Resultats de la cerca

El ferro, el cobalt i el níquel no s’amalgamen directament, i el platí ho fa amb dificultat, però tots els altres metalls corrents es dissolen en major o menor quantitat en el mercuri i molts d’ells or, argent, coure, estany, cadmi, zinc, sodi, etc es dissolen àdhuc en fred Les amalgames poden ésser sòlides o líquides i consisteixen en solucions del metall amalgamat o en solucions d’un compost definit entre aquest metall i el mercuri són preparades, bé partint d’una de les seves sals que hom tracta amb amalgama de sodi o que hom electrolitza amb càtode de mercuri Totes les…

Hom incrusta marbre en pedres més bastes, i metalls preciosos, vori, nacre o fusta sobre fusta La incrustació ha estat utilitzada en les arts aplicades de totes les èpoques des de l’antiguitat

Cal que un electròlit estigui en contacte amb el metall ànode, que és ionitzat i dissolt, mentre que els electrons neutralitzen els anions de la dissolució que precipiten La reacció fonamental és M + A + → M + + A La quantitat de M dissolta és proporcional al flux d’electrons, el qual és funció del potencial i de la resistència del metall Perquè la reacció continuï, cal que els productes siguin eliminats de les zones anòdica i catòdica L’agent de corrosió més important és el potencial entre dos metalls en contacte immergits en un electròlit que depèn de la natura química de l’…

La seva composició, llevat de casos isolats, no és estequiomètrica depèn, en darrer terme, de les exigències del reticle de bor i del metall, i no pas de les relacions de valència El mètode d’obtenció de borurs que ha resultat més reeixit ha estat l’electròlisi dels borats fosos mètode d’Andrieux La majoria tenen propietats metàlliques amb independència dels metalls de què deriven Els borurs metàllics es caracteritzen pel fet de tenir punts de fusió molt elevats, una duresa extraordinària i conductivitats elèctriques relativament elevades Tenen, en general, inèrcia química…

Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’…

Descobert l’any 1861 per Bunsen i Kirchhoff en l’anàlisi espectroscòpica de la lepidolita, el rubidi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb nombres de massa 85 72,15% i 87 27,85% aquest darrer, radioactiu, presenta emissió β i gaudeix d’una vida mitjana de 5×10 11 anys En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El rubidi és un element relativament abundant, generalment associat amb liti lepidolita, potassi carnallita o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en proporció superior a l’1,5% Hom el recupera comercialment dels subproductes de la separació…

En el procés de fabricació de l’acer, la disminució de la solubilitat de l’oxigen en solidificar-se la massa fosa del metall provoca una ebullició dels gasos dissolts i es produeixen porositats a l’interior del lingot L’acer solidificat d’aquesta forma és anomenat efervescent Per eliminar l’oxigen de la massa líquida hom hi afegeix una substància fortament reductora silici, alumini, manganès, etc, que forma amb l’oxigen composts que resten com a inclusions en l’acer Hom anomena calmat un acer totalment desoxidat Si la desoxidació és parcial, hom en diu semicalmat Hom efectua també la…

La conformació dels metalls pot ésser feta en fred a la temperatura de l’ambient o en calent, sia per doblegament, per extrusió, per estiratge, per laminatge, per forja o per estampació En el primer cas es produeix una gran consolidació del metall, que augmenta considerablement de resistència i esdevé dur i trencadís agre, cosa que no s’esdevé en la deformació en calent En la metallúrgia de les pólvores la conformació és feta per mitjà del premsatge del compacte de pólvores que permet d’assolir peces amb unes densitats majors i unes toleràncies dimensionals més estretes Una gran…

En siderúrgia, hom empra aquests procediments per a l’obtenció de ferroaliatges, d’acers especials o normals i per a la fabricació de fosa Els sistemes de transformació de l’energia elèctrica en tèrmica es fonamenten en la inducció la massa que hom vol escalfar actuant d’induït, en l’acció d’un arc elèctric que hom fa saltar entre uns elèctrodes o en la resistència elèctrica que presenta el material que hom tracta durant el pas d’un corrent elèctric forn Els procediments electrolítics són emprats en l'afinament de metalls en brut especialment coure i alumini o per a l’obtenció de…

El procediment, posat a punt per Hans Goldschmidt 1894, es fonamenta en la major afinitat que presenta l’alumini per l’oxigen i el sofre, la qual cosa li permet d’alliberar el metall de la seva combinació La reacció és realitzada disposant en un gresol refractari la mescla d’òxid i d’alumini en pols i, al seu damunt, l’iniciador, constituït per una petita quantitat de pólvores de magnesi mesclades amb peròxid de bari, les quals són enceses mitjançant una cinta de magnesi La reacció porta el contingut del gresol a temperatures molt elevades, de més de 2 000°C el metall reduït es diposita al…