Resultats de la cerca

Fundada pel general fatimita Ǧawhar 969, esdevingué, inicialment, un centre de propaganda ismaïlita i més tard d’irradiació de l’islam en general, sobretot després de la destrucció de Bagdad pels mongols 1258 El 1961 foren ampliades les seves activitats i es convertí en una moderna universitat

Fundada el 847 dC, fou la capital de la Birmània independent fins al 1298, que fou presa pels mongols El 1826 fou escenari d’una batalla entre anglesos i patriotes birmans, que foren derrotats per aquells Al llarg de 12 km, vora el riu, s’alcen nombroses pagodes

Durant l’època califal el títol fou portat a l’Orient per diversos sobirans independents, el primer dels quals a adoptar-lo 1055 fou el seljúcida Togrïl Beg A la caiguda del califat de Bagdad l’ostentaren també els sobirans mongols i els turcs otomans a partir de Baiazet I 1389

Al servei dels sobirans mongòlics, acompanyà dues vegades Argūn en les expedicions a Mongòlia El 1262 fou nomenat governador de Bagdad És autor de la Ta’ rīḫ-i ǧihān-gušā ‘Història del conqueridor del món’, història dels mongols fins a la seva època, on dóna notícies de la secta dels assassins

A la mort de Möngke 1259 aprofità l’absència de Mongòlia del seu germà gran i, ajudat pels prínceps mongols que no aprovaven les tendències xineses de Khublai, es proclamà successor en el kanat 1260 Khublai tornà de la Xina i el vencé sense gaire esforç Morí el 1266 possiblement assassinat

D’origen turc, la dinastia Khaljī regnà del 1290 al 1320 i tingué tres soldans Jalāl al-Dīn Fīrūz 1290-96, ‘Alā’ al-Dīn Muḥammad 1296-1315, nebot i gendre del primer, que convertí el soldanat en la primera potència de l’Índia i repellí els mongols, i Quṭb al-Dīn Mubārak Shāh 1316-20, que fou assassinat i substituït en el poder per la dinastia tuglúquida

Port fluvial, a la desembocadura del Trubeš a l’Oka, és una ciutat industrial indústries alimentàries i de la construcció Té quatre instituts superiors i set escoles tècniques Fundada a la primeria del s XIII, substituí l’antiga ciutat s XI, destruïda pels mongols 1237 Fou ducat independent de Moscou fins el 1521 Conserva les esglésies de la Dormició de Maria s XIV i de l’Arcàngel s XV

Institució procedent, segurament, de les antigues tribus eslaves, perdurà, de diversa manera, en la institució política de l’estat rus El seu poder, a més, variava d’una ciutat a una altra i fou a Novgorod on assolí el grau màxim de poder, especialment durant els s XI-XII Suprimida pels mongols s XIII, sobrevisqué encara esporàdicament en algunes ciutats, i ja no com a institució independent, fins al s XV

Els Koryo traslladaren la capital a Kaesong i lluitaren per la unificació territorial Reorganitzaren l’administració, redistribuïren la terra i difongueren el budisme arreu del país El 1225, arran de la gran invasió mongòlica, la península fou devastada i els darrers Koryo esdevingueren vassalls dels mongols Derrotats aquests a Tina, el 1368, la rebellió del general Li-Song-gye 1392 provocà la caiguda de la dinastia i l’adveniment dels Li

Succeí 1296 el seu oncle Jalāl al-Dīn Fīrūz , que ell féu assassinar Després de rebutjar al nord les escomeses dels mongols i de fortificar la frontera, atacà diversos reialmes hindús per tal de sotmetre'ls a la seva autoritat, la qual fou consolidada vers el 1311 Destacà com a constructor i protector de les arts, però instaurà un règim despòtic particularment dur envers els seus súbdits hindús