Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
amalgama
Tecnologia
Aliatge de mercuri i un o altres metalls més.
El ferro, el cobalt i el níquel no s’amalgamen directament, i el platí ho fa amb dificultat, però tots els altres metalls corrents es dissolen en major o menor quantitat en el mercuri i molts d’ells or, argent, coure, estany, cadmi, zinc, sodi, etc es dissolen àdhuc en fred Les amalgames poden ésser sòlides o líquides i consisteixen en solucions del metall amalgamat o en solucions d’un compost definit entre aquest metall i el mercuri són preparades, bé partint d’una de les seves sals que hom tracta amb amalgama de sodi o que hom electrolitza amb càtode de mercuri Totes les…
incrustació
Art
Oficis manuals
Acció d’adornar alguna cosa amb pedres, metalls, etc, encastats en entallaments practicats a la superfície.
Hom incrusta marbre en pedres més bastes, i metalls preciosos, vori, nacre o fusta sobre fusta La incrustació ha estat utilitzada en les arts aplicades de totes les èpoques des de l’antiguitat
corrosió
Tecnologia
Deterioració superficial dels metalls per agents químics.
Cal que un electròlit estigui en contacte amb el metall ànode, que és ionitzat i dissolt, mentre que els electrons neutralitzen els anions de la dissolució que precipiten La reacció fonamental és M + A + → M + + A La quantitat de M dissolta és proporcional al flux d’electrons, el qual és funció del potencial i de la resistència del metall Perquè la reacció continuï, cal que els productes siguin eliminats de les zones anòdica i catòdica L’agent de corrosió més important és el potencial entre dos metalls en contacte immergits en un electròlit que depèn de la natura química de l’…
borur
Química
Compost binari de bor i un element menys electronegatiu, generalment metalls de transició.
La seva composició, llevat de casos isolats, no és estequiomètrica depèn, en darrer terme, de les exigències del reticle de bor i del metall, i no pas de les relacions de valència El mètode d’obtenció de borurs que ha resultat més reeixit ha estat l’electròlisi dels borats fosos mètode d’Andrieux La majoria tenen propietats metàlliques amb independència dels metalls de què deriven Els borurs metàllics es caracteritzen pel fet de tenir punts de fusió molt elevats, una duresa extraordinària i conductivitats elèctriques relativament elevades Tenen, en general, inèrcia química…
metal·lúrgia
© Fototeca.cat
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’edat del…
desoxidació
Química
Tecnologia
Procediment d’eliminació de l’oxigen fixat químicament per una substància, especialment en els metalls.
En el procés de fabricació de l’acer, la disminució de la solubilitat de l’oxigen en solidificar-se la massa fosa del metall provoca una ebullició dels gasos dissolts i es produeixen porositats a l’interior del lingot L’acer solidificat d’aquesta forma és anomenat efervescent Per eliminar l’oxigen de la massa líquida hom hi afegeix una substància fortament reductora silici, alumini, manganès, etc, que forma amb l’oxigen composts que resten com a inclusions en l’acer Hom anomena calmat un acer totalment desoxidat Si la desoxidació és parcial, hom en diu semicalmat Hom efectua també la…
rubidi
Química
Element químic, de nombre atòmic 37, pertanyent grup Ia de la taula periòdica, quart membre de la família dels metalls alcalins.
Descobert l’any 1861 per Bunsen i Kirchhoff en l’anàlisi espectroscòpica de la lepidolita, el rubidi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb nombres de massa 85 72,15% i 87 27,85% aquest darrer, radioactiu, presenta emissió β i gaudeix d’una vida mitjana de 5×10 11 anys En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El rubidi és un element relativament abundant, generalment associat amb liti lepidolita, potassi carnallita o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en proporció superior a l’1,5% Hom el recupera comercialment dels subproductes de la separació…
conformació
Tecnologia
Acció de donar als metalls una forma adequada aprofitant llur capacitat de deformar-se plàsticament, la qual permet de treballar-los en forma de planxes o barres.
La conformació dels metalls pot ésser feta en fred a la temperatura de l’ambient o en calent, sia per doblegament, per extrusió, per estiratge, per laminatge, per forja o per estampació En el primer cas es produeix una gran consolidació del metall, que augmenta considerablement de resistència i esdevé dur i trencadís agre, cosa que no s’esdevé en la deformació en calent En la metallúrgia de les pólvores la conformació és feta per mitjà del premsatge del compacte de pólvores que permet d’assolir peces amb unes densitats majors i unes toleràncies dimensionals més estretes Una gran…
electrometal·lúrgia
Tecnologia
Conjunt dels procediments metal·lúrgics que empren l’energia elèctrica —tant per acció tèrmica com electrolítica— per a l’extracció, elaboració, afinament i tractaments tèrmics especials dels metalls i llurs aliatges.
En siderúrgia, hom empra aquests procediments per a l’obtenció de ferroaliatges, d’acers especials o normals i per a la fabricació de fosa Els sistemes de transformació de l’energia elèctrica en tèrmica es fonamenten en la inducció la massa que hom vol escalfar actuant d’induït, en l’acció d’un arc elèctric que hom fa saltar entre uns elèctrodes o en la resistència elèctrica que presenta el material que hom tracta durant el pas d’un corrent elèctric forn Els procediments electrolítics són emprats en l'afinament de metalls en brut especialment coure i alumini o per a l’obtenció de…
broca
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…