Resultats de la cerca

Fill d’eslovens de Caríntia, durant la Segona Guerra Mundial, el seu pare fou soldat de la Wehrmacht alemanya, mentre que la seva mare morí al camp de concentració de Ravensbrück La seva primera novella, Zmote dijaka Tjaža ‘Pupil Tjaž’, fou traduïda a l’alemany per l’autor Peter Handke El 1960 fundà la revista literària Mladje a Klagenfurt/Celovec, junt amb Erik Prunč i Karel Smolle Escriu les seves obres únicament en eslovè i les publica a Eslovènia i a Àustria El 2004 fou guardonat amb el premi de literatura France Prešeren d’Eslovènia Publicà, entre altres, les novelles Odstranitev moje…

Aquesta església fou la capella de l’antic llogarret de Claret, ara despoblat, situat segurament a l’elevació de Caplloc, al sector més septentrional del terme El lloc i el castell de Claret són esmentats des de l’any 1082 En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona del 1098 es confirmen els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defuncions i cementiri de Claret a l’esmentada canònica Segons el cartulari II de Solsona, en aquest indret el paborde de Solsona hi tenia dret d’alberga La primera notícia de l’església de Sant Pau és de l’any 1131, que es féu una…

L’església de Sant Pere fou erigida prop del nucli de població de Tapioles, a ponent de la vila de Guissona L’indret servà sempre la dependència amb la propera Guissona, tal com s’especifica en la donació comtal a la catedral d’Urgell amb motiu de la seva consagració el 1040 La primera referència a l’església és de l’any 1094, en una afrontado d’una vinya L’any 1097 s’esmenta el camí que va de Tapioles a Sant Pere, església que potser es trobava una mica separada del llogarret La consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, efectuada el 15 de setembre de 1098, fa referència a la…

Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar…

Situació Restes de tombes excavades en una capa de gres, a migdia de l’ermita de Sant Bartomeu ECSA - JI Rodríguez Aquesta necròpoli és situada prop de l’ermita de Sant Bartomeu, a migdia Passat el parc situat a ponent de l’església, hi ha un altiplà conreat que té al vessant de migdia uns esperons o promontoris erms En aquest indret es localitza la necròpoli Mapa 31-14 358 Situació 31TBG839306 Necròpoli A l’esperó més occidental apareix una capa de gres on hi ha indicis d’una necròpoli rupestre Es conserva la part dels peus d’una tomba rectangular, orientada nord-oest-sud-est fa 50 cm d’…

No coneixem la ubicació del castell d’Estela, però, seguint la toponímia berguedana, podríem aventurar la hipòtesi de relacionar aquest castell amb el pic anomenat Cim d’Estela que s’aixeca sobre el llogarret d’Espinalbet, al municipi de Castellar del Riu Si és desconeguda la seva ubicació, gairebé també ho és la seva història, car les notícies que es conserven sobre el castell d’Estela són molt escasses L’única referència conservada sobre el castell d’Estela la trobem en un document de l’antic fons de l’arxiu del monestir de Santa Maria de Serrateix, datat l’any 983, en el qual…

Situació Capella rural d’origen romànic, situada al costat d’una riera a la qual ha donat nom ECSA - A Roura Aquesta capella és situada prop del llogarret dels Hostalets, a migdia, vora la ribera de Sant Amanç, a la qual dóna nom Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36, 6” N - Long 2° 42’ 47, 4” E Per a arribar-hi, cal anar fins als Hostalets, seguint la carretera D-2, i després d’aquell veïnat, girar a mà esquerra i prendre un caminet que remunta la riba dreta del riu de Sant Amanç Història La primera referència de Sant Amanç és de l’any 1235, en què apareix entre el conjunt d’…

Els conreus d’horta cacauets, tarongers, llimoners, moresc, patates, que ocu pen tota la superfície conreable, són regats amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Les terres, molt repartides, són explotades per llurs propietaris, llevat d’un 4% que ho és per arrendataris La indústria, que dóna feina a 2/3 de la població activa, constitueix la principal font d’ingressos fàbriques de material de construcció —teuleries i rajoleries—, que aprofiten les argiles de les comarques veïnes fàbrica de llumins confecció La població, pràcticament unida a Montcada, ha tingut un creixement…

Situació Un aspecte de l’indret on hi ha les sepultures, pertanyents a diversos tipus F Baltà Es troben a uns pocs metres dels enderrocs de l’esglesiola de Sant Esteve, al costat d’una barraca de pedra seca dels antics vinyataires Long 1°41’15” — Lat 41°46’50” Agafant un camí que, sortint del llogarret de Camps en direcció a llevant, hom hi arriba al cap d’uns 800 m passat el cementiri Necròpoli Aquests enterraments estan excavats a la roca i són en nombre de tres El primer d’ells és de planta ovoidal tipus C, si bé presenta una petita protuberància que sembla insinuar una petita…

Situació Vista des de ponent de la capella, objecte d’una modèlica restauració, amb l’absis ben conservat i els vestigis de la nau consolidats ECSA - MÀ Font Aquesta capella és situada al nord del llogaret de Suerri, a la capçalera del barranc de Santa Llúcia o de Sant Romà Mapa 32-11 251 Situació 31TCG075834 S’hi accedeix des de Berganui, seguint la pista que porta a Suerri, 3 km més amunt Des d’aquí cal continuar a peu durant mitja hora tot remuntant el barranc de Santa Llúcia L’ermita és a tocar d’un grup d’alzines centenàries MAF Història Les dades històriques del nucli de Suerri dos focs…