Resultats de la cerca

Conegut també com a dibuixant, amb collaboracions a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu i d’altres Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934 Es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué un èxit notable Madame 1932, Montparnasse 1934, La família Bartolí 1935 i Lilí vol viure 1935, entre d’altres Després de la guerra estrenà títols en castellà i reprengué el teatre català amb…

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M…

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons   Collaborà com a dibuixant a les publicacions  Nanu 1915, Iberia ,  La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem  Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934, però es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué força èxits  Madame 1932, Montparnasse 1934 —premiada per la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur…

Fou especialment viva durant el s XVII, que esdevingué l’escola més important d’Itàlia després de la romana, sobretot en pintura S'hi destaquen els arquitectes DFontana, que sistematitzà urbanísticament Nàpols encarant-la a la mar, i CFanzano En pintura fou decisiu el pas de Caravaggio, el 1607, la revolucionària tècnica del qual fou assumida per GBCaracciolo i el valencià JRibera i també per pintors de natures mortes, com Battista Ruoppolo i GRecco, i pels bamboccianti L’estada d’AGentileschi reforçà la tendència cap al caravaggisme melodramàtic de MStanzione, AVaccaro i…

Tingué l’adreça social a la rambla de Catalunya i el 1916 aconseguí tenir una galeria pròpia al passeig de les Camèlies També disposava de laboratoris La firma començà amb molta empenta quan el director Josep de Togores, després de dirigir La Festa del Blat 1914, produïda per la Condal Films, volgué encaminar el seu cinema cap a un vessant més melodràmatic i sensacionalista, i s’incorporà a l’Argos amb un gran títol, La danza fatal 1914 Es tracta d’un drama de 1 200 m, protagonitzat per la popular ballarina Pastora Imperio 1889 - 1979 i una llista d’intèrprets consagrats, com Lola Arquimbau,…

Es llicencià en dret el 1894 Collaborà en publicacions com La Renaixença , Pèl i Ploma  i L’Avenç , entre d’altres Fou un dels fundadors de Joventut , on exercí la crítica teatral i deixà clara la seva vinculació al modernisme També fou cofundador del Teatre Íntim d’Adrià Gual, on prengué part en les representacions d’ Ifigènia a Tàurida i d’ Èdip rei , entre d’altres Com a autor teatral escriví La nit dels reis 1903, la seva primera obra i d’un sol acte L’aniversari 1903, d’ambient melodramàtic El miracle de santa Agnès 1908, en tres actes i música de F Montserrat Ayerbe, que va…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’ajuntament de Palma durant la República i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet —en publicà una quinzena—, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàtic Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964 premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre…

Desenvolupament enciclopèdic És el primer exemple de teatre no paròdic en llengua catalana del seu autor, popular fins llavors per les seves gatades → Singlots poètics Hom hi troba un tema, recurrent en les seves creacions posteriors, del que ell mateix anomenà «drama de costums verdaderament catalanes» l’espectacle de la virtut, en aquest cas l’honestedat i la lleialtat, que acaben premiades malgrat l’oposició dels personatges antagonistes, que representen l’egoisme i la falta d’escrúpols En aquest sentit, el referent genèric principal és el del melodrama, amb el final feliç de rigor L’obra…

Vida i obra Estudià batxillerat i dos cursos de la carrera de dret i de lletres a Barcelona, carrera que deixà inacabada Des del 1899 exercí la crítica literària i artística a Catalònia  i Pèl & Ploma , influït per les novetats que arribaven de París, sobretot del simbolisme i de la idea wagneriana d’art total Es lliurà de ple a la vocació literària dins el moviment del Modernisme i fou un dels puntals en la fundació de la revista Joventut  1900-06 El 1901, amb Joaquim Pena, intervingué en la creació de l’Associació Wagneriana de Barcelona, on ocupà els càrrecs de bibliotecari i…

Vida Tot i que el 1892 la seva família es traslladà a Barcelona, ella no hi anà fins uns anys més tard, per entrar a treballar en un taller de costura Allà conegué Maria Oliver, una artista del saló La Gran Peña que la introduí en el món de la cançó El 1907 debutà en aquest saló, amb el nom artístic que la feu famosa arreu del món, i de seguida esdevingué una de les cupletistes més populars del Parallel barceloní El mateix 1907 feu diverses gires per Espanya que la dugueren a Bilbao, Sevilla, València, Múrcia i Cartagena L’any següent es presentà al Teatro Alfonso de Madrid, on assolí un gran…