Resultats de la cerca

Hi assistiren uns 600 bisbes, sota la presidència dels legats papals i imperials D’acord amb l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum del papa Lleó I, condemnà la doctrina monofisita i proclamà, en una professió de fe, la doctrina de les dues natures en Crist El cànon 28 de les actes conciliars, no admès per Roma, donava al patriarcat de Constantinoble la primacia sobre les esglésies d’Orient i l’equiparava amb la seu de Roma Aquest concili significà la ruptura de les esglésies nacionals siríaca i copta anomenades monofisites amb la resta del món cristià romanobizantí

El nom deriva de l’organitzador d’aquesta església, Jaume Baradai o Jacob Baradai

Els monjos hi seguien l’observança dels acemetes acemeta Baluard de l’ortodòxia, defensà 471-519 la doctrina del concili de Calcedònia contra el patriarca monofisita Acaci cisma acacià i, més tard s VIII-IX, contra la iconoclàstia, sobretot gràcies a l’obra de Teodor Estudita, que hi introduí una nova regla basada en la de sant Basili i en féu un centre i model de tot el monaquisme ortodox Important centre cultural, famós pels seus copistes i artistes, el seu ordenament litúrgic fou també seguit per molts monestirs bizantins Destruït pels croats 1204 i reconstruït 1290, la seva…

S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’eunuc de l’…

Entre les seves obres es destaquen els sermons sobre la vida cristiana i els escrits sobre l’Encarnació Es conserva també part de la seva correspondència Bisbe de Mabbūg Hieràpolis, a Síria 485, fou exiliat per l’emperador Justí I Els jacobites el veneren com a sant

De primer antuvi era una escola catequètica que, per la seva vàlua, cridà l’atenció de molts pagans cultes La seva etapa important començà amb Pantè, estoic convertit, i culminà amb Climent ~150 — ~215 i Orígenes ~185 — ~255, seguits d’altres teòlegs com Dionís ~190 — ~265, Teognost s III i Pere Amb ocasió de la controvèrsia ariana sobresortí Atanasi ~295 — ~373, seguit de Dídim el Cec 313-398 i, amb ocasió de l’heretgia nestoriana, Ciril 373-444 Per influència del platonisme, aquesta escola es caracteritzà per la seva insistència en la transcendència de Déu Alhora, defensà la distinció real…

Fill de l’exarca de Cartago, Heracli, intervingué en l’enderrocament de l’usurpador Focas i fou proclamat emperador Políticament, es trobà amb les incursions dels perses, que prengueren Antioquia 611, Jerusalem, d’on s’endugueren la Vera Creu 614, i Egipte 619, i amb les amenaces dels llombards a Itàlia i dels àvars, arribats fins a Constantinoble Concentrà els seus esforços a combatre els perses, i els vencé el 628 Cosroes II fou assassinat i tornà solemnement a Jerusalem la creu de Crist 631 A la península Ibèrica perdé els últims reductes de les possessions bizantines Acabà el seu regnat…

L’origen del cristianisme a Alexandria és atribuït a sant Marc segons una tradició molt antiga la relació d’aquest amb sant Pere i la importància civil i cultural de la ciutat donaren al bisbe d’Alexandria un lloc preeminent en l’estructuració eclesiàstica d’Orient, reconegut pel concili I de Nicea 325, que acceptà la seva autoritat sobre Egipte, Líbia i la Pentàpolis Per aquests motius i d’altres d’estrictament religiosos fou constant l’oposició al naixent patriarcat de Constantinoble, però durant la controvèrsia monofisita monofisisme i sobretot després del concili de…

L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit prophorikós ,…

Segons la tradició, l’apòstol Bartomeu fou el primer evangelitzador de les regions armènies Entre el 295 i el 300, Gregori l’Illuminador convertí el rei Tirídates III, que proclamà el cristianisme religió de l’estat Gregori en fou el primer catolicós amb seu a Aštičat El 374 el catolicós Husik proclamà l’autonomia de l’Església armènia respecte d’Antioquia en el sínode de Dvin 506-507 foren acceptades les doctrines monofisites que convertiren l’autonomia en separació El 1198 el rei de l’Armènia de Cilícia firmà la unió amb l’Església romana, que durà fins a la caiguda d’aquest regne a les…