Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
osteoartropatia barotraumàtica
Patologia humana
Osteoartropatia que afecta principalment els malucs i els muscles dels submarinistes sotmesos a brusques descompressions.
Claudicació intermitent
Patologia humana
La claudicació intermitent constitueix una síndrome o un conjunt de símptomes, entre els quals destaca l’aparició de dolor en un determinat sector del cos, en general una extremitat, que es presenta quan es duu a terme un esforç físic i desapareix si hom manté el membre que n’és afectat en repòs Aquesta manifestació és deguda a una inadequada aportació de sang oxigenada al teixit muscular en moments d’activitat física L’origen d’aquest trastorn és una estretor progressiva del diàmetre d’una determinada artèria perifèrica deguda al creixement de plaques d’ateroma a la superfície…
El que cal saber de la miopatia distròfica
Patologia humana
Les miopaties distròfiques són malalties hereditàries que es caracteritzen per una degeneració de les fibres musculars que causa una pèrdua de força muscular progressiva i una atròfia muscular Convé de consultar el metge per descartar la possibilitat que hom pateixi una miopatia distròfica si es presenta una pèrdua de força als malucs que causa inicialment una dificultat a llevar-se o pujar escales, o bé una pèrdua de força a les espatlles que en un primer moment fa difícil d’aixecar els braços Quan en una família hi ha algú que pateix miopatia distròfica, convé que les altres…
Mo Yan

Mo Yan
© The Open University of Hong Kong
Literatura xinesa
Pseudònim de l’escriptor xinès Guan Moye.
Fill de pagesos, a la segona meitat dels anys seixanta, durant la Revolució Cultural abandonà els estudis i treballà primer al camp i posteriorment en una fàbrica El 1976 s’enrolà a l’exèrcit i, al mateix temps, començà a estudiar literatura i a escriure Publicà el primer conte l’any 1981 en una revista El pseudònim amb el qual signa la seva obra significa “sense paraules” Combinant realisme i fantasia, les seves novelles i narracions constitueixen una minuciosa descripció de la Xina dels segles XX i XXI, tant sota Mao Zedong com sota el binomi actual de poder polític comunista i economia…
lambada
Música
Dansa i ball
Ball de parella, d’origen brasiler, en què els balladors, estretament enllaçats, fan ondular marcadament els malucs i les espatlles.
trava
Llenca de drap que uneix, aproximadament a l’alçada dels malucs, les dues parts de l’escapulari de certs hàbits monàstics.
twist
Dansa i ball
Dansa ràpida d’origen nord-americà, difosa a partir dels anys seixanta, consistent en la rotació rítmica de les cames i dels malucs..
Hom la balla acompanyant-se amb música de rock-and-roll
Esquinços i luxacions
Un esquinç consisteix en la desinserció o ruptura dels elements que, com ara els lligaments, estabilitzen els encaixaments articulars Una luxació, o dislocació, és el desplaçament d’un o més dels extrems ossis que es relacionen en una articulació, i que es colloquen així fora del lloc habitual Els esquinços i les luxacions poden ésser provocats per diverses circumstàncies Tanmateix, els moviments sobtats i violents, com també les caigudes i els cops accidentals, en són les causes més freqüents Sovint es produeixen quan es desenvolupa alguna activitat física molt intensa o un esport violent,…
Caràcters sexuals secundaris
Anatomia humana
Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme Els caràcters sexuals secundaris es desenvolupen durant la pubertat,…
artèria femoral
Anatomia animal
Artèria encarregada de la irrigació de la cuixa, de l’articulació dels malucs i dels genitals externs, que té origen a l’articulació ilíaca externa.