Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
programació explícita
Electrònica i informàtica
Tipus de programació de robots que consisteix a descriure les instruccions que aquest ha de seguir per a arribar a un determinat objectiu.
Segons com s’especifiquen les instruccions, es parla de programació explícita textual quan se subministren en forma de programa informàtic, i de programació explícita directa o programació explícita gestual , quan aquestes instruccions provenen d’un sistema mestre-esclau
virus
Electrònica i informàtica
Sèrie d’instruccions en codi màquina que, introduïdes en un programa, en provoquen el funcionament defectuós o el bloqueig.
Aquestes instruccions, sempre creades a propòsit, poden passar d’un ordinador a un altre a través de l’intercanvi de disquets, CD-ROM o de la connexió d’ordinadors a xarxes com internet La possibilitat d’autoreplicar-se i de difondre's i la seva gran mutabilitat n'han afavorit l’analogia amb els virus biològics Els efectes dels virus informàtics van des d’alteracions relativament lleus fins a la inutilització del programa o, fins i tot, de la CPU Hom ha desenvolupat programes especials, denominats antivirus , que detecten i eliminen virus informàtics específics
comandament
Tecnologia
Conjunt d’accions i instruccions per tal d’aconseguir que un element mecànic, elèctric o electrònic d’un aparell o un sistema acompleixi una determinada funció.
Aquestes ordres o accions poden ésser donades per un operador d’una manera mecànica mitjançant palanques, volants, etc comandament manual o mecànic , o bé poden ésser realitzades sense intervenció humana comandament automàtic quan l’ordre o acció és transmesa a distància, hom parla de comandament a distància o de telecomandament, i quan esdevé amplificada abans de la seva aplicació, hom parla de servocomandament Un tipus especial de comandament, molt utilitzat en les màquines eines per a dirigir la seqüència de les operacions a realitzar coordenades de posició de la peça a mecanitzar i de…
macroinstrucció
Electrònica i informàtica
Instrucció d’un llenguatge assemblador que designa un grup fix d’instruccions que s’han d’executar per a dur a terme una tasca concreta.
Les macroinstruccions d’usuari o d’alt nivell permeten l’automatització de tasques sobre les aplicacions En aquests casos, l’usuari crea una macroinstrucció com a combinació d’opcions de menú i de comandes de l’aplicació Per exemple, en un processador de texts, una macroinstrucció pot seleccionar el primer paràgraf, canviar-li el tipus de lletra, i afegir-li un encapçalament Les macroinstruccions de programador o de baix nivell permeten simplificar la lectura i l’escriptura de programes En compilar un programa que conté macroinstruccions, el compilador substitueix cada aparició del nom de la…
instrucció
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters que, en llenguatges de programació i amb relació a un conjunt determinat d’operacions, especifica parcialment o completament una operació a un procés elemental.
Normalment la instrucció motiva que l’operació especificada s’executi En alguns llenguatges de programació es fa servir el terme sentència per a designar certs tipus d’instruccions Si hom té un repertori d’operacions com és l’addició, el brancament, etc, una instrucció és simple respecte al repertori si n'especifica només una Una instrucció composta respecte al repertori és la que especifica o implica l’execució de més d’una operació Les instruccions dels llenguatges d’alt nivell normalment dites sentències acostumen a ésser compostes respecte al repertori d’…
llenguatge de màquina
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació que depèn totalment de la màquina on s’utilitza.
És un llenguatge en el qual les instruccions anomenades instruccions de màquina especifiquen només les operacions elementals que pot executar directament l’ordinador
Advanced Micro Devices
Electrònica i informàtica
Companyia dedicada al disseny i a la producció de xips, principalment microprocessadors i de memòria, fundada per Jerry Sanders (procedent de Fairchild Semiconductor) el 1969, amb seu central a Sunnyvale, Califòrnia.
Actualment és la segona empresa en producció de microprocessadors, darrere d’ Intel El 1975 produí el seu primer xip de memòria, una RAM coneguda com Am9102 i una sèrie de processadors en llesques de bits molt populars, la família Am2900 Aquest mateix any desenvolupà amb enginyeria inversa i comercialitzà el seu primer microprocessador compatible amb Intel, en aquell moment amb el 8080A El 1982 firmà un acord per a fabricar els processadors d’Intel, llavors el 8086 i el 8088 Més tard produí també els processadors 80286 d’Intel El 1986 Intel cancellà l’acord i impedí la fabricació del 80386 a…
memòria cau
Electrònica i informàtica
Memòria auxiliar que manté una còpia de les instruccions i les dades que previsiblement tenen més probabilitat de tornar a ésser demanades.
La intenció de la memòria cau és la d’augmentar el rendiment del sistema, a base de minimitzar el nombre d’accessos lents i complexos d’informació dades o instruccions La idea és que quan hom processa informació, si aquesta té una alta probabilitat de tornar a ésser usada aviat, la guardi en la memòria cau, per tal que quan més endavant el sistema faci una petició d’informació, abans d’anar-la a cercar, ja sigui a la memòria interna, a l’externa o a la xarxa de comunicacions, comprovarà que aquesta informació no estigui ja emmagatzemada en la memòria cau D’aquesta manera, si el…
arquitectura
Electrònica i informàtica
Manera com s’organitzen i interactuen els elements principals (microprocessador, memòria central, busos de connexions, perifèrics, etc.) que constitueixen un determinat ordinador i, en general, qualsevol sistema informàtic.
El terme arquitectura fa referència tant al maquinari com al programari, de manera que hom parla de l’arquitectura d’un determinat sistema operatiu, d’una aplicació d’arquitectura client-servidor, de l’arquitectura d’un microprocessador, etc En aquest últim cas, l’arquitectura pot ésser Von Neumann o Harvard, CISC Complex Instruction Set Computer o RISC Reduced Instruction Set Computer, etc En l’arquitectura Von Neumann les dades i les instruccions comparteixen la memòria principal en l’arquitectura Harvard, en canvi, tenen espais de memòria separats En l’arquitectura CISC el…
Logo
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació, orientat als infants, dissenyat com a mitjà d’aprenentatge de conceptes matemàtics.
Fou desenvolupat a la dècada del 1970 per Seymour Paepert, del MIT L’usuari veu una petita tortuga en pantalla, a la qual pot demanar que es desplaci i dibuixi línies a més, l’usuari pot definir instruccions per tal que això es realitzi de manera automàtica, simplement donant nom a un conjunt d’accions L’ús de gràfics senzills i la facilitat d’interacció converteixen el Logo en una eina interessant per a practicar de manera divertida els conceptes matemàtics d’altra banda, l’estructuració dels programes en instruccions definides pel mateix usuari acostuma els infants a pensar…