Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Emily Dickinson

Emily Dickinson
© Fototeca.cat
Literatura
Poetessa nord-americana.
Tancada en un ambient rígid i purità, fou desconeguda pel públic fins que la seva germana en féu publicar 115 poemes 1890 en vida només n'havia publicats dos La seva obra lírica més de 1 700 poemes no fou gaire apreciada fins després de la Primera Guerra Mundial, quan l’imaginisme i la revaloració dels poetes metafísics del s XVII permeteren de veure l’originalitat de la seva poesia, concisa i densa, amb imatges d’una intuïció sorprenent, que la situa, juntament amb Poe i Whitman, entre els millors poetes nord-americans del seu segle
Vicent Casp i Verger
Literatura
Poeta.
Formà part, juntament amb el seu germà Xavier , de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes El Vers Valencià , de Josep Maria Bayarri, Pensat i Fet , de Josep Maria Esteve, i Acció És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components intimistes, existencials i …
,
Karl Shapiro
Literatura
Poeta i assagista jueu nord-americà.
Estudià a les universitats de Virgínia 1932-33 i Johns Hopkins 1937-39, i en 1956-66 fou professor a la Universitat de Nebraska-Lincoln En Poems 1935 emprà formes arcaiques i revelà influències del darrer Eliot i dels nous “metafísics” anglosaxons, però hi reaccionà i a partir del 1940 partí de l’experiència humana directa i conreà la sàtira social Entre altres reculls, publicà Person, Place and Thing 1942, V-Letter 1944, premi Pulitzer 1945, Poems of a Jew 1958, White-Haired Lover 1968, Adult Book Store 1976 i Love and War, Art and God 1984 Dirigí la revista Poetry 1950-56, i…
Tertul·lià
Literatura
Cristianisme
Escriptor cristià i apologista.
Fill d’un centurió, estudià jurisprudència i filosofia L’influx de l’estoïcisme el menyspreu de la moral pagana i l’admiració pels màrtirs feren que es convertís al cristianisme ~190, que defensà en els seus escrits apologètics contra pagans i heretges Ad martyres, Ad nationes, Apologeticus, De spectaculis, De oratione, De poenitentia, De praescriptione haereticorum, Adversus valentinianos, Adversus Marcionem , etc El rigorisme i les preocupacions escatològiques el decantaren vers el montanisme 207, del qual són exponent De corona militis, De ieiunio, De monogamia, De resurrectione carnis,…
George Chapman
Lingüística i sociolingüística
Literatura anglesa
Teatre
Poeta, autor dramàtic i traductor anglès.
Fou amic de Ben Jonson, Christopher Marlowe del qual acabà Hero and Leander , 1598, Edmund Spenser i de les grans figures del teatre elisabetià Com a poeta fou precursor dels metafísics The Shadow of the Night, ‘L’ombra de la nit’, 1593 Traduí tot Homer, així com Hesíode i Petrarca La seva formació clàssica influí el seu teatre, de menys riquesa escènica que el d’altres autors, però no pas mancat de força poètica Autor de les comèdies The Blind Beggar of Alexandria ‘El captaire cec d’Alexandria’, 1598, All Fools ‘Tots folls’, 1605, Monsieur d’Olive 1606, The Widow's Tears ‘Les …
Giorgio De Chirico
Pintura
Pintor italià.
A la mort del seu pare 1904 es traslladà a Itàlia residí també un quant temps a Munic i, del 1911 al 1915, a París La seva obra era ja aleshores dins la línia característica de la “pintura metafísica”, que seguí fins el 1919 La seva sèrie de Places d’Itàlia , que reflecteixen una profunda solitud i que s’obren a espais infinits, és una visió desolada i angoixada del món, abocat a la gran catàstrofe bèllica Rara vegada hi apareix un ésser viu Els edificis són inspirats en el Renaixement de Ferrara i Florència Hi conjuga el que sembla un esperit clàssic amb una nova exploració interior, i així…
objecte
Filosofia
Allò que és o pot ésser conegut pels sentits o per l’enteniment.
Com a contraposat a subjecte, l'objecte pot ésser entès en un sentit realista la cosa existent amb independència que sigui coneguda, fenomenològic la cosa en tant que coneguda o cognoscible, idealista la cosa com a establerta i configurada per l'esperit o subjectivista la cosa que hom es representa o pensa, sense, però, que existeixi realment Així mateix, l'anomenada teoria de l’objecte sol distingir diversos tipus d'objecte els objectes reals físics o psíquics, els objectes ideals inespacials, intemporals i mancats d'interacció objectes matemàtics, relacions ideals, etc, l'objecte l'ésser…
apologètica
Cristianisme
Part de la teologia que té per objecte la defensa de la fe cristiana o la seva fonamentació raonable.
Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha…
Climent Forner i Escobet
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de L’Infantil S’ordenà de sacerdot en el marc del Congrés Eucarístic del 1952, i fou director del Full Diocesà del bisbat de Solsona La seva poesia, d’una gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos Els únics mots 1964, La rel més obscura 1970, Arondeta versos perversos 1973, La Benaurada 1975 i Àlbum de família 1980 Amb L’ull de Taüll 1983, començà a publicar, temàticament, el conjunt de la seva obra poètica Posteriorment, aparegueren els poemaris Liridonvau, liridonvon…
,
Béla Tarr
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic hongarès.
Els seus primers treballs foren documentals sobre la vida de la classe treballadora, i el 1980 debutà amb Szabadgyalog ‘L’intrús’ Panelkopesolat Gent prefabricada, 1981 fou la primera pellícula en què treballà amb actors professionals en els papers principals Macbeth 1982 suposà un canvi radical d’estil, ja que es dividia només en dos actes, un de cinc minuts abans dels crèdits i un segon de cinquanta-set minuts de durada Aquest film marcà les bases estètiques de la seva filmografia posterior, caracteritzada per primers plans de gran impacte, plans mitjans abstractes i plans generals molt…