Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Ruth Rendell
Literatura anglesa
Escriptora anglesa.
De nom de soltera Ruth Barbara Grasemann, després d'acabar l'ensenyament obligatori, s'inicià en el periodisme en un diari local, que hagué d'abandonar per haver fet la crònica d'un acte al qual no havia assistit Casada a vint anys, amb un fill i dedicada a les feines de la llar durant més d'una dècada, el 1964 aconseguí publicar la seva primera novella, From Doon with Death , que iniciava la sèrie de misteri protagonitzada per l'inspector Wexford, i de la qual escriví 23 volums més, entre d'altres, Not in the Flesh 2007 Un dels autors més llegits en el gènere policíac, fou una…
Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria
Literatura catalana
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, traductor i periodista.
Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix 1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del…
,
Lawrence Ferlinghetti
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta i editor nord-americà.
Nascut Lawrence Monsanto Ferling, restà orfe de pare i mare molt jove Tingué una infància atzarosa, marcada pels canvis de tutors, la rebellia, un intens interès pel món de la cultura i incursions en la delinqüència, motiu pel qual fou internat en una institució En sortir-ne, estudià periodisme a la Universitat de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví en un submarí, obtingué un màster en literatura a la Universitat de Colúmbia 1947 i el 1950 es doctorà a la Sorbona de París en literatura comparada Installat el 1951 a San Francisco, l’any 1953 hi fundà la…
Crònica incompleta de Ferran d’Antequera
Historiografia catalana
Crònica en castellà d’autor anònim datada al s. XV.
Desenvolupament enciclopèdic L’únic manuscrit conservat, del començament del s XVI, fou descobert al monestir de Cogullada Saragossa per F Oliván Baile, que el considerà un esborrany d’autor És una adaptació dels capítols sobre Ferran I de la Crónica de Juan II de Castilla d’Alvar García de Santa María Burgos 1380 – 1460, propera a la refosa anònima d’aquesta obra que utilitzà Lorenzo Galíndez de Carvajal en la seva edició de la Crónica de Juan II 1517 El text és incomplet, comença al capítol VIII i s’interromp al XLIII S’hi relaten fets del regnat de Ferran I corresponents als anys 1412-15,…
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia
Literatura
Crític i historiador de la literatura.
Fill segon de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Cebrià de Montoliu , d’ascendència tarragonina, estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà en filosofia i lletres a Madrid el 1903, després de cursar la carrera a Barcelona El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingué una borsa de la diputació provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Halle Alemanya, amb els professors Schädel i Suchier Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys, treballà en les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on collaborà en el…
Jaume Serra i Húnter
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i polític.
Vida i obra Especialista en història de la filosofia, defensà un idealisme i un espiritualisme introspectius, propers a l’escola escocesa del sentit comú, i maldà sempre per harmonitzar la tradició i la modernitat, la ciència i la religió Estudià el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona Catedràtic de lògica a Santiago de Compostella 1910, des del 1913 i fins al final de la guerra civil, ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la Universitat de Barcelona El 1923 fundà, amb Ramon Turró, la Societat Catalana de Filosofia Proclamada la Segona República, fou…
Jean Daniel
Periodisme
Literatura francesa
Nom amb el qual és conegut el periodista i escriptor francès d’origen jueu Jean Daniel Bensaïd.
Nascut en una família sefardita, des de molt jove abraçà la causa de l’esquerra i en els anys de la Segona Guerra Mundial participà activament a la Resistència a Algèria Posteriorment s’uní als aliats, passà a França i fou desmobilitzat després de l’alliberament de París 1945 Tot i inscriure’s a la Sorbona per cursar filosofia, fou cridat per Félix Gouin, cap del govern provisional de la República, i hi collaborà del gener al juliol del 1946 El 1947 fundà la revista Caliban , per a la divulgació del pensament d’esquerres, i conegué Albert Camus , el qual l’influí profundament Desapareguda la…
Émile Cartailhac
Historiografia catalana
Prehistoriador i antropòleg occità.
Malgrat que estudià dret i exercí d’advocat, ho abandonà i, sota la influència del seu oncle Quatrefages, es decantà cap a la investigació prehistòrica amb la prospecció metòdica dels dòlmens de Larzac Occitània Professor d’antropologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, fou un dels capdavanters de l’arqueologia prehistòrica Si bé no fou un dels creadors de la prehistòria com a ciència, sí que fou el primer que sabé donar un sentit humanístic a una disciplina que en aquells moments tenia poc de científica i molt de polèmica Des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria…
Carles Rojas i Vila
Literatura
Escriptor en castellà i professor.
Nebot del president colombià Carlos Rojas Pinilla 1953-57, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà per la Universidad Complutense de Madrid 1955 Després d’una estada a la Universitat de Glasgow Escòcia com a lector de castellà, el 1957 passà a residir als Estats Units, on fou professor de castellà al Rollins College Florida i, des del 1960, a la Emory University Geòrgia, on el 1980 ocupà la càtedra Charles Howatd Chandler de literatura espanyola i que el 1987 li concedí el premi a l’excellència docent La temàtica de la seva obra narrativa i…
escriptura cuneïforme
Escriptura i paleografia
Antiga escriptura emprada, primer, a Mesopotàmia com a vehicle del sumeri i de l’accadi i, després, a altres països de l’Orient Pròxim i Mitjà antics.
El terme deriva de la veu llatina cuneus ‘tascó’, a causa de la forma de tascó dels seus signes, gravats amb un càlam en les tauletes d’argila tauleta cuneïforme cuites al foc l’ús de la pedra i del metall com a materials d’escriptura fou molt més restringit, sobretot en el cas del segon Els claus o tascons poden tenir diverses mides i posicions, i la direcció de llur punta indica com han d’ésser llegits els signes, generalment d’esquerra a dreta, però també de dalt a baix Considerada al principi com l’escriptura original dels mesopotàmics, no és sinó una esquematització del…