Rescloses de les goles de la Masada (Borredà)

Situació

Una vista de l’indret amb el grup de forats d’una de les diverses rescloses.

J. Bolòs

Forats de diverses antigues rescloses, situades en una zona on la riera de Merlès passa engorjada, uns 800 metres al nord de la casa de la Masada. Aquestes rescloses figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 18,0 — y 62,2 (31 TDG 180622).

Per arribar-hi cal seguir la pista que hi ha paral·lela a la riera de Merlès; a aquesta pista hi podem anar des del Cobert de Puigcercós —al costat de la carretera que va de Borredà a Sant Agustí de Lluçanès—, si hom ve del nord, o bé des de Vilalta —carretera que va de Gironella a Prats de Lluçanès—, si venim del sud. Algunes rescloses són a uns 4 km del Cobert de Puigcercós.

Rescloses

Alguns cops, potser, les rescloses podien servir com a passeres; això no obstant, normalment, els forats vells que en l’actualitat podem veure a les ribes de les rieres no feien pas part de palanques, sinó d’antigues rescloses.

Al nord de la casa de la Masada, hi ha una passera, actualment encara utilitzable, agafada a la roca gràcies a uns encaixos longitudinals. Antigament, en aquest mateix indret, en el qual l’aigua del riu passa molt engorjada—uns 3 metres per sota del nivell de la roca—, hi havia hagut diverses rescloses, segurament destinades, sobretot, a moure un molí proper; tampoc no podem oblidar, però, la importància que podien tenir aquests embassaments com a vivers de peixos.

A banda i banda de la passera, forats d’una palanca més antiga, o, potser, més aviat, d’una vella resclosa.

J. Bolòs

En aquest indret, la canalització i el casal del molí devien ésser a la riba dreta i bona part de la resclosa s’estenia per la riba esquerra. Actualment, és difícil de saber com era aquest molí; només en podem dir algunes coses. Al costat dret del riu hom veu, clarament, al llarg de 180 cm, 4 forats de planta rodona, amb un diàmetre d’uns 12 a 18 cm i una profunditat d’uns 20 cm. Entre aquests forats i on actualment hi ha la palanca, s’endevinen altres forats; seguint més avall, també veiem que hi hagueren més clots, que fan pensar en una canalització de fusta. Aquest canal, almenys, devia portar l’aigua fins a uns 6 metres més cap a migjorn, on, al costat de la gorja, hi podria haver hagut, hipotèticament, el casal de fusta del molí (en aquest indret, uns 190 cm més avall, hom veu un altre forat). Cal dir, però, que uns 30 metres riu avall, al llarg del costat d’una roca propera al curs de l’aigua, hi ha una sèrie de forats cavats horitzontalment, potser destinats a aguantar una canalització o alguna altra estructura de fusta.

A la riba esquerra hi ha força altres forats. A tocar de la palanca, veiem 6 forats excavats a la roca i situats transversalment al curs de l’aigua, al llarg d’uns 2, 5 metres. Tenen un diàmetre de 20 cm i una profunditat d’uns 25 cm.

Tot i que creiem amb seguretat que, en aquest indret, hi hagué una resclosa molinera, tampoc no es pot pas rebutjar que alguns d’aquests clots, especialment els més ben conservats, no pertanyessin a una palanca més antiga que l’actual.

A part d’aquests forats més propers a la passera, seguint per la codina, bastant plana, cap al vessant de la muntanya, veiem altres rengleres de clots. Segurament, per tal d’aprofitar l’aigua d’una torrentera —actualment un degotall— que hi ha en aquesta riba esquerra, s’hi feu arribar la resclosa, de la qual veiem una vintena de forats, que segueixen una línia arquejada i que, lògicament, havien d’enllaçar amb els 6 clots que toquen a la gorja. Tenen un diàmetre d’uns 17 cm i una profunditat d’uns 15 cm.

Una mica més cap al nord, també a la riba esquerra, a uns 10 metres dels 6 clots esmentats, es veu encara un doble rengle de forats, que també cal pensar que havien d’enllaçar amb aquells. Tenen un diàmetre d’uns 15 cm; són molt desgastats.

Certament, tot aquest conjunt de línies de forats poden ésser diverses ampliacions i transformacions d’una mateixa resclosa.

Alguns cops, els documents del segle X esmenten un molí que afrontava amb la resclosa d’un altre molí o, a vegades, fins i tot, fan esment de tres molins fariners que gairebé es tocaven entre ells. Uns 30 metres més amunt d’aquest conjunt de rescloses, a l’inici de la zona de gorges, trobem un altre testimoni d’una antiga resclosa de fusta, especialment visible a la riba dreta. Hom troba, actualment, uns 18 forats de planta rodona, amb uns 18 cm de diàmetre i una profunditat d’uns 20 cm. També és possible que l’aigua de totes dues rescloses anés a parar al mateix molí, o potser més aviat és probable que aquesta resclosa i la precedent no siguin coetànies, ja que hi ha molt poc desnivell entre ambdues.