Resultats de la cerca

La decisió de la primera ministra, Hilda Heine, d’adoptar com a segona moneda oficial del país el SOV, una criptomoneda, va fer esclatar una crisi política que va conduir a una moció de censura que el govern va superar per un estretíssim marge Les Marshall van signar un acord amb Taiwan per a eliminar l’exigència de visat per als habitants nacionals d’ambdós països, mentre que, al març, la Unió Europea va retirar les illes de la seva llista negra de paradisos fiscals Al desembre, el país va votar a l'ONU en contra del dret al retorn dels palestins desplaçats per la guerra del 1967 i en contra…

Amic de Nasser des de jove, fou un dels primers membres de l’organització dels oficials lliures que el 1952 provocà la caiguda de la monarquia, i formà part del consell de la revolució A partir de llavors féu una ràpida carrera política fou comandant en cap de les forces armades egípcies i de la RAU 1953-62, comissionat especial de Nasser a Síria 1959-61, vicepresident de la RAU i comandant en cap de les forces de la Lliga Àrab 1964-67 El 1966 es traslladà a Moscou i aconseguí la collaboració militar de l’URSS L’any següent, a causa del fracàs egipci davant les forces israelianes…

Llicenciat en història i ciències polítiques i Màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Birzeit És considerat un dels líders de la primera i de la segona intifada, en què formà part de la branca armada d’Al-Fatah Durant la primera intifada fou detingut i deportat a Jordània, on restà durant 7 anys Els acords d’Oslo li permeteren tornar i fou escollit membre del Consell Legislatiu Palestí 1996 Denuncià la corrupció d’Al-Fatah i s’enfrontà a Yasser Arafat, acusant els seus serveis de seguretat de violacions dels drets humans El 2002, quan era secretari general d’Al-Fatah a…

Es distingí en la primera guerra araboisraeliana 1947-48 i, successivament, fou promogut a coronel, general i cap de l’estat major 1953-58 El 1956 comandà les tropes israelianes que venceren les egípcies al Sinaí i, el 1958, deixà l’exèrcit per la política Fou ministre d’agricultura 1959-64 El 1965, amb Ben Gurion, formà la fracció Rafí del partit laborista, en representació de la qual ocupà la cartera de defensa el 1967 pocs dies després esclatà la guerra dels Sis Dies, que constituí un nou triomf per a ell Féu costat a la reunificació de les fraccions del partit laborista Rafí…

Tot i que no va esclatar un conflicte obert entre Israel i els palestins, es va produir un alt grau de violència al llarg de l’any, amb 289 palestins morts, milers de ferits, i l’expansió de les colònies israelianes i la demolició de 538 cases palestines a Cisjordània A més, es va mantenir el bloqueig de la franja de Gaza L’any 2018 es va commemorar el 70è aniversari de la Nakba ‘catàstrofe’, que va provocar la fugida de 750000 palestins el 1948 A partir del juliol, les Nacions Unides i Egipte, que cerca emergir com a mediador entre Israel i Palestina, van intentar que s’arribés a un alto el…

A mitjan febrer, el primer ministre palestí, Salam Fayyad, va presentar la dimissió al president, Mahmud Abbas, després que aquest últim anunciés, el 12 de febrer, l’organització d’eleccions presidencials i legislatives per a la tardor Salam Fayyad va iniciar consultes amb els partits palestins per a formar un nou govern en la perspectiva d’aquestes eleccions, de cara a exercir l’autoritat a Cisjordània, ja que la franja de Gaza es troba des del 2007 en mans de Hamàs, grup que no va cessar de contestar públicament la legitimitat de Mahmud Abbas i del Govern de Ramallah El mandat del president…

La decisió de l’ONU de novembre de 1947 de dividir Palestina en dos estats, l’un jueu i l’altre àrab, provocà, l’endemà mateix de la creació de l’estat d’Israel 15 de maig de 1948, la seva invasió per part dels països de la Lliga Àrab primera guerra però els exèrcits àrabs foren derrotats i part de la població de Palestina emigrà en massa 780 000 refugiats als països àrabs primerament Egipte 24 de febrer de 1949, i a continuació els altres estats àrabs hagueren de signar un armistici sobre la base d’abandonar a Israel Natzaret i la Galilea occidental, el desert del…

A Israel, al gener la coalició de dreta dirigida per Benjamin Netanyahu va guanyar les eleccions legislatives anticipades Els 120 escons del Parlament es van distribuir entre 12 formacions polítiques La llista comuna del Likud de Netanyahu i el partit ultranacionalista Yisra’el Beitenu, del seu exministre d’Afers Estrangers Avigdor Lieberman, va obtenir 31 escons El partit centrista Yesh Atid, de recent creació i dirigit per Yair Lapid, va esdevenir, amb 19 escons, la segona força política del país El Partit Laborista de centreesquerra de Shelly Yehimovich va obtenir 15 escons, mentre que Ha-…

Ingressà a l’exèrcit el 1959 Llicenciat en física i matemàtiques 1976, inicià una brillant carrera militar en les guerres araboisraelianes  dels Sis dies 1967 i del Yom Kippūr 1973 Cap de l’estat major 1991, el 1994 fou un dels signants de l’acord de retirada de les tropes israelianes de Gaza i Jericó i d’un tractat de pau amb Jordània Ministre de l’interior del govern laborista de Yitzhak Rabin 1995 i, en 1995-96, d’afers estrangers del de Shimon Peres Primer ministre 1999, constituí el govern de coalició Un Israel liderat pels laboristes Malgrat la implicació dels EUA en les…

Sota la pressió dels Estats Units i amb l’aprovació de la Lliga Àrab, el president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, va acordar obrir converses amb Israel durant quatre mesos i sota la supervisió de l’enviat nord-americà George Mitchell, com a preludi a la represa de les converses de pau, suspeses des del desembre del 2008 Les discussions, que es van iniciar el 8 de març, es van acabar l’endemà, quan Abbas va condemnar l’anunci israelià de construcció de 1600 nous habitatges per a colons a Jerusalem El nou repte d’Israel va provocar una greu crisi diplomàtica amb els Estats Units i va…