Resultats de la cerca

En el budisme i en el cristianisme el celibat ha arrelat fermament com a mode de vida institucionalitzat en unes altres religions això s’ha produït només excepcionalment En el budisme va lligat a l’ideal de deslliurar-se de les passions per assolir el nirvana Celibat i virginitat arrelaren en el cristianisme per obra, sobretot, de Pau Les narracions de Mateu i Lluc sobre el naixement de Jesús n'oferiren la fonamentació bíblica, així com la interpretació que fou donada a certes expressions evangèliques L’extensió del celibat i l’exaltació doctrinal de què ha estat objecte a l’església hom n'ha…

Fou impulsada i estructurada per Pius XI anomenat, per això, “el papa de l’Acció Catòlica” en l’encíclica Ubi arcano 1922 Responia a un moviment de valoració i enquadrament del laic i de la seva tasca apostòlica i a l’interès de la Jerarquia per mantenir unes organitzacions, sobretot juvenils, pròpies, no sotmeses al control absorbent dels estats totalitaris L’Acció Catòlica seguia l’estructuració diocesana i parroquial, però podia prendre, també, formes interdiocesanes Sense perdre aquest sentit inicial, el concepte ha anat evolucionant, sobretot a Catalunya, Bèlgica, Espanya, França i…

Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després…

El que ostenta aquest dret rep el nom de patró El patronat és de tres menes eclesiàstic quan correspon a alguna església, dignitat o ofici eclesiàstic laical quan correspon als seglars, ja siguin persones físiques o corporacions i mixt, quan participa de les dues qualitats, o concorren en la fundació unes persones amb béns eclesiàstics i altres amb béns familiars, o bé essent el patró una sola persona, ho fa amb béns de les dues procedències El dret de patronat es podia adquirir per fundació, per reedificació, per prescripció i per privilegi En el primer cas, calia la donació del…

Cartell de la Unió de Pagesos, sd FCG-AHCONC La pagesia esdevingué una classe gairebé incòmoda per a la política tecnocràtica del règim, notablement orientada al desenvolupament industrial Els canvis socials que es produïren durant aquest període afectaren de forma especialment intensa la pagesia i es van traduir en una forta reducció de la població agrària activa, la qual cosa va fer que alguns declaressin la fi històrica del camperolat Al llarg d’aquest període, es va donar un canvi profund en el que havien estat les reivindicacions pageses des de final del segle passat fins a la fi de la…

Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Martí de Surroca des de llevant, amb l’absis, bellament ornamentat per un fris d’arcuacions cegues, distribuïdes a grups desiguals per bandes llombardes J Vigué L’església parroquial de Sant Martí de Surroca es troba situada al sector nord-oriental del terme municipal, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a 1 300 m d’altitud, a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera de pedra que li ha donat el nom Su-roca o Sots-roca Mapa 256M781 Situació 31TDG413807 S’hi accedeix per la mateixa pista que surt de Surroca vegeu…

Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…

L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…

Situació i presentació Limita amb els termes de Gualba E, Campins SE, Sant Celoni S, Santa Maria de Palautordera S, Sant Esteve de Palautordera SW, Sant Pere de Vilamajor W i Montseny NW-N Pel N limita també amb el municipi selvatà d’Arbúcies Una descripció del terme ens portaria a fer esment dels cimals més característics, entre els quals destaquen sobretot les Agudes 1703 m, el turó de l’Home 1706 m, on hi ha un observatori meteorològic creat per Eduard Fontserè el 1929, el Puig Sesolles 1689 m, fins fa poc ocupat per una important base militar de radar, que va convertir el lloc en una zona…

Situació Un aspecte de l’exterior de la capçalera de l’església amb l’absis L Prat L’actual església parroquial de Sant Llorenç de Morunys, declarada monument històrico-artístic el 26 de febrer de l’any 1976, resta situada a l’extrem nord-occidental de l’antic nucli murat de la vila, contigu a la muralla dels segles XIII-XIV i al costat del portal de la Canal, entre aquest, la plaça de l’Església i el carrer Estret o de la Mare de Déu dels Colls Mapa 292M781 Situació 31TCG837662 Hom pot arribar-hi des de Solsona, des de Berga o bé des de Tuixén-la Coma, per carreteres asfaltades La vila dista…