Resultats de la cerca

Vida i obra Fou un dels fundadors i membre actiu de la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon RHAR , on publicà diferents articles Investigà la toponímia de la Catalunya del Nord “Écoute s’il pleut Contribution à l’étude des noms de lieux en Roussillon”, RHAR 1904, completat en La Veu del Canigó 1914 el sistema de regadiu “Notice historique sur le moulin de Nefiach”, RHAR 1900, editat en format llibre el mateix any Le régime des eaux en Roussillon 1900 “Aperçu historique sur la propriété des cours d’eau du Roussillon et le Mémoire de Fossa”, Ruscino 1911 També escriví articles sobre…

Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació…

< Situació Singular absis poligonal, d’influència llenguadociana, amb decoració de reminiscències llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli de població de Sant Feliu d’Avall L’itinerari per arribar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 0,6” N - Long 2° 44’ 16,8” E Història La parròquia de Sant Andreu fou una de les dues parròquies que s’establiren a l’antic terme de Sant Feliu L’església parroquial de Sant Feliu d’Avall, dedicada a sant Andreu, és esmentada des del 1077, any en què…

La riera de Boissavila , que neix al vessant oriental del roc de Boissavila 1248 m alt, constitueix la capçalera de la riera de Matassa

La denominació procedeix del sobrenom Trencavell donat al vescomte Ramon Bernat I de Nimes i Albí mort vers el 1074 Aquest apellatiu esdevingué també nom propi, tant masculí com femení Trencavella

Una part del terme és regada amb aigua de l’Aglí La major part del terme és conreada 92679 ha Els principals conreus són els arbres fruiters 252 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1 de pereres, hortalisses 152 ha i sobretot la vinya 2278 ha És el centre d’una zona que comprèn, a més, els termes de Salses, Òpol, Baixàs i Parestortes de moscatell, conegut amb el nom de vi de Ribesaltes , que hi dedica en conjunt 8250 ha Hi ha tres empreses de transport de fruita, dues fàbriques d’embalatges i empreses de construcció i de fusteria Hi ha extracció de sorres i graves al llit de l’Aglí El 1937…

Amb aquest nom hom sol reduir els termes autòctons equivalent en altres estats Finlàndia, Iran, Iraq, Laos, Mongòlia, Pakistan, etc L’antecedent immediat de l’actual divisió provincial a l’Estat espanyol està en la realitzada l’any 1808 per Josep Bonaparte en 38 prefectures prefectura Prescindint de l’anterior, Napoleó publicà un decret, datat a París el 1810, que establia els governs particulars de Catalunya, Aragó, Navarra i Biscaia, que preparava llur annexió a França El 1810 el governador general de Catalunya, mariscal Auguereau, fixà les capitals de quatre departaments catalans a…

Situació Vista aèria del recinte, mig amagat per la vegetació, amb les ruïnes de l’església de Sant Climent ECSA - Jamin Les restes del recinte fortificat de Reglella, juntament amb l’església de Sant Climent de Reglella, es troben a la riba esquerra de la Tet, quan aquest riu surt del terme per llevant Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E El conjunt és situat uns 3 km al nord-est d’Illa S’hi arriba per un camí que parteix a mà dreta de la carretera D-2, que va d’Illa a Montalbà Història La presència d’aquest recinte fortificat a Reglella s’…

El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb els abats de…

Agrupa la gairebé totalitat d’associacions culturals catalanes del país, i es proposa accions tendents a la normalització de la llengua i de la cultura catalanes, molt ambicioses És un exponent de la revifalla catalanista dels anys setanta