Resultats de la cerca

Està indicada quan el pacient no pot ingerir i no és possible fer una gastrostomia o una intubació jejunal per via oral per causa d’obstrucció orgànica del tram digestiu superior neoplàsies, gastroesofagitis càustica, etc també en cas de fístula gàstrica o duodenal amb la finalitat d’evitar el pas del menjar per la fístula Per tal de disposar de la màxima capacitat de digestió i d’absorció, es realitza al principi del jejú La tècnica consisteix en la inserció d’una sonda intraluminal, la seva sutura a la paret intestinal i l’abocament a l’exterior per punció cutània

El sabor àcid és motivat exclusivament per l’acció dels ions hidrogen sobre les papilles gustatives A igualtat de concentració molar i de grau d’ionització, tots els àcids donen la mateixa intensitat organolèptica, excepte els àcids minerals molt ionitzats, que, a més, donen un tacte aspre a les dents per tant, a igualtat de sensació, la quantitat d’àcid és funció de la concentració molar i del grau d’ionització així, per a l’àcid cítric el mínim per a trobar-hi sabor és ingerir 4 ml d’una solució aquosa del 0,010% El vinagre i les fruites cítriques tenen un sabor compost, però…

Ingerits del sòl pels porcs, es converteixen en oncosferes i després en cisticercs L’home se n'infecta en ingerir carn de porc poc cuita l’escòlex es fixa a l’epiteli intestinal i origina la tènia adulta L’home pot ésser, també, hoste intermediari quan n'és infectat en menjar verdures crues i poc netes, on s’han fixat els ous llavors els cisticercs s’estableixen en centres nerviosos, als ulls, etc La tènia a l’intestí ocasiona sobretot trastorns gàstrics i nerviosos L’acció d’un antihelmíntic i un purgant salí l’elimina L’escòlex pot regenerar tot l’estròbil de 2 a 8 m en un…

Les boqueres , o la quilitis comissural , són una lesió inflamatòria que afecta les comissures labials, que es clivellen i fan mal, sobretot en obrir la boca o en ingerir aliments àcids o picants La quelitis comissural és un trastorn freqüent, en general passatger i banal, per bé que pot indicar l’existència d’alteracions importants, com ara mancances de vitamines Tanmateix, però, l’origen més habitual és la dessecació i posterior infecció de secrecions salivals que s’esdevé sovint entre els portadors de pròtesis dentals massa amples o, més genèricament, en persones que tenen l’…

Aquests es diferencien d’aquells per les mides més petites, el pèl més llarg i l’absència de gep És molt característica l’aparició d’una sèrie d’adaptacions a la vida desèrtica la capacitat d’estendre els dits lateralment, fet que els permet de caminar sobre sòls tous el mateix gep en els camells és també una reserva metabòlica d’aigua, que li permet de viure un temps prolongat sense haver-ne d’ingerir els llavis i la llengua són durs, la qual cosa els permet de mastegar vegetals espinosos l’estómac presenta certes modificacions, com és ara la presència de bosses aqüíferes,…

Els ous que es conserven en bon estat no han de contenir microorganismes en llur interior Això no obstant, hi ha dues raons per les quals és convenient de coure’ls abans de consumir-los La primera raó és que les proteïnes que conté la clara de l’ou en estat natural, és a dir, sense cocció prèvia, no poden ésser digerides correctament per l’organisme La segona raó és que l’ou, particularment la clara, conté una substància anomenada avidina, un element antivitamínic, és a dir, que dificulta l’assimilació i l’aprofitament de les vitamines, en aquest cas concretament en relació a la vitamina B8 o…

És anomenada betzoar la presència d’un cos estrany a l’interior de la cavitat gàstrica El terme betzoar, pel que sembla, procedeix d’Orient Mitjà i correspon al nom d’un tipus de cabra que té per costum de llepar-se el pelatge i ingerir-ne els pèls aquests pèls es van acumulant progressivament a l’estómac i formen un cos estrany Els betzoars humans poden estar formats per diversos tipus de substàncies indigeribles, les quals, per raons desconegudes, romanen a l’interior de l’estómac Els més freqüents es componen de cabells, fibres vegetals o ungles La presència d’aquests cossos estranys a l’…

L’àcid cis-linoleic 182 ω-6 és un àcid gras essencial, és a dir, que s’ha d’ingerir per mitjà de l’alimentació perquè l’organisme humà no és capaç de sintetitzar-lo Aquest es transforma en àcid araquidònic 204 ω-6, una molècula precursora de les prostaglandines, els leucotriens i els tromboxans, alguns dels quals estan relacionats amb els processos d’inflamació No obstant això, a partir de l’àcid araquidònic també en deriven substàncies antiinflamatòries, per la qual cosa, actualment, es considera incorrecte catalogar els àcids grassos omega-6 com a proinflamatoris i, per tant,…