Resultats de la cerca

L’orina es coagula espontàniament a la bufeta i aleshores el malalt expulsa coàguls fibrinosos o immediatament després de la micció

Si es deu a lesions de la medulla espinal traumatismes, tumors, tabes, etc s’esdevé una bufeta espàstica per augment del seu to muscular si la lesió afecta la segona neurona motora o els nervis perifèrics traumatismes, polineuropatia, síndrome paraneoplàstica, etc s’esdevé la bufeta àtona , o mancada de to, que reté grans quantitats d’orina i obliga a la micció per sobreeiximent

Hom porta a terme la uretrografia miccional introduint un catèter a través de la uretra i injectant una substància de contrast dins de la bufeta urinària, després de la qual cosa practica diverses radiografies mentre que la persona sotmesa a l’estudi efectua la micció Hom realitza la uretrografia retrògrada després de la introducció d’una substància de contrast a través del meat uretral

Es denomina enuresi l’emissió involuntària d’orina que es produeix de forma reiterada a una edat en què normalment es controla la micció voluntàriament L’edat en què s’assoleix per complet el control voluntari de la micció és molt variable, però en general es considera que s’ha de produir, al més tard, dins del quart o cinquè any de vida Habitualment s’empra el terme enuresi, sense especificar, per a referir-se a l’ enuresi nocturna , és a dir, la que es presenta només durant el son nocturn, perquè és la més freqüent L’ encopresi consisteix en l’evacuació…

Hom sollicita en molts casos exàmens d’orina per a efectuar la diagnosi de les malalties infeccioses i avaluar-ne l’evolució, sobretot les que afecten el ronyó i les vies urinàries Les indicacions per a l’examen del sediment d’orina, és a dir, l’examen del fons d’una mostra d’orina centrifugada, varien segons les característiques de cada cas Per a obtenir la mostra d’orina, el més important és de recollir-la tan pura com sigui possible, sense contaminar Així, convé de recollir la segona part de la micció i collocar l’orina en un recipient no contaminat que es pugui tancar…

És anomenada obstrucció urinària una interrupció del flux d’orina en qualsevol punt del curs que segueix per les vies urinàries, des dels calzes renals a l’exterior L’obstrucció urinària origina una uropatia obstructiva, consistent en una sèrie de trastorns de l’aparell urinari deguts a l’acumulació d’orina en la part de l’aparell urinari superior a l’obstrucció Quan l’obstrucció es localitza a la sortida de la bufeta urinària o la uretra ocasiona una retenció urinària que consisteix en la impossibilitat d’evacuar l’orina continguda en la bufeta A causa d’una obstrucció urinària es pot…

Tant l’estructura com el funcionament dels òrgans que componen l’aparell urinari poden ésser alterats per una gran varietat de malalties i trastorns que originen manifestacions molt diverses Així, es poden presentar diversos símptomes , o molèsties subjectives, o bé signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser percebudes tant per la persona que n’és afectada com pels altres Entre les manifestacions més comunes cal destacar les que s’inclouen en les alteracions de la micció, les alteracions del volum d’orina, els canvis en l’aspecte de l’orina, el dolor —sobretot el…

La cistitis és un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció Les cistitis són més freqüents en les dones que en els homes, perquè la infecció penetra a través de la uretra, la desembocadura de la qual —en el sexe femení-— es troba relativament a prop de la del recte, on hi ha microorganismes abundants La cistitis no és una malaltia de transmissió sexual, però és freqüent que sigui desencadenada pel coit perquè la compressió dels genitals afavoreix la penetració per la uretra dels gèrmens que prèviament ja es trobaven a…

En els mamífers, és un òrgan erèctil que serveix per a la còpula i la micció El de l’home posseeix una gran quantitat de terminacions nervioses És situat davant la símfisi del pubis, al qual és adherit per un lligament i per les arrels dels cossos cavernosos, els quals, plegats amb el cos esponjós que envolta la uretra, formen el cos del penis, a l’extrem del qual hi ha el gland on es troba el meat urinari de la uretra, recobert pel prepuci, que s’hi adhereix per una brida anomenada fre La forma, la direcció, la consistència, el volum i la talla del penis varien segons que…