Resultats de la cerca

La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del s XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per persones que van…

Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic,…

La seva tasca és la promoció de la docència i la recerca en història de la ciència, de la tècnica i de la medicina Tant el Seminari com el Centre foren dirigits fins l’any 2000 pel catedràtic de física teòrica, Manuel García Doncel L’ha succeït com a director del Centre Xavier Roqué, professor d’història de la ciència El CEHIC disposa actualment de dotze membres ordinaris professors de la UAB, quatre membres extraordinaris professors d’altres universitats o institucions i onze membres adscrits becaris i antics alumnes de doctorat El Centre posseeix un notable fons bibliogràfic i documental…

Dirigit per Gaspar Thous, hi collaboraven Francesc Ombuena, Constantí Piquer, Manuel Millàs, Ramón Díaz i Enric Blay

Al marge dels tractats de gramàtica àrab escrits per araboparlants i dels de jueus medievals i renaixentistes sobre gramàtica hebrea entre els quals destaquen els de la família Quimḥi, que treballà al Llenguadoc durant els s XII i XIII les llengües bíbliques i el siríac eren estudiades a diverses universitats europees gràcies a un decret 1311 de Climent V La Reforma donà un gran impuls a l’estudi de l’hebreu, especialment als Països Baixos Però la semitística pròpiament dita no s’inicià fins ben entrat el s XVIII, després dels èxits obtinguts, en el camp de l’indoeuropeisme, amb els treballs…

Publicà vuit números i fou traslladada a Barcelona, on en sortiren cinc números més En la segona etapa, amb Millàs-Raurell com a redactor en cap, publicà texts de Salvat-Papasseit, Tristan Tzara i Marc Stéphane, entre altres

Vida i obra Exercí de vicari a Millàs, Prada, Ceret i Sant Jaume de Perpinyà La seva obra més prestigiosa, que resum tota una vida de treball dedicat a la recerca dels arxius, és el Dictionnaire des biographies roussillonnaises 1914, escrites per ordre alfabètic, llibre publicat amb l’ajut econòmic de l’impressor Joaquim Comet, del qual n’hi ha una edició facsímil editada a Marsella 1978 Com a escriptor, és autor d’una extensa obra en forma d’articles, de caràcter local, molt dispersa i centrada sobretot en l’evocació, el retrat de personatges històrics, la vida religiosa, el…

N'aparegueren onze números Entre els redactors hi havia Garcés, Saltor, Millàs-Raurell, Llates, Fages de Climent, etc Hi collaboraren també Riba, Foix, Bofill i Ferro, Lleonart i Josep Carner, entre d’altres Publicava versos originals i estrangers i donava relleu a la crítica i a la teoria sobre la poesia Dedicà un número a Salvat-Papasseit

L’església parroquial de Sant Cebrià és romànica El lloc és esmentat el 1017 Pertangué fins al s XV als Mercadal, que hi residiren, i després als Millàs, als Santmartí de Morellàs i als Peguera Dins el seu antic terme hi ha el llogaret del Calç i el santuari de Sant Patllari Davant l’església hi ha l’antic castell senyorial, que conserva una torre s XIII a l’angle NE

Òmnium Cultural concedeix al poeta Josep Palau i Fabre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en la seva XXXI edició El lliurament del premi, com els darrers anys, es fa al Palau de la Música Catalana, en un acte en què intervenen el president d’Òmnium Cultural, Josep Millàs, l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, l’actor Jordi Dauder, la cantant Maria del Mar Bonet i el pianista Jordi Masó