Resultats de la cerca

Treballà com a viola tutti en l’orquestra de la cort a Viena, però ja el 1775 aconseguí la plaça de solista en l’orquestra del Teatre Alemany El 1788 fou nomenat kapellmeister assistent de la capella de la cort, on tingué ocasió de dirigir els cantaires en l’estrena de l’orquestració que WA Mozart realitzà del Messiah de GF Händel La seva relació amb la cort es perllongà ininterrompudament, essent màxim responsable de la formació musical dels infants Destacà com un dels compositors de singspiele més aclamats, amb títols com Die Berknappen 'El miner', 1778, Die Schöne Schusterinn…

Ocupà càrrecs en diverses institucions acadèmiques alemanyes, com ara el de professor de musicologia a la Universitat de Greifswald 1939-41 i el de director de l’Institut Humbolt de Musicologia a Berlín 1946-58 Collaborà en les publicacions "Die Musikforschung" coeditor, 1948-61 i "Die Deutsches Jahrbuch der Musikwissenschaft" editor, 1956-66 Té diversos escrits sobre música antiga i contemporània, però els seus estudis se centraren principalment en la història del lied alemany, amb obres com Das frühdeutsche Lied 'El primer lied alemany' , 1927-28 -el primer gran estudi sobre la cançó…

El seu pare era un músic alemany emigrat a Dinamarca Estudià amb Schall i Kuhnau, i en la seva joventut compongué una gran quantitat d’obres, que inclouen concerts per a violí i quartets de corda A divuit anys feu el seu debut oficial com a violinista Del 1829 al 1831 viatjà per Alemanya, França i Itàlia i entrà en contacte amb Cherubini i Spohr El 1834, Frøhlich fou nomenat kapellmeister de l’Òpera Reial Però la seva feble salut el forçà a renunciar el càrrec el 1844 i a deixar de compondre a partir del 1853 Les seves composicions són principalment instrumentals i la majoria s’…

Fou deixeble del seu germà Emil a Mannheim, i completà la seva formació al Conservatori de Leipzig i al Mozart-Stifftug de Frankfurt Recomanat per J Brahms, anà a Viena, on estudià amb G Nottebohm, i després a Karlsruhe, amb O Dessoff i V Lach ner El 1880 començà a treballar com a assistent a Magúncia, i sis anys més tard, ajudat per H von Bülow, aconseguí la plaça de professor de contrapunt i composició al Conservatori de Frankfurt El mateix 1886 fou nomenat kapellmeister de la Meiningen Hofkapelle del duc de Sachsen-Meiningen, moment en què inicià gires per Europa i l’Amèrica…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare abans de formar-se a Berlín i Tübingen, ciutats on també estudià musicologia i filosofia Acabats els estudis i després d’una breu carrera com a pianista acompanyant, el 1906 començà a dirigir a l’Staatstheater de Weisbaden, on, en reconeixement a la seva feina, aviat arribà a exercir de kapellmeister Entre el 1907 i el 1914 dirigí regularment al Festival de Bayreuth, i el 1927 adquirí la titularitat de l’Òpera de Dessau, càrrec que incloïa implícitament el de director general de música de la ciutat i que exercí fins el 1934 En 1935…

Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les…

Anà a residir a Madrid amb els seus germans Josep i Joan, també oboistes, amb els quals actuà sovint, com el 1752, davant els reis Ferran VI i Bàrbara A Madrid conegué Domenico Scarlatti, que l’influí Escriví música escènica per a obres religioses, com La fe de Abraham 1757, Los trabajos de Adán 1758, etc i per a l’obra de Ramón de la Cruz Quien complace a la deidad acierta a sacrificar 1757, per a l’acte sacramental titulat La lepra de Constantino 1757 També escriví tonadillas , com El soldado 1761 Actuà a Portugal i a França i l’any 1761 anà a la cort de Württemberg amb el seu germà Josep…

Acabada la seva formació musical a la Musikochschule de Colònia, començà a dirigir l’orquestra del Teatre Municipal de Wuppertal, la qual cosa li donà experiència suficient per a assumir el càrrec de kapellmeister a la Staatsoper d’Hamburg el 1951 Posteriorment exercí el mateix càrrec a la Staatsoper de Berlín 1955-61 El 1963 fou nomenat director general de música de Mannheim, on romangué fins el 1970, any en què obtingué el càrrec de director principal de l’Òpera de Viena Fou director general de música d’Hamburg 1971-79, titular de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg 1973-76 i…

Llur net Miklós Esterházy de Galántha — 1645, creat baró hongarès 1613 i comte de Fraknó 1626, fou cap de la branca principal de la família, en la qual destaca Pál Esterházy 1635 — 1713, que dugué a terme nombroses activitats com a polític, poeta i compositor En aquest darrer vessant, publicà la collecció Harmonia Caelestis 1711, amb 55 cantates sacres per a orquestra, veus soles o cor Fundà també l’orquestra de la residència dels Esterházy, inici d’un taller musical d’alt nivell que es desenvoluparia al segle XVIII El 1687 arribà a la dignitat de príncep del Sacre Imperi El net d’aquest,…

De família modesta, fou cantor infantil a la catedral de Sant Esteve de Viena juntament amb el seu germà Johann Michael A partir del 1749 visqué de composicions ocasionals i singspiele , fins que, gràcies a amistats del món musical vienès Gluck, Metastasio i el seu mestre NPorpora, fou acceptat com a director de l’orquestra privada del comte Morzin 1759-61, per a la qual escriví les primeres simfonies, divertimenti , etc El 1760 es casà amb Maria Anna Keller, que li amargà la vida amb el seu caràcter irascible Desfeta l’orquestra, passà al servei de Pál Antal Esterházy de Galántha 1761 i, l’…