Resultats de la cerca

Creada el 1959 per RGDavis, inicialment es dedicà a l’experimentació a partir de formes de teatre popular i realitzà accions d’avantguarda dins de magatzems i soterranis D’ençà del 1970, que esdevingué collectiu estable, dugué a escena muntatges de melodrames, thrillers , comèdies musicals, relats èpics o sitcoms , amb la intenció de fer ús dels elements més freqüents del teatre popular argument impactant, fantasia i música en directe que permeten copsar fàcilment la ideologia del muntatge Algunes obres destacades són L’amant militaire 1967, adaptació d’un text de Goldoni amb què satiritzà la…

Aprengué primer del seu pare, el compositor Jan Stefani, i després anà al Conservatori de Varsòvia, on estudià del 1821 al 1824 Ja des del 1813 havia cantat i tocat el violí al cor i a l’orquestra de l’Òpera de Varsòvia Més tard, fins i tot en dirigí el ballet gènere per al qual escriví uns quinze títols, entre els quals Mimili, o Els Estirians , 1837, i Stach i Zoska , 1839 Professor de cant des del 1827, arribà a ser director de música de nombroses esglésies de la ciutat És autor també de dotze opéras-comiques i melodrames Lliçons de botànica , 1829 El jueu errant , 1850, unes…

Els títols que produí foren principalment documentals, curses de braus, cintes curtes o còmiques, com la sèrie del personatge Kri-Kri També feu melodrames ambientats a l’alta societat, dirigits per Doria el 1913, com La luz que vuelve , El collar de diamantes i Los solitarios del bosque i films d’aventures com El crimen del otro i El hijo del mar Igualment volgué introduir-se amb drames típicament espanyols com Carmen i Sangre gitana , també realitzats per Doria el 1913 La vida cinematogràfica de la productora fou molt intensa, ja que en cinc mesos edità deu llargs que…

Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara Autor prolífic, escriví drames històçrics de caràcter més aviat prosaic i sentimental a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807, i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes 1789 i a La comedia nueva , o El café 1792 També és autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve, …

Vida i obra Liberal i membre d’una important família de comerciants, fou advocat i intervingué de jove en política Vinculat al cercle de Josep ↑ Andreu i Fontcuberta , collaborà en diversos periòdics de Barcelona i de Madrid El gener del 1836 fou deportat a Tenerife, des d’on s’exilià a França Traduí i adaptà, entre el 1832 i el 1838, melodrames francesos i escriví, entre altres obres, Cristina, o El triunfo del talento 1832 i Amor y honor, o Los estragos de las pasiones 1834, amb un pròleg en què acceptava els principis del drama romàntic Publicà la novella èpica en vers Los odios 1840,…

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M Torrents Amb Josep…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i quan tenia quinze anys obtingué el lloc de segon clavicèmbal al teatre de la cort de Nàpols El 1750 ocupà el càrrec d’organista a la capella reial en substitució de G De Bettis Arran de l’èxit de la seva primera òpera - Ricimero, re dei Goti , representada a Roma durant la temporada de carnaval del 1759-, començà a ser convidat en diverses ciutat italianes, però el 1763 tornà a Nàpols amb la idea de dedicar-se exclusivament a la música sacra Un propòsit de breu durada, perquè l’any següent tornà a compondre òperes i es traslladà a Viena Una mort…

Vida Rellotger de professió, escrivia novelles romàntiques i de l’Oest que publicava amb diversos pseudònims La seva activitat com a guionista s’inicià el 1958 associada a la productora dels germans Balcázar Perfectament adaptat a les tendències populars d’aquesta productora melodrames i comèdies, participà, ocasionalment amb el pseudònim de Sergio Duval, en La muralla 1958, Lluís Lucia, Las locuras de Bárbara 1958, Charlestón 1959 i El amor que yo te dí 1959, tots tres de Tulio Demicheli, i l’últim segons la seva novella homònima La encrucijada 1959, Sueños de mujer 1960, Al…

Probablement es formà musicalment a l’escola del Convent d’Artà L’any 1686 rebé la tonsura clerical i es traslladà a Madrid, on ingressà al Real Colegio de Cantoricos El 1693 fou músico de violón a la capella reial de l’Alcàsser Des dels anys noranta exercí de músic a la casa de la duquessa d’Osuna Després de l’incendi de l’Alcàsser el 1734 i la destrucció consegüent dels seus fons musicals, li fou encarregada la reorganització de la capella i la composició d’obres per a refer-ne el repertori BJ Feijoo situà la producció de Lliteres i S Durón en dos pols oposats en l’estil i la qualitat, però…

Dibuixant i grafista, després de dirigir l’escenografia d’ Una mujer en un taxi 1944, Joan Josep Fogués, Ignasi F Iquino el contractà el 1950 per a exercir d’escenògraf als seus estudis amb obres com Almas en peligro 1951, Antonio Santillán El sistema Pelegrín 1951, El Judes 1952 i Buen viaje, Pablo 1959, tots tres d’Iquino i La canción del penal / Un balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó El mateix Iquino li facilità el salt a la direcció amb La montaña sin ley 1953 i el documental Barcelona gran ciudad 1954, seguits de Sitiados en la ciudad 1955 i les comèdies Botón de ancla en color…