Resultats de la cerca

Educat entre Roma i Niça, entrà en contacte amb el món musical quan es desplaçà a París per estudiar-hi dret Amb la seva característica veu trencada, a vint-i-tres anys debutà com a cantant als cabarets de Montecarlo i, el 1946, ho feu a París Musicà textos seus Le piano du pauvre , Jolie môme , L’homme,  Paris Canaille o Avec le temps i de poetes com Verlaine, Baudelaire o Rimbaud, Aragon, entre d’altres, que han esdevingut cançons cèlebres Autor d’una àmplia discografia, a més de cançons, compongué música de cabaret, rock amb el grup Zoos, un oratori, la  Symphonie interrompue També…

Esdevingué cèlebre a Viena amb operetes com Die Dollarprinzessin 1907 i Madame Pompadour 1923, en les quals combinà ritmes àgils amb valsos vienesos

Influït per AScarlatti, impulsà l’òpera bufa napolitana amb obres com Le nozze in danza 1718, Le finte zingare 1724, L’amico traditore 1737, etc Alhora conreà l’òpera seriosa i escriví set oratoris, concerts per a violoncel, sonates i toccate per a clavecí

Estudià cant amb D’Arnals a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Düsseldorf Actuà posteriorment en les companyies dels teatres d’òpera de Krefeld, Darmstadt, Wiesbaden i Viena, i el 1920 entrà a formar part de la Staatsoper de Berlín Durant nou anys mantingué una intensa activitat i al llarg de més de 400 representacions interpretà quaranta-set papers d’òperes de R Strauss, M Musorgskij, R Wagner, Ch Gounod o A Berg El 1925 estrenà Wozzeck , obra en què intervingué amb el paper titular Actor i cantant versàtil, fou especialment aplaudit per la intensitat amb què representà els diferents…

Estudià cant amb G Marchesi del 1959 al 1968, i el 1967 guanyà el Concurs A Belli del Teatre Líric de Spoleto, on debutà amb El barber de Sevilla en el paper de Fígaro Ingressà al cor del Teatro alla Scala de Milà i el 1975 debutà a Pàdua amb la mateixa òpera de G Rossini El 1977 tornà a ser Fígaro, aquesta vegada al Teatro alla Scala de Milà, i l’èxit de la seva actuació li valgué un contracte amb la companyia del teatre El 1978 cantà Luisa Miller al Covent Garden substituint el principal baríton, que estava malalt A partir d’aleshores inicià la seva carrera internacional, que l’ha dut a…

Estudià musicologia a les universitats de Heidelberg, Munic -amb A Sandberger- i Leipzig, centre aquest darrer on fou alumne de Th Kroyer i es doctorà el 1927 amb una dissertació sobre la música antiga per a orgue També estudià història de la música i de la literatura, filosofia i economia Fou professor al seminari de musicologia de la Universitat de Königsberg, on obtingué un postdoctorat el 1929, i també impartí classes a les universitats de Bonn 1932-38, Yale 1938-58 i Basilea 1958-64 Fundà 1947 i edità 1947-58 The Yale Studies in the History of Music i la sèrie de partitures Yale…

Introduí als Estats Units l’obra pianística de Schönberg i fou considerat un intèrpret virtuós de la música contemporània De petit estudià al conservatori de Sant Petersburg 1900-07, on se'l considerà un nen prodigi El 1907 la família emigrà i s’establiren a Nova York, on debutà el 1911 Compositor autodidacte, les seves primeres composicions daten del 1913 —quan escriví Wild Men’s Dance , per a piano— i foren considerades molt innovadores El 1914, debutà a Londres interpretant obres de Schönberg i seves, que no foren ben valorades Es retirà de la vida de concertista el 1922 i es dedicà a l’…

Professor a les universitats de Viena 1913, Bonn 1918, Marburg 1925 i Colònia 1930, el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais 1910, Aufsätze zur…

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907 Posteriorment…

Féu, des del 1897, nombroses expedicions etnològiques a Àfrica A Frankfurt fou professor d’antropologia 1932 i director del museu etnogràfic 1934 Escriví Atlantis Volksmärchen und Volksdichtungen Afrikas ‘Atlàntida contes i poemes populars d’Àfrica’, 1922, Atlas Afrikanus 1922-31, Vom Völkerstudium zur Philosophie ‘De l’estudi dels pobles a la filosofia’, 1925 i Kulturgeschichte Afrikas ‘Història cultural d’Àfrica’, 1933