Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
dualisme
Filosofia
Religió
Doctrina que considera l’Univers o l’home constituïts per dos elements en certa manera independents i irreductibles entre ells (per exemple, l’esperit i la matèria o l’ànima i el cos).
El terme fou introduït per C Wolff, en aplicar-lo a la dualitat cartesiana de la res extensa matèria i la res cogitans esperit i en considerar-lo en oposició al monisme La metafísica platònica i l’ètica i l’epistemologia kantianes han estat judicades també com a dualistes Dins l’epistemologia són titllades de dualisme aquelles teories que defensen una radical independència entre el contingut de consciència i el seu objecte, i el problema de les quals és de relacionar ambdues dimensions del real, problema que tant el realisme com l’idealisme epistemològics resolen a llur manera
Zenó de Cítion
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble del cínic Crates i del megàric Estilpó, després de molts anys d’estudi, vers el 300 aC, fundà a Atenes la stoà estoïcisme , escola que rebé el nom del pòrtic prop del qual Zenó acostumava a reunir-se amb els seus deixebles Només es conserven fragments de les seves obres Sembla atribuïble a ell la divisió de la filosofia en ètica, física i lògica i l’inici de l’estudi de la relació entre pensament i parla motiu pel qual els seus seguidors impulsaren l’estudi de la retòrica pel que fa a la física, substituí el dualisme platonicoaristotèlic per un monisme materialista Se…
Parmènides
Filosofia
Filòsof grec de l’escola d'Elea.
Influït pel monisme religiós de Xenòfanes de Colofó , el seu poema Sobre la Natura ~500 aC, del qual són coneguts 154 fragments, a diferència dels físics jònics i dels pitagòrics, accedeix al nivell ‘ontològic’ tot admetent un principi constitutiu de la realitat, en defuig la caracterització com aigua o aire, etc per descriure'n els trets més generals i profunds, descoberts apriorísticament per la sola raó Influït per la Teogonia d’Hesíode, en la introducció —allegòrica— la veritat hi és encara presentada més aviat com una revelació divina que com el fruit d’un esforç personal…
unitat
Filosofia
En la filosofia clàssica i en l’escolàstica, el primer dels atributs essencials o predicats transcendentals de tot ens, de la totalitat dels ens i de l’ésser mateix, en tant que ens i en tant que ésser, respectivament.
Concebuda sempre la realitat com a unitat radical tant en el sentit de la physis dels presocràtics com en el de l' eínai o esse de la filosofia posterior, el problema metafísic més original ha estat el de la coordinació i l’harmonització de la pluralitat respecte a aquesta unitat radical, primera i darrera, de tot el que és real es tracta d’un problema al qual intenta de respondre típicament l’ενκαìπᾶν, l’"u i tot” de Xenòfanes, que és a la base de tot monisme —sigui panteístic o no— i àdhuc de la mateixa comprensió judeocristiana del món, la qual, tot afirmant la…
ibn ‘Arabī
Filosofia
Filòsof i místic andalusí.
Residí en nombroses poblacions de l’Àndalus, del Magrib i d’Orient Escriptor molt prolífic, la seva obra més notable és al-Futūḥat al-Makkiyya , on exposa la seva filosofia i explica com li fou revelada Accentuava la separació entre Déu i els éssers creats, però admetia la possibilitat d’una ascensió mística, “viatge” que exposà a la Tuḥfat al-safara ilā haḍrat al-barara La seva mística respon a un monisme existencialista, doctrina immanentista que arriba a l’extrem de considerar indiferent qualsevol religió opinió per la qual sovint fou considerat heretge Es destacà especialment en l’…
sufisme
Islamisme
Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, a causa de les influències de religions no musulmanes (elements cristians, irànics, hindús i hel·lenístics) que conté.
Enfront de l’islam primitiu, caracteritzat per la concepció d’un Déu inaccessible, ben aviat s VIII sorgiren corrents místics, principalment a Basra Hassan al-Baṣrī, mort el 728, a Medina i a la Meca, que preconitzaven l’amor i la bondat d’Allà, així com la possibilitat de la unió mística L’organització dels sufís en confraries —anàlogues a les dels mendicants cristians— atenyé la seva esplendor al s XII, en ésser acollit el sufisme oficialment en la forma temperada d’Algatzell al-Gazzālī, malgrat l’oposició irreductible dels grups hanbalita, xiïta i ibadita El sufí recorre, a través d’…
bhakti
Hinduisme
Concepte de l’hinduisme traduït generalment per «devoció», que consisteix en una relació personal i en una amorosa actitud de dependència i de pietat, concreta i existencial, del bhakta
(devot) envers Déu en els seus avatāra
com a objecte primari i suprem.
També, com a objecte secundari, envers els sants, els mestres espirituals, els pares i la pàtria En el bhakti envers Déu hom pot distingir, segons la intenció, el mukyā bhakti principal, també anomenat ahaituki desinteressat, nirgunā absolut, rāgātmikā d’afecte pur, parā, paramā, siddhā transcendent i perfecte i el gaumī bhakti secundari, dit també haitukī interessat, motivat, sagunā mundà, vaidhī formulista, aparā imperfecte És una de les vies de salvació de l’hinduisme, i els fruits del veritable bhakti són la perfecció, la immortalitat i la beatitud L’experiència religiosa del bhakta…
materialisme mecanicista
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, representat inicialment per La Mettrie i Holbach i, al segle XIX, per L.Büchner, K.Vogt i J.Moleschott, entre altres.
Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials físiques, biològiques, etc, i sovint pot identificar-se amb el naturalisme l’anomenat monisme hilozoista representat, per exemple, per Haeckel posseeix també una certa afinitat amb ell En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un…
panteisme
Filosofia
Religió
Doctrina segons la qual Déu i l’univers són una mateixa realitat i l’ésser dels quals manca de diferència fonamental.
Bé que el terme és molt recent s XVIII, el contingut per ell significat pot ésser trobat en concepcions filosoficoteològiques antigues, tant orientals sobretot a l’Índia com occidentals tanmateix aquest panteisme antic no és identificable del tot amb el panteisme pròpiament dit, típicament modern, car més que identificar Déu i el món pressuposa una unitat prèvia a l’un i a l’altre presocràtics, neoplatonisme, etc El panteisme estricte, que és una modalitat del monisme, pot ésser de dos tipus l’un concep Déu com a única realitat veritable a la qual redueix el món, simple…
teosofia
Filosofia
Religió
Moviment religiosoesotèric, conegut també per Societat Teosòfica, fundat a Nova York per Jelena P. Blavatskij
.
Fou traslladat a l’Índia 1879 i es constituí com a entitat social a Madràs 1905 Tingué una gran activitat social i política sota l’impuls d’Annie Besant, successora de Blavatskij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l’Índia colonial i un focus de llur independència nacional Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglosaxons i germànics atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d’una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren uns quants…