Resultats de la cerca

És anomenada malaltia quística medullar o nefronoptisi juvenil familiar una malaltia hereditària caracteritzada per la formació de nombrosos quists a la zona medullar dels ronyons, que ocasionen una insuficiència renal crònica de lenta evolució La malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet pel mecanisme d’ herència autosòmica dominant , és a dir perquè una persona presenti la malaltia n’hi ha prou que rebi l’alteració genètica solament d’un dels progenitors L’alteració genètica en qüestió ocasiona la formació de cavitats dilatades en la medulla renal, comunicades amb els…

Els traumatismes medullars consisteixen en lesions de la medulla espinal causades per un moviment brusc de la columna vertebral o per l’impacte contra la medulla d’un fragment de columna vertebral desplaçat o d’un objecte penetrant En qualsevol accident de trànsit important, sobretot en els accidents de moto i les caigudes des d’una altura considerable, cal pensar sempre en la possibilitat d’un traumatisme medullar, encara que inicialment no es presentin trastorns que ho suggereixin La recollida dels accidentats que hom suposa que poden haver patit un traumatisme medullar ha d’ésser…

Els tumors medullars són desenvolupaments cellulars anòmals que comprimeixen o destrueixen la medulla o les arrels dels nervis espinals, i causen alteracions de la sensibilitat i la força muscular Els tumors medullars causen alteracions de la sensibilitat com ara dolor, sensació de formigueig o insensibilitat, i també pèrdua de força en una part del cos Quan es presenten molèsties d’aquesta mena, sense causa aparent i d’una manera persistent, cal procedir a diagnosticar-les de seguida, perquè, si són degudes a un tumor medullar, és probable que un tractament oportú solucioni les molèsties…

La medulla òssia és el principal òrgan hematopoètic i en molts trastorns hematologies convé de conèixer-ne l’estat per tal de saber la quantitat, la proporció i les característiques dels diversos tipus de cèllules que conté En aquest sentit, hom pot efectuar una aspiració medullar o una biòpsia de la medulla òssia L’ aspiració medullar és una tècnica senzilla, per bé que pot resultar una mica molesta Consisteix a introduir una agulla bastant fina en un os fàcilment accessible com l’estern, la cresta dels ossos ilíacs, les vèrtebres o, en el cas dels nounats, la tíbia Quan l’extrem de l’agulla…

Reben el nom de mielodisplàsies o displàsies medullars un grup d’alteracions hematològiques caracteritzades per la funció anormal d’una part de les cèllules hematopoètiques medullars Aquest tipus d’alteracions són anomenades també anèmia refractària , i fa referència a una de les seves conseqüències principals, l’anèmia, i al fet que no respon als tractaments emprats en les anèmies d’altres orígens L’origen de les mielodisplàsies encara no s’ha pogut establir amb claredat, bé que solen ésser degudes a defectes genètics hereditaris Simplificada-ment, se sap que una part de la població cellular…

És constituïda per un teixit parenquimàtic anomenat parènquima medullar

Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, un parell de projeccions dorsals que s’uneixen posteriorment per a formar un arc neural, per on passa la medulla espinal, una apòfisi espinosa i un parell de projeccions ventrals En els vertebrats inferiors, peixos i amfibis, i a la cua dels rèptils i els mamífers, les projeccions ventrals s’uneixen per a formar l’arc hemal, per on passen els vasos sanguinis A tots dos costats hi ha sovint apòfisis transversals, que a la regió anterior del cos s’articulen amb tubercles costals Segons com sigui la superfície dels cossos vertebrals, hom classifica les…

Són considerats d’aquest tipus els tumors següents carcinoma medullar de tiroide, carcinoma de pulmó de cèllules de ‘civada’, tumor carcinoide, timoma, tumors dels illots pancreàtics, feocromocitoma, neuroblastoma, ganglioneuroma i potser també les síndromes de neoplàsia endocrina múltiple

Generalment va acompanyada d’hipertròfia de l’os, d’hipersensibilitat a la palpació i de dolor sord Cal citar, com a més importants, l' osteïtis condensant caracteritzada per una zona d’esclerosi amb reducció de la cavitat medullar, la deformant o malaltia de Paget , la fibroquística o malaltia de Recklinghausen , i la plàstica del creixement amb dolors epifisaris i acompanyament d’hiperèmia