Resultats de la cerca

El 1864 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona Actuà com a primera ballarina al Teatre Principal 1871-73, al Liceu 1880-81 i en altres teatres barcelonins Es retirà el 1892, però el 1914 actuà encara al Liceu en un homenatge als cinquanta anys de la seva vida artística Autora d’un gran nombre de coreografies per al Liceu, com la primera d' El corregidor y la molinera , de Falla 1917 A la seva acadèmia de ball es formaren molts artistes de la dansa El seu fill, Enric Lafuente i Pàmies Barcelona 1873 — 1956, fou catedràtic de declamació del conservatori…

A Berlín, on visqué del 1812 al 1818, participà en la guerra contra Napoleó i freqüentà els ambients literaris El 1818 tornà a Dessau i s’hi establí com a bibliotecari del duc d’Anhalt Estudiós i admirador de la poesia popular, que sovint imita en els seus poemes, fou el principal responsable de la difusió d’aquest gènere entre els compositors alemanys coetanis En el terreny musical, la importància de Müller rau en els seus cicles de poemes Die schöne Müllerin 'La bella molinera', 1818 i Winterreise 'Viatge d’hivern', 1824, a partir dels quals F Schubert compongué dos cicles de…

Fou alumne de JB Foester i J Kricka al Conservatori de Praga 1921-24, i després es perfeccionà amb J Suk 1924-28 i estudià lleis a la universitat Fou pianista i director del sextet satíric anomenat Els professors de Gotham 1925-30, per al qual compongué 125 balades de caràcter burlesc Vinculat al cinema, escriví música per a moltes pellícules i treballà com a professor al departament de cinema de l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga, d’on fou degà i vicedegà 1949-57 També fou el primer president de la Fundació Musical Txeca La seva producció recull obres de factura tradicional, en la…

Descendent d’una família de músics d’Alsàcia, estudià amb els seus pares abans d’establir-se a París A la capital francesa, com a pianista, fou deixeble de Cramer, i a més inicià estudis de cant amb Manuel García Fou com a baríton que començà una important carrera internacional, de primer en companyia de García i, des del 1852, en la companyia del Teatre de Mannheim Fou un dels primers cantants alemanys que difongueren arreu el repertori liederístic el 1856 estrenà part de Die schöne Müllerin 'La bella molinera' a Viena, peça que fins llavors no s’havia interpretat en els…

Aparellador d’ofici, personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, escriptor de caràcter i acceptació populars, és autor, en narrativa, de Memòries d’una desmemoriada mula vella 1997 en teatre, de Pena-roja i Vallibona, pobles germans 1987 i Teatre inèdit 1992 dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja 1990 i Pena-roja Una vila a la frontera 1999, i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort 1987, A l’ombra de les roques del Masmut 1991, Sentències comentades / Voldria ser 1993,…

Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic Soler, Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875 El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques…

Deixeble d’Antonio Salieri, actuà com a mestre de música de la família Esterházy, càrrec que deixà per dedicar-se únicament a la composició, amb tota mena de privacions La seva extensa producció pot dividir-se en tres grans períodes El primer comprèn quartets de corda, com el del 1814 en si bemoll major, contemporani de la seva primera obra mestra el lied titulat Gretchen am Spinnrade ‘Margarideta a la filosa’ Aviat seguiren Erlkönig ‘El rei dels verns’, 1815 i Der Wanderer ‘El caminant’, 1816, a més de les sis primeres simfonies, influïdes per Mozart A la fi d’aquest any es dedicà a la forma…

La vall del Xúquer limita el massís de la mola de Cortes pel nord, en un tram força abrupte que actualment és ocupat per tota una sèrie d’embassaments Rafael Paulo La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera 112, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric En el territori definit pels rius Reconque-Cantabán, Xúquer i Cànyoles pot definir-se la successió de tres grans conjunts de muntanyes la mola de Cortes, el Caroig i la serra d’Enguera Es tracta de l’extensió de terrenys amb materials continus del Cretaci més àmplia de tot el País Valencià, sols interrompuda per…

És situat al N del centre urbà, al límit amb els termes de Santa Coloma de Gramenet i de Montcada i Reixac Es formà al voltant de l’antiga església i parròquia de Sant Andreu, esmentada el 974, prop de l’antiga via romana de Barcelona al Vallès El 1052 perdé una part del terme en crear-se la parròquia de Sant Martí de Provençals L’església fou reconstruïda al començament del s XII, i el 1135 Ramon Berenguer IV hi féu bastir una torre de defensa, adossada a l’església, la qual, enderrocada el 1850, fou substituïda per l’actual, obra de l’arquitecte Pere Falqués Dins el terme hi…

Situació Una vista de l’indret amb el grup de forats d’una de les diverses rescloses J Bolòs Forats de diverses antigues rescloses, situades en una zona on la riera de Merlès passa engorjada, uns 800 metres al nord de la casa de la Masada Aquestes rescloses figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 18,0 — y 62,2 31 TDG 180622 Per arribar-hi cal seguir la pista que hi ha parallela a la riera de Merlès a aquesta pista hi podem anar des del Cobert de Puigcercós —al costat de la carretera que va de Borredà a Sant Agustí de…