Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
l’Expedició Reial
Història
Expedició que efectuaren els carlins contra Madrid (del 15 maig a l’octubre del 1837), per causes no enterament aclarides.
Ea part el pretendent, Carles Isidre, amb la seva cort Sortí d’Estella, travessà l’Aragó per Osca i Barbastre i entrà al Principat per Tragó de Noguera 7 de juny Derrotada, però no decisivament, pel baró de Meer a Gra 12 de juny, es refugià a Solsona 14 de juny Per Súria, Santpedor, la Segarra, Vinaixa i Margalef, l’expedició arribà a l’Ebre, que travessà a Xerta 29 de juny, emparada per Ramon Cabrera Prosseguí cap a Ulldecona i el País Valencià Sant Mateu, Borriol, Vila-real, Nules, Burjassot Des de Xiva, on fou lliurada 15 de juliol una batalla aferrissada, finalment favorable als liberals…
Frederic I de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1496-1503).
Fill de Ferran I Titulat príncep d’Altamura, intentà de reconciliar els barons rebels amb el rei, sense aconseguir-ho 1485 Fou enviat pel rei al papa Alexandre VI 1492 En temps de la invasió de Carles VIII manava la flota napolitana que atacà, sense èxit, Portovenere 1494 En morir el seu nebot Ferran II, el succeí Conquerí Gaeta Li atribuïren una entesa amb els turcs per a recuperar les ciutats de la Pulla que ocupaven els venecians Amb aquest pretext, Lluís XII de França i Ferran el Catòlic acordaren la conquesta conjunta i el repartiment del regne de Nàpols a Granada, el 1500…
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els…
Federació Catalana d’Handbol

Partit celebrat el 2009 entre les seleccions de Catalunya i Egipte, organitzat per la Federació Catalana d’Handbol
Federació Catalana d’Handbol
Handbol
Organisme rector de l’handbol a Catalunya.
Es fundà el 1941, com a Federació Regional de Catalunya, i es refundà el 1982 El primer president oficial fou Pere Sust, però el primer que exercí realment el càrrec fou Josep Maria Farré 1943-49 El 1955, sota la presidència de José María Ceballos 1950-56, la responsabilitat de coordinar les activitats de l’handbol a Catalunya passà a mans de les delegacions provincials de la federació espanyola a Barcelona, Girona, Tarragona –creada un any més tard– i Lleida La delegació de Barcelona exercí oficiosament molts anys com a federació catalana Presidents de la Federació Catalana d’Handbol Els…
Vila de Portvendres
Art romànic
Avui port principal del Rosselló, Portvendres és a 32 km al sud de Perpinyà, entre Cotlliure i Banyuls, i el seu terme s’estén fins als primers contraforts de la serra de l’Albera El “Port de Venus” Portús Veneris és esmentat al segle I pel geògraf Pomponi Mela i sembla una denominació lligada al temple de la Venus Pirinenca fanum Veneris o Aphrodisium , el qual esmenten Estrabó, Plini i Ptolemeu Per aquesta raó l’erudit Vossius cregué poder corregir el text de Mela, “inter Pyrenaei promontoria Portus Veneris, in sinu salso” “sobre el golf salat”, que sembla, en efecte, insòlit, per…
Castell de Padèrn
El poble de Padèrn és situat a la riba dreta del Verdoble, prop de la seva confluència amb el Torgan L’origen de l’actual vila de Padèrn cal relacionar-lo amb la construcció al segle XII d’un castell o fortificació al cim de la cresta rocallosa sota la qual s’estén la població Tanmateix, en un moment anterior a l’esmentada centúria, el nucli originari de Padèrn, format a partir d’una església dedicada a sant Pere, era situat a la riba esquerra del Verdoble Aquesta església, citada en la documentació l’any 805, formava part del patrimoni de l’abadia de Santa Maria de la Grassa per donació…
Faisà
Originalment asiàtic, del S de l’URSS i potser d’algun sector de la Mediterrània oriental, fou introduït a Itàlia al temps dels romans, època en què probablement ho fou també aquí Actualment, a causa de les introduccions, ocupa àmplies zones d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord Sedentari, és present una mica pertot arreu al N dels Pirineus i una bona part de la Catalunya humida i Andorra Al País Valencià es considera no reproductor i poc freqüent Borriana, algunes finques de caça dels voltants de Requena A les Illes és sedentari, molt localitzat a Mallorca Els Països Catalans, llevat dels…
L’exèrcit visigot
Muralla de Toledo, Còdex Albeldense o Vigilà , Vigila, monestir de San Martín de Albelda, 976 RBMSLE / Oronoz En la història del poder i les batalles pel poder a la Hispània goda l’exèrcit, com de costum, té un paper rellevant Quin exèrcit Els especialistes discrepen sobre el diagnòstic exèrcit completament públic, diu Jean Durliat exèrcit públic amb contribució de tropes privades, explica PD King exèrcits privats cridats a exercir funcions públiques militars, argumenten Abilio Barbero i Marcelo Vigil i exèrcit de caràcter feudal, enuncia LA García Moreno Una de les lleis militars, base de la…
batalla de Puçol
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Puçol (Horta) i als seus voltants, el 25 d’octubre de 1811, entre les tropes franceses, comandades pel mariscal Suchet, i les forces que manava el general Joaquín Blake, al servei de la Junta de València.
Malgrat la superioritat numèrica d’aquestes, Suchet assolí de trencar-ne les línies i obtenir la victòria, que suposà la immediata capitulació del castell de Morvedre 26 d’octubre i féu inevitable la caiguda de València a les mans dels francesos
José Alemany y Bolufer
Historiografia catalana
Filòleg.
Membre d’una humil família de jornalers, obtingué de manera brillant la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1889, gràcies a l’esforç intellectual i a les beques i els premis econòmics rebuts durant els anys d’estudiant Ja amb el grau de doctor, guanyà per oposició la càtedra de llengua grega de la Universitat de Granada el 1891 i, vuit anys després, una plaça homònima a la Universidad Central de Madrid Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta darrera universitat i no se’n mogué fins que se li manifestà una arterioesclerosi, malaltia que el…