És anomenada betzoar la presència d’un cos estrany a l’interior de la cavitat gàstrica. El terme betzoar, pel que sembla, procedeix d’Orient Mitjà i correspon al nom d’un tipus de cabra que té per costum de llepar-se el pelatge i ingerir-ne els pèls; aquests pèls es van acumulant progressivament a l’estómac i formen un cos estrany.
Els betzoars humans poden estar formats per diversos tipus de substàncies indigeribles, les quals, per raons desconegudes, romanen a l’interior de l’estómac. Els més freqüents es componen de cabells, fibres vegetals o ungles.
La presència d’aquests cossos estranys a l’estómac no sempre es pot explicar amb facilitat, sobretot si es té en compte que s’esdevé amb una certa freqüència. De vegades es manifesten en persones que per diversos trastorns mentals tenen tendència a ingerir plantes no comestibles, cabells o ungles; d’altres, després d’una intervenció quirúrgica a l’estómac, probablement perquè en aquests casos l’estómac no pot triturar els aliments de manera correcta. Tanmateix, però, en la majoria dels casos no es pot trobar una causa evident.
Els betzoars petits solen ésser asimptomàtics, i en general solament es detecten quan, per alguna raó, es realitza una exploració radiològica de l’estómac. De vegades, però, provoquen una lleu molèstia o pesadesa abdominal que es manifesta després dels àpats; en alguns casos, danyen la paret interna de l’estómac i causen petites erosions o úlceres. Al contrari, els betzoars més voluminosos, que poden arribar a ocupar una gran part de l’estómac, es manifesten amb dolor abdominal, nàusees, vòmits i hemorràgies.
Alguns betzoars esdevenen compactes gràcies a l’acció del suc gàstric, de manera que, amb el pas dels anys, poden arribar a ésser molt durs i resistents. Aquests betzoars, de vegades, perforen la paret de l’estómac; en aquests casos, el suc gàstric i diversos gèrmens continguts als aliments poden passar lliurement cap a la cavitat abdominal i provocar una peritonitis, és a dir, la inflamació de la membrana serosa que cobreix els òrgans abdominals.
La diagnosi del betzoar s’efectua a partir del resultat de l’exploració radiològica de l’estómac i a través de la gastroscòpia, és a dir, la introducció d’una sonda especial a l’estómac que permet de visualitzar-ne clarament l’interior.
El tractament és variable, segons la composició i la grandària que presenten. Hi ha betzoars que es poden dissoldre i ésser evacuats amb un rentatge gàstric, o bé poden ésser extrets a través d’una sonda. D’altres, en canvi, com s’esdevé generalment en els betzoars voluminosos que es componen de cabells, solament poden ésser extrets amb una intervenció quirúrgica.