Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
selaginel·làcies
Botànica
Família de selaginel·lals integrada per plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes, de fulles petites, disposades en hèlix o en rengles, i proveïdes d’un apèndix, membranós i caduc, denominat lígula.
Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protallus masculins molt reduïts Els protallus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginella , la majoria pròpies de les zones càlides
Les poàcies o gramínies
Aspecte general, tipus d’inflorescències i parts de l’espigueta i de la flor de les poàcies o gramínies 1a Aspecte general d’una gramínia on s’aprecien els nusos i els entrenusos de la tija i la inflorescència terminal en espiga d’espiguetes 1b detall d’una lígula en el punt de separació de la beina i el limbe foliars 2 Diverses inflorescències a espiga b espiga d’espigues c panícula d espigues en disposició digitada e dues espigues asimètriques de Paspalum paspalodes 3 Estructura de l’espigueta a espigueta multiflora b espigueta uniflora 4 Esquema de l’estructura d’una espigueta amb dues…
sisca
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles estretes més o menys enrotllades, amb lígula ciliada, i de panícula densa, cilíndrica, blanquinosa i sedosa.
És una herba termòfila que es fa en terrenys sorrencs i humits de terra baixa
La fulla
Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…
panís
Panís
manuel m. v. (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tija robusta, de fulles linears amples i verdes, amb una lígula de pèls, i de panícula grossa i espiciforme.
D’origen asiàtic oriental, és conreada com a ornamental i també per les llavors, emprades com a menjar d’ocells de gàbia
pèl de boc
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles estretes i enrotllades, de lígula curta, de panícula estreta, de glumes desiguals i de lemmes arestats.
Creix en pradells d’anuals, sobre sòls silicis
gram
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant, de tiges prostrades o ascendents de 20 a 30 cm, de fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa, i de panícula digitada de 4 a 7 espigues linears.
És una herba comuna de camins, camps i llocs trepitjats Té propietats diürètiques
rompsac
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles allargades, amb la lígula molt curta, de panícula densa, d’espícules uniflores i de lemmes piloses i proveïdes d’una aresta molt llarga, torçada i doblement geniculada.
Es fa en llocs secs de la terra baixa mediterrània
Els mecòpters: mosques escorpí i afins
Característiques de grup El llarg rostre que presenta la panorpa Panorpa meridionalis caracteritza tot el grup dels mecòpters Aquesta espècie, freqüent al nostre país, sol viure en ambients ombrius i humits En el mascle de la fotografia es pot apreciar la forma i la disposició de la genitàlia que ha donat peu al nom vulgar de mosques escorpí Enric Curto Els mecòpters són insectes de dimensions variables, fàcils de reconèixer per la presència d’un llarg rostre que es perllonga cap avall davant del cap i pel tipus d’ales, generalment membranoses, però de vegades reduïdes o absents Alguns…
cugula
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 120 cm d’alçària, amb fulles cintiformes, de lígula curta i glabres; les espícules fan uns 2 cm, amb la lemma, que és d’igual llargària que la gluma i bicuspidada, coberta de pèls sedosos, blanquinosos o groguencs, i amb una llarga aresta dorsal.
Les espícules són en posició pèndula o bé horitzontal i disposades en panícules fluixes Creix en erms, vores de camps i camins, etc És una planta molt similar a la civada