in 80 Days 1957, Pepe 1960 i El padrecito 1963, etc

Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720

Professor de química i investigador d’història de les ciències Conrea un sentit còsmic de l’art poètic, al qual no són aliens ni la ironia ni el rigor científic Tanmateix mostra una certa preferència per formes populars La seva poesia tradueix un desesper trist davant del món actual, que condiciona una situació d’incomunicabilitat i consegüent solitud de l’home Assolint sovint un lirisme ingenu i emotiu, la seva poesia tendeix al compromís social Cal destacar-ne les obres Movimento perpétuo 1956, Teatro do mundo 1958, Máquina de Fogo 1961, Poema para Galileu 1964, Linhas de Força…

Fill d’actors, inicià la seva carrera com a pallasso de circ i el 1933 debutà al cinema Tango, de LJ Moglia Barth, camp en el qual interpretà nombroses comèdies i melodrames amb els quals dibuixà un prototip d’home del poble, bonàs i ingenu Hom pot destacar, entre moltes interpretacions, Palabra de honor 1939 de LCAmadori, El ladrón 1947 de JBracho, Payaso 1951 de LDemare i, més recentment, El profesor patagónico 1970 de FAyala, Los chicos crecen 1976 d’E Carrera i La familia está de fiesta 1980 de POrtega, film pòstum Com a realitzador signà tres cintes Molt popular a l’Amèrica…

Hi ha diverses maneres d’entendre aquesta transcendència, segons que es negui o s’afirmi la possibilitat de conèixer el món exterior semblant a aquest problema és el de la natura de l’exterioritat Fonamentalment hi ha dues posicions respecte al tema de la cognoscibilitat del món exterior el realisme i l’idealisme El realisme afirma que hi ha un món exterior independent del subjecte cognoscent, però hi ha moltes maneres de sostenir aquesta independència realisme ingenu, crític, transcendental L’idealisme, en canvi, afirma que el món exterior no és independent del subjecte…

Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola…

Apareix per primera vegada als romans de Chrétien de Troyes, el qual en féu el protagonista del Conte del Graal , on apareix com un jove ingenu i primitiu que va passant per diversos graus de formació —militar, cortesana i religiosa— amb una rapidesa sorprenent i és l’heroi predestinat a resoldre els enigmes i les meravelles del Graal Esdevingut el paradigma del cavaller perfecte pel que fa a la cavalleria i la santedat, la seva jovenívola figura és represa per altres escriptors francesos de la darreria del s XII i el començament del XIII Vers el 1225 és un dels cavallers més…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1959-64 Els seus dibuixos —que signa Pilarín — es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort  en la qual ha collaborat des dels inicis i ha illustrat també molts llibres de caràcter didàctic o narratiu, auques, cartells, etc Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també la caricatura en publicacions periòdiques El correo catalán , Oriflama , El 9 nou , etc Publicà el seu primer…