Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Herbert George Wells

Herbert George Wells amb Pompeu Fabra
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Història
Novel·lista, polemista i reformador social anglès.
De família molt humil, aconseguí de llicenciar-se en ciències al Royal College, i treballà també com a dependent, mestre i periodista La seva producció pot ésser dividida en tres períodes, el primer dels quals es caracteritza per una encertada mescla de ficció i realisme, com en The Time Machine 1893, The Invisible Man 1897 i The War of the Worlds 1898 El segon període s’acosta cap a la comèdia social, com en Ann Veronica 1909 i The New Macchiavelli 1911, sense excloure la crítica dels seus companys socialistes El darrer període accentua una desconfiança en el progrés humà, com en The World…
Albert Oliveras
Periodisme
Periodista, locutor de ràdio i presentador de televisió.
Després de llicenciar-se en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, s’inicià en el periodisme a París com a corresponsal de la Cadena SER i de la revista Destino , i fou el primer periodista de l’Estat espanyol a travessar el teló d’acer Al seu retorn, s’incorporà com a locutor de ràdio a la Cadena SER, per a la qual emeté un programa de gran èxit, Ustedes son formidables 1960-1977, que promovia causes humanitàries, i posteriorment a Radio Nacional de España , on presentà diversos programes fins l’any 2003 Fou un dels primers presentadors de televisió de l’Estat a…
Enric Masó i Vàzquez
Política
Empresari i polític.
Enginyer industrial, després de llicenciar-se anà als Estats Units 1955-58, on fou professor a la Universitat de Nova York Membre fundador i vicepresident del Banc Industrial de Catalunya , fou president i conseller de nombroses empreses i associacions internacionals Infraestructures, SA, Kolster Ibérica, Emerson Electrónica, Cecsa, Bedaux Española, CASA 1971, Associació Aeronàutica d’Europa, Túneles del Tibidabo SA, etc Fou alcalde de Barcelona del 1973 al 1975, succeint Josep Maria de Porcioles , i durant el seu mandat es creà l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona 1974…
Antonio Mercero Juldain

Antonio Mercero
Tat (CC BY-SA 2.5 ES)
Cinematografia
Director de cinema basc.
Mesos després del seu naixement, el seu pare fou assassinat per un escamot anarquista Després de llicenciar-se en dret 1959, cursà estudis a l’Escuela Oficial de Cinematografía S’inicià amb diversos curtmetratges, dels quals sobresurt Lección de arte 1962, que el 1963 guanyà la Concha d’Or i el premi al millor curt del Festival de Sant Sebastià Aquest any estrenà el primer llargmetratge, Se necesita chico El 1970 començà a treballar per a la televisió, mitjà en el qual aconseguí una projecció més destacada de la seva carrera, especialment amb el curt La cabina 1972, metàfora del…
Miguel Boyer Salvador

Miguel Boyer (agost de 1995)
© TVE
Política
Polític i economista basc.
El 1960 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE i, després de llicenciar-se en economia, va ingressar al Banc d’Espanya El 1977 va abandonar el PSOE a causa de la seva oposició al corrent marxista que segons ell imperava en aquell partit i fundà, amb Francisco Fernández Ordóñez , el Partit Socialdemòcrata PS Al setembre del 1977 tornà a ingressar al PSOE per ocupar-se de la política econòmica Diputat el 1979, després de la victòria socialista fou nomenat ministre d’economia i hisenda 1982-85, des d’on combaté la inflació i impulsà la reconversió siderúrgica i la…
Tomàs Sucona i Vallès
Cristianisme
Eclesiàstic, hebraista i traductor.
Joier de professió, a dinou anys entrà al seminari de Tarragona, on el 1868 guanyà la càtedra de llatí Ordenat sacerdot el 1871, feu estudis de grec, siríac i hebreu a Roma i, després de llicenciar-se a València en dret canònic 1873 i en filosofia i lletres i teologia 1875, obtingué el doctorat en aquesta matèria Professor de grec i d’hebreu al seminari de Tarragona, el 1875 hi fundà el Collegi de Missioners Pius IX Canonge i professor al Sacromonte de Granada 1879-82, fou promogut a canonge penitencier de Tarragona, on fou professor a la Universitat…
,
Joaquima Jaume i Carbó
Literatura
Poetessa, més coneguda com Quima Jaume.
De pare mallorquí, pescador, i mare empordanesa, l’ambient familiar de la seva infantesa, com també l’entorn geogràfic, influïren molt en la seva obra El 1958 ingressà amb la seva germana bessona al monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià Barcelona, d’on sortí el 1961 Després d’una estada a París, entrà en contacte amb el món de la cultura En tornar, treballà com a mestra d’un parvulari a Barcelona i el 1974 començà els estudis de filologia catalana Després de llicenciar-se, exercí la docència de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària de Barcelona En…
,
Josep Alsina i Clota
Història
Hel·lenista.
Estudià a Ripoll i a Vic, i, després de llicenciar-se en filologia clàssica a la UB 1948, esdevingué catedràtic de grec dels instituts Lluís de Peguera de Manresa 1954 i Ausiàs Marc de Barcelona El 1956 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre El mito de Helena en la literatura griega Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona 1958, publicà en revistes especialitzades nombrosos estudis de filologia grega, en particular sobre la mitologia i la religió, com Mitología griega 1962, sobre crítica textual, sobre literatura, amb obres com Literatura griega 1967 i Problemas…
,
Ángel Sanz Briz
Diplomàtic espanyol.
Després de llicenciar-se en dret, cursà estudis diplomàtics, que acabà el 1933 Acabada la Guerra Civil Espanyola, en la qual combaté en el bàndol franquista, s’incorporà a la carrera diplomàtica La seva primera destinació fou el Caire 1942, i el mateix any passà a l’ambaixada de Budapest El març del 1944 els nazis ocuparen Hongria, i immediatament posaren en marxa la deportació massiva de jueus hongaresos a Auschwitz, que en poques setmanes arribà a uns 400000 deportats Sanz Briz n’informà el govern espanyol, però, en no rebre resposta, decidí actuar pel seu compte Utilitzant una…
Guillermo Endara Galimany
Política
Polític panameny.
El 1941 s’exilià amb la seva família després del cop d’estat militar que enderrocà el president Arnulfo Arias Després de llicenciar-se en dret als Estats Units, el 1963 tornà a Panamà , on exercí l’advocacia Diputat al parlament panameny des del 1964 pel Partido Panameñista Auténtico PPA d’Arias, el 1968 aquest el nomenà ministre d’economia després de guanyar les eleccions, càrrec que hagué d’abandonar pocs dies a conseqüència del cop d’estat d’Omar Torrijos Perseguit per la policia política fins al final de la dictadura 1979, perdé amb Arias les eleccions del 1984 davant del…