Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
arma nuclear
Militar
Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
La seva força destructiva prové d’una reacció nuclear en cadena, que dóna origen a un alliberament energètic de gran magnitud Hom considera com a armes nuclears tant les de fissió bomba nuclear, com les de fussió bomba termonuclear, les que combinen els efectes de fusió i fissió, i les de neutrons bomba de neutrons Atesa la seva potència, les armes nuclears s’esglaonen des de les que són de fracció de kilotona a les de desenes de megatones megatona L’explosió del giny més potent ha estat fins ara la realitzada per l’URSS, el 30 d’octubre de 1961, que fou de 50 megatones Les armes de fusió, i…
anomalia Pioneer
Astronàutica
Desviació que s’observa en les trajectòries de les sondes Pioneer 10
i Pioneer 11
respecte de les trajectòries que hom pot calcular tenint en compte l’efecte gravitatori del Sol i els altres cossos que formen part del sistema solar.
Aquestes sondes foren llançades els anys 1972 i 1973 per explorar Júpiter i Saturn, respectivament, i després prosseguir cap a l’espai interestellar Analitzant les dades de telemetria acumulades, els anys noranta del s XX, s’observà que, quan les sondes estaven a una distància del Sol d’entre 20 i 60 unitats astronòmiques, anaven patint una lleugera acceleració en direcció al Sol Fins ara s’han proposat múltiples explicacions per a aquest fenomen des de possibles errors sistemàtics en la telemetria o efectes del medi interestellar, fins a la necessitat de modificar les lleis de…
Mars
Astronàutica
Sèrie de sondes d’exploració automàtica del planeta Mart llançades per l’URSS.
Similars a les sondes Mariner EUA, eren més pesants, amb capacitat d’enviar un mòdul fins a la superfície planetària, però no tenien tanta qualitat telefotogràfica El Mars 2 i el Mars 3 , destinats a Mart, foren llançats pel maig del 1971, i, ja en òrbita al voltant d’aquest planeta, una part de la sonda se separà i descendí fins al sòl la del Mars 2 hi deixà l’emblema de la falç i el martell 27 de novembre de 1971 Ni la part del Mars 2 ni la del 3 pogueren transmetre dades útils, després d’haver aterrat El Mars 4 i el Mars 5 , que foren llançats pel juliol del 1973, amb una missió únicament…
bengala
Química
Dispositiu compost d’unes substàncies que, en cremar-se, emeten una llum intensa, el qual s'utilitza per a fer senyals o en pirotècnia.
Mescla de sofre, nitrat de potassi, sulfur d’antimoni i altres composts, bàsicament és formada per un material pirofòric que actua com a combustible i un comburent que li forneix l’oxigen Hom acoloreix la llum generada en la combustió mitjançant l’addició de diversos composts de metalls que en volatilitzar-se donen colors característics l’estronci, vermell el bari, verd, etc La temperatura d’inflamació d’aquestes mescles és d’uns 500°C, i és aconseguida mitjançant una esca, que en molts de casos és a base de pólvora negra, la qual és encesa per un iniciador de tipus mecànic o elèctric Les…
Viking

Nau espacial Viking-1
© NASA
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració de Mart mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els…
Zond
Astronàutica
Sèrie de vuit sondes còsmiques de l’URSS llançades entre el 1964 i el 1970.
Destinades a assajar nous equips i efectuar mesures físiques, especialment en l’espai pròxim de la Lluna, les tres primeres eren estacions interplanetàries algunes d’elles no eren tripulades
mascaró de proa
Art
Transports
Figura decorativa, sovint policromada, que va a la part alta de la roda de proa, dessota el bauprès.
En l’antiguitat els bastiments ja duien imatges, que permetien de reconèixer llur país d’origen és el cas de la flor de lotus blanc de la popa de les naus egípcies, del cap de cavall vermell de la proa de les fenícies o del coll de cigne de la popa de les romanes Els vaixells atenesos portaven la figura d’Atena, i els de Cartago, la d’Ammon i, malgrat que la divinitat era la mateixa per a totes les naus d’un mateix port, l’efígie que exhibia cada bastiment solia ésser concebuda d’una manera diferent, per tal que permetés de distingir els uns dels altres Al s XVIII, en fer-se les proes més i…
antitancs
Militar
Dit de qualsevol mitjà o arma amb capacitat per a destruir, inutilitzar o almenys dificultar l’actuació de tancs i altres vehicles blindats.
Els sistemes passius valls, obstacles, obstruccions, etc són de caràcter secundari davant dels actius, actualment molt diversos i de més gran eficàcia Les mines antitancs clàssiques no tan sols es paren amb màquines automàtiques sinó que són llançades des d’aeronaus o mitjançant coets i, passat un cert temps, es desactiven soles Al costat dels llançacoets portàtils que disparen projectils de càrrega buida , igual que els dels canons sense retrocés, hi ha una àmplia gamma de míssils antitancs els més lleugers, de guiatge per fil filodirigits i disparats per un sol soldat, tenen un…
Voyager

Calendari i recorregut dels Voyager 1 i 2 pel sistema solar
© Fototeca.cat
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració dels planetes exteriors del sistema solar mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…
medalla
medalla modelada per Eusebi Arnau per a les Festes de la Mercè (1902)
© Fototeca.cat
Art
Peça de metall d’una forma semblant a una moneda, preferentment d’or, bronze o argent, treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació o condecoració a algú determinat.
Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…