La medul·la òssia és el principal òrgan hematopoètic i en molts trastorns hematologies convé de conèixer-ne l’estat per tal de saber la quantitat, la proporció i les característiques dels diversos tipus de cèl·lules que conté. En aquest sentit, hom pot efectuar una aspiració medul·lar o una biòpsia de la medul·la òssia.
L’aspiració medul·lar és una tècnica senzilla, per bé que pot resultar una mica molesta. Consisteix a introduir una agulla bastant fina en un os fàcilment accessible com l’estern, la cresta dels ossos ilíacs, les vèrtebres o, en el cas dels nounats, la tíbia. Quan l’extrem de l’agulla arriba a l’interior de l’os s’hi adapta una xeringa i s’aspira de manera que s’obté una petita quantitat de medul·la òssia. La mostra obtinguda, després de procedir a les tincions adequades, és examinada al microscopi. Si s’ha pogut obtenir una quantitat suficient de medul·la òssia, és visible en primer lloc si és rica en cèl·lules o si, al contrari, en conté poques. Així, es poden determinar les característiques de les cèl·lules de la medul·la i s’obté igualment el mielograma, que és la relació detallada de la proporció en què es troben els diversos tipus de cèl·lules. Les més abundants són les precursores dels leucòcits, especialment les dels neutròfils, que representen aproximadament un 60% de totes les cèl·lules de la medul·la òssia. L’aspiració medul·lar permet d’estudiar possibles dipòsits de ferro, trobar paràsits o fer un cultiu per tal de descartar un procés infecciós. De vegades no es pot obtenir una quantitat suficient de medul·la òssia per a realitzar un estudi correcte, o bé els resultats que se n’obtenen són dubtosos, i aleshores pot ésser convenient de realitzar una biòpsia medul·lar.
La biòpsia de la medul·la òssia ha d’ésser realitzada amb anestèsia local, ja que la punció és efectuada amb una agulla més gruixuda per tal d’obtenir un fragment d’os de 3 cm a 5 de longitud. La biòpsia constitueix un estudi histològic més ampli i detallat que el de l’aspiració, ja que permet de descobrir cèl·lules anormals que poden passar desapercebudes, valorar amb més exactitud la capacitat hematopoètica o bé establir un pronòstic sobre la possibilitat de recuperació.