Resultats de la cerca

Afirma, doncs, no sols la independència del real respecte al pensament humà, que n'és reflex, com fa el realisme en oposició a l'idealisme, sinó també la matèria com a substrat darrer de l’univers, en la qual cosa s’oposa a l'espiritualisme En establir la prioritat de l’ésser sobre el pensar i de la natura sobre l’esperit, fa d’aquest pensament i del mateix esperit formes específiques d’existència de la matèria, al caràcter d’immanents a la qual resten, per tant, reduïdes Bé que el terme sorgí molt tardanament, el materialisme tingué elaboracions sistemàtiques des de l’antigor, com foren la…

La tònica dominant dels primers peripatètics —final del s IV i s III aC— fou el desenvolupament de l’empirisme aristotèlic i la investigació cientificopositiva Entre ells es destaquen Teofrast, gran autoritat en botànica, Aristogen de Tàrent, negador de la immortalitat de l’ànima, Dicearc de Messènia, que defensava la preeminència de la vida pràctica sobre la teorètica, Demetri de Fàleron, que portà el peripatetisme a Alexandria, i Estrató de Làmpsac, que assimilà el materialisme mecanicista de Demòcrit Posteriorment en profunda decadència, recuperà el prestigi amb les…

La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista del món Déu…

John Broadus Watson, el seu creador, entenia la conducta com un conjunt de respostes originades per diferents estímuls procedents del medi ambient, que expressen la capacitat dels éssers vius d’adaptar-se al medi ambient, és a dir, d’aprendre El conductisme behaviorisme sorgí al començament del segle XX com a reacció extrema enfront de l’especulació i de l’introspeccionisme dominants en la psicologia de l’època Té com a fonts el funcionalisme, la psicologia animal, la reflexologia russa i el connexionisme de Thorndike El conductisme de Watson, radical, fou àmpliament superat anys després,…

A França es difongué, malgrat el decret del Sant Ofici 1663 i la prohibició reial d’ensenyar-lo 1671, gràcies a la fervent adhesió del pare Mersenne, dels oratorians Bérulle i Malebranche, del nucli de Port-Royal, i de Cordemoy, La Fargue i Régis Trobà una forta oposició en els peripatètics, els atomistes i els empiristes, i també la generalitzada dels jesuïtes, pedagogs de l’època El cartesianisme augustinià de Malebranche és la més vigorosa de les branques indicades Obtingué un èxit semblant als Països Baixos Guellinx, Spinoza, però no tant a Alemanya Clauberg ni a Anglaterra, indrets d’on…

Els problemes plantejats per aquest concepte han fet que hagi estat, i sigui, entès teològicament de molt diverses maneres És, però, distint dels conceptes de revelació i d'inerrància o infallibilitat La posició catòlica tradicional afirma que la inspiració afecta tots els llibres considerats canònics, bé que només en llur redacció original, i que l’influx de Déu mou l’autor humà i el dirigeix, sense tanmateix menyscabar-ne la llibertat, en el procés i el resultat total de l’elaboració del llibre, de manera que aquest és l’expressió genuïna i exempta d’error de la doctrina…

Fou deixeble d’A Bennewitz i A Sitz al Conservatori de Praga Acabats els seus estudis, tingué les primeres experiències didàctiques com a professor del Mozarteum de Salzburg 1870-73 i començà la seva carrera de solista Fou primer violinista de l’Òpera Nacional de Praga i de l’Òpera Còmica de Viena, on romangué fins el 1875, any en què fou nomenat professor del Conservatori de Kíev, on residí fins el 1892 Retornà a Praga aquest mateix any per fer-se càrrec de la càtedra de violí del conservatori La seva intensa activitat pedagògica en aquest conservatori i en altres institucions de Viena,…

En les creences religioses de diversos pobles, el concepte d’esperit lliga amb el d'ànima, car ambdós són principis vivificadors El desig de cercar una explicació i un control de la natura ha provocat que hom hi projectés l’existència d’esperits, reflex de l’activitat física i psíquica de la persona Aquest esquema lògic, anomenat per Edward Taylor animisme , seria el primer estadi històric en la formació dels sistemes religiosos Hom dubta actualment d’aquesta hipòtesi, car hi ha cultures primitives que no han seguit aquest camí i alguns pobles melanesis, indis nord-americans creuen en una…

Estudià a l’escola tècnica i a l’Acadèmia d’Arts d’Estocolm Indiferent al funcionalisme europeu, féu una arquitectura romàntica, d’arrels clàssiques No obstant això, a l’exposició d’Estocolm del 1930, Asplund, amb el seu pavelló, esmicolà el llenguatge figuratiu estès per Europa pel racionalisme, independitzant-se de la seva volumetria, de la seva estereotomia cubista i de la ideologia mecànica i mecanicista La seva influència a tot Europa fou immensa, sobretot a Anglaterra La seva arquitectura és una invitació a la modèstia i a l’antiretòrica Les obres més importants del seu període romàntic…

Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant la burocràcia…